El Pallars Jussà, la segona comarca on més ha empitjorat la situació dels boscos l'any 2021

El 2021 ha estat un any excepcionalment sec a la meitat nord Catalunya segons l'informe anual de la xarxa de monitoratge del Decaïment dels Boscos de Catalunya (DeBosCat). Aquest observatori ha registrat aquest any passat gairebé 4.000 noves hectàrees afectades per sequera, cosa que en aquestes àrees ha trencat la "lenta recuperació" que havien iniciat els boscos catalans al 2019, després d'un 2016 amb molta incidència.

Més de 15.000 hectàrees de bosc han patit decaïment forestal el 2021 i només 1.440 s'han recuperat d'afectacions anteriors. Segons aquest estudi, el Pallars Jussà és la segona comarca amb més hectàrees afectades per aquesta situació, només superada lleugerament per la Noguera. Cadascuna suma unes 3.000 hectàrees afectades. En tercer i quart lloc hi apareixen Osona i el Berguedà. Els autors del treball també esmenten l'empitjorament de l'Alt i el Baix Empordà, que junts sumen més de 1.500 hectàrees. En canvi, les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona romanen pràcticament inalterades gràcies a les abundants pluges que van rebre aquest estiu passsat.

La xarxa de monitoratge, impulsada pel Departament d'Acció Climàtica i coordinada pels Agents Rurals i el CREAF, assegura que al 2020 la quantitat d'hectàrees recuperades va ser de 10.300, unes nou vegades més que la que s'ha aconseguit l'any passat, i ho atribueixen al fet que el 2020 va ser "un any extraordinàriament plujós". Mireia Banqué, tècnica del CREAF i coordinadora del DeBosCat, ha dit a l'ACN que "són resultats poc optimistes" perquè "d'una banda, s'han registrat 68 nous episodis de sequera que han afectat gairebé 4.000 hectàrees; i de l'altra, n'hi ha 11.900 que ja registraven decaïment d'anys anteriors i han empitjorat la seva afectació".

Segons Banqué, "quan un bosc queda debilitat per la sequera, la pluja dels anys següents determina si els arbres es recuperen o acaben morint". És per això que revisen cada any les zones de bosc afectades prèviament i enguany hi han vist "un canvi de tendència". Després de "dos o tres anys bons, on es veia una recuperació clara", la sequera del 2021 "ha trencat la dinàmica positiva", assenyala. En aquest sentit, exposa que cal continuar ampliant aquesta sèrie temporal de dades de decaïment forestal per veure si els anys vinents es repeteixen aquests episodis de sequera, perquè "aquest tipus de seguiments són una eina molt útil per entendre quines són les conseqüències ecològiques del canvi climàtic als boscos". Després d'aquest darrer any de sequera, el percentatge de bosc afectat per decaïment a Catalunya passa del 0,77 a l'1,46. 

Creix la mortalitat als boscos

En paral·lel a aquestes dades, aquesta setmana s'ha publicat un estudi de revisió a la revista 'Annual Review de Plant Biology' en què els investiadors alerten que boscos que no es consideraven amenaçats per episodis climàtic "extrems" sí que s'estan veient "fortament afectats". L'estudi l'ha realitzat un equip d'experts forestals internacionals entre els que hi ha Jordi Martínez-Vilalta, professor de la UAB i investigador del CREAF. 

Els investigadors han analitzat els principals episodis de mort d'arbres i boscos ocorreguts a tot el món en les darreres dues dècades en resposta als extrems climàtics. El resultats han estat una sorpresa per a l'equip i subratllen la probabilitat que es produeixi una mortaldat més gran d'arbres i boscos els pròxims anys. Els experts destaquen que millorar les infraestructures de dades pot contribuir a millorar la recerca en aquest camp i fer una detecció primerenca d'aquests episodis de mortalitat.