El Pallars recupera la seva vaca autòctona i ara n'hi ha més de 60 exemplars

El Pallars ha aconseguit salvar la seva raça de vaca autòctona i ara ja n'hi ha més de 60 exemplars, cuidats per una associació fundada l'any 2010 que actualment consta de vuit criadors i que ha estat reconeguda pel Parlament de Catalunya. 

Els darrers anys, la vaca pallaresa havia estat considerada com una "relíquia" i com una espècie que estava a punt d'extingir-se, perquè només en quedaven vuit exemplars. De fet, durant anys l'únic ramat de pallareses que hi havia a Catalunya era el de la Borda de Felip, a Besan (Pallars Sobirà). La lluita de la família Sinfreu per conservar la raça, però, ha donat resultats. Per Ignasi Sinfreu, criador de vaca pallaresa, el reconeixement per part del Parlament, l'any 2008, i la creació de l'Associació de Criadors, l'any 2010, han estat "dues fites vitals" per la seva conservació.

Ara, Sinfreu farà un pas més i comercialitzarà la carn de vaca pallaresa, que compta amb més de 250 anys d'història. Ell mateix explica a l'ACN que conservar aquesta raça era una qüestió "sentimental" i un "reconeixement als avantpassats". L'origen d'aquests animals és "confús" i es perd en la tradició oral, que explica que les primeres vaques arribaren cap al 1750, procedents del nord d'Europa, a Casa Tort d'Alòs d'Isil, disseminant-se posteriorment per totes les valls del Pallars Sobirà i també per comarques veïnes.

De la mateixa manera que aquests animals de pelatge blanc es van anar expandint, amb el pas dels anys van anar quedant escampats i disseminats, cada vegada en menor nombre, per bordes dels Pirineus, arribant fins a la seva pràctica extinció.

A la borda Felip és on sempre hi va haver un nucli de vaques pallareses, mentre que en alguna altra explotació ramadera del Pallars (Lladorre i Roní) en quedava algun exemplar. Aquests ramaders van crear l'Associació de Criadors de Vaca Bruna de la comarca, que ara ja compta amb vuit membres. Entre ells també hi ha posseïdors de vaques pallareses ubicats en d'altres comarques, com ara la Val d'Aran i el Berguedà.

Lluitar per la supervivència

Ignasi Sinfreu celebra que una raça "oblidada i relegada durant molts anys" sembla que a poc a poc es va recuperant i que els ramaders es tornen a interessar per tenir-ne a la seva explotació. Malgrat tot, adverteix que no es pot abaixar la guàrdia, perquè el reduït nombre d'exemplars i també de ramaders (només vuit) fa que la seva supervivència no estigui del tot garantida.

Ara Sinfreu, amb la població estable de vaca pallaresa que ha aconseguit, ja es veu animat a fer el següent pas i comercialitzar la carn a les carnisseries del Pallars, a més d'oferir-la perquè es pugui degustar als restaurants locals.

La raça pallaresa es caracteritza per ser una vaca tranquil·la, adaptada a les característiques orogràfiques del Pallars i a les seves muntanyes, mansa, que es pot tocar sense que es posi nerviosa i que és fàcil de munyir. Totes aquestes característiques han motivat la família Sinfreu a seguir lluitant per mantenir-la. Les característiques estètiques que la diferencien d'altres races són la coloració blanca del pèl, les mucoses negres, les banyes tortes i de color cremós. La caracterització morfològica d'aquesta raça s'ha fet des de la Universitat Autònoma de Barcelona.