El pantà de Rialb concentra les infraccions per pesca furtiva a la demarcació de Lleida
Entre 2019 i 2020, el Seprona ha tramitat 372 denúncies. Tot i això, el darrer any n’hi ha hagut la meitat que l’anterior, a causa de les restriccions de mobilitat
El pantà de Rialb, a cavall de l’Alt Urgell i la Noguera, concentra una part important de les denúncies per pesca furtiva a la demarcació de Lleida, segons el balanç dels darrers dos anys que ha fet públic aquest dijous el Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil.
Entre 2019 i 2020, a escala provincial, aquest cos ha denunciat 372 infraccions per aquest motiu. Tot i això, el darrer any hi ha hagut un descens respecte de l’anterior. Un fet que, com amb d’altres infraccions o delictes, s’atribueix al confinament que hi va haver al llarg de la primavera, i a d’altres restriccions de mobilitat que hi ha hagut la resta de l’any, a causa de la prevenció de la COVID-19.
Així, l’any 2019 el Seprona va fer 271 inspeccions, en les quals es va denunciar 250 infraccions administratives. En canvi, el 2020 només hi ha hagut 129 inspeccions i 122 denúncies. És a dir, una reducció al voltant del 50% en totes dues dades.
Pel que fa a les causes més habituals de les denúncies, des de la Guàrdia Civil esmenten les captures amb arts il•legals (com ara esquers no autoritzats), pescar amb més canyes de les permeses o bé fer-ho fora de l’horari permès. D’altra banda, s’ha constatat un augment d‘aficionats que van a fer pesca recreativa sense disposar de la llicència pertinent o el permís del vedat. En aquest cas, a diferència d’altres infraccions, solen ser habitants de la comarca o de la demarcació mateix.
L’any 2019, la denúncia més rellevant es va produir a l’embassament de Rialb, on els agents van detectar quatre homes, de nacionalitat xinesa, que no només incomplien la prohibició de pescar en horari nocturn sinó que fins i tot hi havien muntat un campament per passar-hi la nit, cosa que alhora comportava un risc d’incendi. Aquests furtius, a més a més, feien servir arts no permeses (anells de metall amb una xarxa a dins) en les quals hi mantenien vius exemplars de carpa (Cyprinus Carpio), una espècie catalogada com a exòtica i invasora.
