El Parc Natural de l'Alt Pirineu augura un bon any de cria del gall fer
Els experts ho atribueixen a l'excepcional tranquil·litat d'aquesta primavera als boscos a causa del confinament. Actualment a Catalunya n'hi ha prop de 400 exemplars mascles
El Parc Natural de l'Alt Pirineu augura que aquest 2020 serà un bon any per a la cria del gall fer i ho atribueixen a l'excepcional poca afluència que hi ha aquesta primavera al bosc, a causa de les mesures de confinament pel coronavirus i a la prohibició encara vigent d'accés a les comarques pirinenques des d'altres regions de Catalunya.
Marc Garriga, director d'aquest espai natural, ha assegurat a l'ACN que els mesos d'abril i maig solen ser claus per a la reproducció d'aquesta espècie, i creu que la poca afluència de gent al bosc els "beneficia". Actualment, el nombre d'exemplars mascles de gall fer censats a Catalunya és de prop de 400, dels quals 120 (un terç del total) són al Parc de l'Alt Pirineu, segons dades de l'any 2015.
Segons Garriga, el gall fer es veu molt afectat per l'estrès, que li pot fer aturar el sistema immunitari i fins i tot inhibir la reproducció. L'absència d'excursionistes per la muntanya i de gent que va a recollir bolets de primavera o a practicar bicicleta de muntanya, afirma, afavoreix l'expansió d'aquesta i d'altres espècies.
El gall fer percep les persones com a depredadors, és una espècie molt poruga i sensible a l'estrès i fuig quan veu humans. Els experts fins i tot afirmen que alguns individus moren per esgotament de les seves reserves energètiques. Cap a l'abril o maig comencen la seva època de zel.
Cerdanya i Alt Urgell, les comarques amb més regressió
Els darrers deu anys aquesta espècie ha patit una regressió de prop del 30% a tot el Pirineu català. Per comarques, la situació més greu és a la Cerdanya, on la davallada d'exemplars ha estat del 71%, seguida de l'Alt Urgell, amb un 55%, i la Val d'Aran, amb prop d'un 40%. A la resta de comarques, les reduccions són menors, entre el 10 i el 20% (Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès), o fins i tot presenten una situació de certa estabilitat, com és el cas de l'Alta Ribagorça i el Berguedà.