El Parc Natural de l'Alt Pirineu restaurarà una llobatera a Lladorre
Aquests instruments s'havien fet servir fins fa poques dècades, tant al Pallars Sobirà com a d'altres comarques pirinenques, per caçar els llops i aturar així els seus atacs contra els ramats
Amb l'aparició de l'estricnina i la desaparició dels llops, aquesta arquitectura va restar en l'oblit. Cristina Simó, tècnica de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, porta des del 2005 inventariant-ne i ja n'ha documentat una dotzena entre les valls d'Àneu, la vall Cardós i la vall Ferrera. Per Simó, les llobateres són un exemple de la problemàtica que ha existit des de sempre amb els llops, per la seva condició de depredador dels ramats, cosa que explica el fet que se cerqués tota mena de mitjans per caçar-los i que finalment fos completament extingit del Pirineu, malgrat que darrerament hi ha reaparegut.
El funcionament d'aquestes construccions era senzill: a dins del semicercle hi havia un piló; una petita elevació artificial de pedra. De nit al piló s'hi lligava un animal viu que feia de reclam. El llop en sentir els bels de l'animal, s'acostava a la penya, saltava a dins el semicercle i un cop a dins, abans de caçar l'animal buscava la sortida. Com que no existia porta i amb el mur desplomat cap a l'interior, el llop no podia sortir i acabava extenuat de saltar intentant sortir. Mentrestant, l'esquer encara era viu, i a punta de dia era salvat per la gent dels pobles.
L'alcalde de Lladorre, Salvador Tomàs, ha explicat a l'ACN que la llobatera que es conserva al municipi és una mostra de l'enginy que van tenir els antics pobladors d'aquestes valls per fer front al llop i reduir els danys als ramats i als pobles. Una situació que també es produïa amb l'ós, un altre animal salvatge que els darrers anys les administracions superiors han volgut reintroduir al Pirineu malgrat el rebuig de la població local. Per tot plegat, Tomàs entén que aquest instrument és ara un patrimoni històric que cal conservar, si bé matisa que confia que l'ús que se li doni a partir d'ara, un cop restaurada, sigui "tan sols històric i cultural".
Reflex del rebuig històric als llops
Des del 2005, Cristina Simó ha localitzat onze llobateres encara dretes al Pallars Sobirà. De dues altres només n'ha tingut notícia mitjançant fons orals o documentació. Faltaria certificar una dotzena més de construccions que es creu que també són llobateres. D'aquesta manera s'ha pogut certificar que era una construcció que s'estenia arreu del Pirineu per plantar cara al llop fins que es va aconseguir que aquest depredador desaparegués de la serralada.
Marc Garriga, director del Parc Natural de l'Alt Pirineu, ha especificat que la de Lladorre serà la primera llobatera que es restaurarà, pel seu bon estat de conservació i proximitat a un itinerari de fàcil accés. Garriga hi ha afegit que aquesta restauració es farà conjuntament amb el Museu de Camins i mitjançant un curs de pedra seca. L'objectiu és reconstruir la totalitat de la llobatera per tal que el visitant es faci una idea real de com es podien caçar els llops amb aquestes construccions.
La recuperació del llegat històric i cultural forma part d'una de les línies estratègiques del Parc Natural.
