El Parc Natural de l'Alt Pirineu tornarà a usar rotenona per eliminar el veró en estanys de mida més gran

Vist l'èxit de les actuacions fetes als Tres Estanys del Mig i a Tres Estanys de Baix (Pallars Sobirà), el Parc Natural de l'Alt Pirineu estudia l'aplicació de la rotenona als llacs del Rosari d'Àrreu i al de Garrabea, tots dos interconnectats. L'estiu del 2025 ja s'hi va actuar amb mètodes físics per erradicar el veró, però sense èxit. L'actuació consistirà a aplicar el producte diluït en concentracions innòcues per a la salut humana però letals per al veró, ja que la rotenona paralitza la respiració branquial.

Al Pirineu català, també es va usar aquesta tècnica el 2024 a l'estany de Manhèra, a la Val d'Aran. Quant a l'actuació duta a terme l'estiu passat al Sobirà, Garriga ha recordat que el resultat, deu mesos després, ha estat “una transformació notable, ja que s'ha passat d'uns estanys de color verdós i tèrbols, plens de veró, a uns estanys transparents, amb una població excepcional de granota roja i cap rastre del peix invasor”. I és que, "a diferència dels mètodes físics, la rotenona no afecta els amfibis", detalla el director del Parc Natural.

La causa de l'aigua verda cal buscar-la en la dieta del peix invasor. Segons ha detallat Garriga, el veró s'alimenta d'insectes aquàtics, amfibis i, sobretot, dels crustacis que conformen el zooplàncton, que al seu torn regulen el fitoplàncton. En eliminar aquests herbívors, el veró trenca l'equilibri de la cadena tròfica i provoca l'eutrofització dels estanys.

Fins fa poc, l'eliminació d'espècies invasores als estanys i llacs d'alta muntanya del Pirineu català es feia amb mètodes físics, com ara xarxes, trampes tipus camaroneres o pesca elèctrica que "han demostrat ser poc efectius a llarg termini”. És el cas de l'estany de Naorte, on fa més de vuit anys que actuen sense aconseguir l'erradicació completa del veró, tot i haver-ne reduït la població al mínim possible.

Garriga sobre Tor: “El que volem és una bona entesa amb els propietaris privats”

Marc Garriga, preguntat per la reactivació del conflicte a la muntanya de Tor on hi ha divisió entre els propietaris pel veto al pas de vehicles cap a Andorra, ha volgut deixar clara la posició del Parc envers la propietat privada dins el seu àmbit. "Igual que amb els propietaris comunals, com és el cas de Lladorre o d'Isavarre, nosaltres el que volem és una bona entesa amb els propietaris privats", ha afirmat. I ha afegit: "És una finca privada i ha de complir la normativa del Parc Natural a escala ambiental, però els propietaris tenen tot el dret de treure els usos de la seva finca".

Així mateix, el director ha lamentat la situació actual i ha dit que li agradaria que la comunitat de propietaris anés "tota a l'una". Amb tot, ha deixat clar que no considera que l'organisme que dirigeix hagi d'actuar de mediador. Ha recordat que la circulació motoritzada sí que és competència del Parc, que ha de ser informat quan alguna empresa o grup en vol fer ús, igual que en el cas de competicions esportives o vols de dron per a filmacions. En aquests casos, des de l'espai protegit s'adverteix que es tracta de propietat privada i remet els interessats a la comunitat de propietaris, amb qui cal contactar per correu electrònic per demanar-ne permís.

Un estiu marcat pels incendis en zones de difícil accés

Garriga ha reconegut que el risc d'incendi al Pirineu va en augment i ha fet referència als dos incendis que han tingut lloc aquest estiu dins els límits del Parc, tots dos en zones de difícil accés. Un d'ells es va produir a Os de Civís i va cremar 1,2 hectàrees de massa forestal al Pic de Salòria a finals de juliol. L'altre es va viure a Farrera i va afectar prop de 40 hectàrees de vegetació forestal. Garriga ha reconegut la bona feina dels Bombers de la Generalitat, que dominen aquest tipus d'incendis i compten amb unitats aèries per fer-hi front.

En aquest sentit, ha assenyalat que des de fa dos anys, el Parc Natural de l'Alt Pirineu treballa en un pla de prevenció d'incendis forestals que tingui en compte la realitat d'un territori on tradicionalment pastors i ramaders han fet cremes controlades per recuperar pastures i mantenir espais oberts. Com a novetat, el aquest pla defineix zones compatibles amb l'ús del foc, polígons marcats com a prioritaris on, a més de poder-hi fer cremes controlades, en cas d'incendi es podria deixar créixer el foc, amb condicions de seguretat, fins a uns límits segurs. Es tracta d'una filosofia ja aplicada a la Val d'Aran, i que, segons ha remarcat Garriga, "genera un efecte positiu per a la recuperació d'espais oberts".

El pla es finança a través del programa europeu de cooperació Poctefa "Desbosciguem!", amb l'objectiu de millorar la resiliència dels boscos pirinencs. El projecte crea una base cartogràfica d'incendis conjunta amb tot el Parc de les Tres Nacions -que aglutina també els territoris de França i Andorra- i hi participen la Fundació Pau Costa, el cos de Bombers del GRAF i tècnics forestals de les comarques, a través d'un procés participatiu.

El director del PN Alt Pirineu subratlla el fet que "ens enfrontem a una nova realitat de canvi climàtic i comencem a veure incendis que poden ser importants, especialment a la zona del Pirineu axial". En aquest sentit, Garriga defensa el valor dels espais oberts com a element de contenció davant els grans incendis forestals. “Un incendi foc no és, moltes vegades, un problema ecològic; ans al contrari, fins i tot pot ajudar a mantenir uns espais oberts”, ha asseverat, en referència al que va tenir lloc a Farrera, que el futur pla d'incendis ja preveia contemplar com a zona d'usos del foc tradicional.