El Parc Natural de l'Alt Pirineu vol més vigilància en l'accés amb vehicles de motor
L'entrada incontrolada, especialment des d'Andorra, s'ha convertit en un dels principals problemes de conservació de l'espai. Molts dels passos no autoritzats són per Tor, Civís, Os de Civís i Ars
El Parc de l'Alt Pirineu vol que hi hagi més vigilància en l'accés motoritzat a la zona protegida, especialment al límit entre l'Alt Urgell i Andorra. La direcció de parc afirma que la situació fronterera genera l'entrada de molts vehicles pels camins forestals, principalment per Tor, Os de Civís, Civís o Ars.
El director del Parc de l'Alt Pirineu, Marc Garriga, assegura a l'ACN que "algunes vegades es demana permís, però la majoria no". La problemàtica no es genera tant a l'estiu, com es podria imaginar inicialment, sinó més a l'hivern i la primavera, quan encara hi ha molta neu. Això, adverteix Garriga, "genera molta erosió i fa molt mal". En espera d'un Pla Especial del Parc, que està per aprovar, la fórmula que ha trobat la direcció del Parc és regularitzar el trànsit a través d'ordenances municipals, ja que els ajuntaments són els propietaris dels camins. Garriga assenyala que l'objectiu és que "els usuaris que vulguin gaudir del parc, en bici, caminant o a cavall, no tinguin una interacció tan forta amb el trànsit motoritzat".
La titularitat municipal dels camins fa que els ajuntaments hi tinguin autoritat per decidir quins tipus de vehicles i poden passar i en quines condicions. Garriga ha explicat que és important la coordinació amb Mossos d'Esquadra, a qui donen coneixement de les autoritzacions emeses per tal que puguin fer un bon control. A més, afegeix el director, els assenyalen els llocs "on la problemàtica és més gran" i els demanen vigilància especial sobretot en caps de setmana.
La normativa actual marca per quines pistes es pot circular amb vehicle de motor i en quines no. Garriga apunta que "hi ha tota una sèrie de pistes secundàries que donen a espais sensibles en les quals està prohibida la circulació a motor, en tots els senders, ja que es considera camp a través, i de vegades hi passen motos". També es regula la velocitat, ja que el límit és de 30 km/h, tot i que això, reconeix Garriga, "és molt difícil de controlar".