El Parlament aprova la Llei d'Espais Agraris de Catalunya
El Parlament ha aprovat aquest dimecres la llei d'espais agraris, amb els vots favorables de tots els grups tret del PP, que s'hi ha abstingut, i la CUP, que no ha participat de la votació. La nova norma l'han impulsat els grups parlamentaris de JxCat, ERC, PSC-Units i CatECP i té l'objectiu de garantir la continuïtat de les activitats agrícola, ramadera i forestal.
La llei estableix l'elaboració d'un pla territorial sectorial i crea un registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús, que ha de servir per posar en producció terres que ara estan abandonades. Així mateix, la llei estableix les condicions en què l'administració podrà forçar-ne l'arrendament. A Catalunya hi ha 45.000 hectàrees de conreus abandonats.
La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha defensat que és una llei "valenta" i "de país" que marca "un abans i un després" en la protecció de l'espai agrari. Jordà ha celebrat que per fi es faci realitat una "reivindicació històrica" del sector i l'ha qualificat de llei "imprescindible per al país". En aquest sentit, ha considerat de "vital necessitat" la protecció dels espais agraris i ha afegit que són necessaris perquè "sense ells no hi ha aliments". Tot i definir la llei com a "valenta", la consellera ha volgut deixar clar que no es fan "coses rares" sinó que "es facilita que finques que no tenen activitat productiva tinguin la possibilitat de ser llogades per posar-les en producció". "Som aquí per treballar. Si hem sigut valents per fer-la serem valents per desplegar-la i aplicar-la. Perquè el país segueixi sent un país on l'agricultura i la ramaderia bateguin", ha conclòs des del faristol de l'hemicicle.
La llei vol definir que són els espais agraris i identificar aquells que tenen un alt valor agrari, amb l’objectiu de preservar-los; i, per altra banda, posar en funcionament un mecanisme que permeti mobilitzar al màxim les terres, focalitzat especialment les que estiguin en desús o en estat no productiu, amb transparència i garanties, per tenir el màxim de superfície agrícola en condicions de producció. L'objectiu és també facilitar la incorporació de noves persones a l’activitat agrària per afavorir el relleu generacional, així com el dimensionament d’explotacions professionals que ho necessitin.
Tal i com recull el preàmbul de la Llei, Catalunya té 3,2 milions d’hectàrees de superfície, de les quals el 21,6% són conreus de regadiu i de secà, el 7% són pastures i el 64% és forestal.
Òscar Ordeig valora positivament la llei però creu que cal anar més enllà
Al debat per a l'aprovació de la llei hi ha pres part el diputat urgellenc Òscar Ordeig, com a portaveu del PSC a la Comissió d'Agricultura del Parlament. Ordeig s'ha felicitat del fet que finalment s'hagi consensuat aquest instrument perquè va "en el bon camí", si bé considera que "no n'hi ha prou" i que ara cal posar en pràctica aquesta "llei llargament reivindicada". El parlamentari creu que cal "recursos i bona coordinació de les administracions perquè la productivitat d'aquestes terres funcioni i siguin viables i rentables".
En aquest sentit, el també regidor municipal ha recordat que la demanda d'aliments va a l'alça a nivell mundial i que per tant caldran en el futur més terres conreades. A més a més, Ordeig remarca que aprofitar aquests espais -especialment els que han estat abandonats- és clau per "frenar la despoblació, empobriment i envelliment" en determinades zones rurals de Catalunya. Alhora, també veu necessari capgirar la tendència cap la desaparició d'explotacions agràries i ramaders i, en conseqüència, la concentració d'aquest sector en poques mans.
Tres eines bàsiques
Ara es preveu la creació de tres eines bàsiques: la primera, el Pla Territorial Agrari de Catalunya, fet a partir dels Plans Territorials Agraris Específics sobre àrees concretes, amb singularitats. Aquests plans, d’àmbit geogràfic coherent, hauran de contenir una estimació dels recursos disponibles, de les necessitats i dels dèficits territorials del sector agrari i seran impulsats, elaborats i redactats pel territori.
La segona eina és l’anàlisi d’afectacions agràries. Segons la norma, aquest anàlisi ha d’establir les mesures correctores i compensatòries necessàries per minimitzar l’impacte sobre l’activitat agrària que s’hi desenvolupa. L’anàlisi d’afectacions agràries no prohibirà, però sí que posarà condicions a l’hora d’executar qualsevol infraestructura que es vulgui implantar i que afecti una zona agrària.
El tercer dels instruments és un registre de finques agràries en desús, pensat per protegir la producció agrària. Aquest registre té com a funcions gestionar les terres que es declarin com a infrautilitzades, per afavorir l’accessibilitat als professionals, joves o noves incorporacions que vulguin dedicar-se al sector, per afavorir el relleu generacional i la cohesió social. També establirà la renda de lloguer anual de les terres, així com les condicions per accedir a les finques i adjudicar-les en una procés de convocatòria pública per concurrència competitiva.
