El Parlament aprova per lectura única la llei per reconèixer la singularitat de l’Aran

El Parlament ha aprovat aquest dimecres, per lectura única, la Llei sobre el Reconeixement de la Val d’Aran. La proposta l'havien presentat conjuntament els grups parlamentaris del PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP i també s'ha afegit a aquest suport Aliança Catalana, de manera que ha estat ratificada amb 109 vots favorables. Només hi han votat en contra els 11 diputats de Vox, mentre que els 15 del PP s'han abstingut.  

El text acorda, entre d’altres, un "reforç del paper del Parlament com a garant de l’autogovern aranès". En aquest sentit, es vol "garantir que el reconeixement legal de la singularitat de l’Aran no resti merament declaratiu", sinó que tingui una aplicació pràctica i efectiva dins el marc normatiu català, "contribuint així a la consolidació del seu autogovern i a l’enfortiment de la seva personalitat institucional pròpia". 

La síndica d'Aran, Maria Vergés, ha estat present al ple del Parlament i l'ha valorat com "un dia històric per l'Aran". Per Vergés, l'aprovació d'aquesta proposta de llei evita que el Consell Generau quedi "assimilat a una administració local", cosa que havien denunciat en diverses ocasions perquè "condicionava la gestió de competències" com les de sanitat. La dirigent aranesa hi afegeix que aquesta aprovació s'emmarca en un "avenç important" que és el nou model de finançament de la vall, perquè "permetrà augmentar gairebé en 4 milions d'euros el finançament actual", situant-se gairebé als 43 milions d'euros. 

Finalment, el secretari de Governs Locals i Relacions amb l'Aran, Xavier Amor, ha afirmat que "és una setmana molt important per l'Aran" perquè se n'ha "reforçat la singularitat" i se l'ha "dotat de més garanties jurídiques". Amor ha explicat que es tracta de com dotar les competències que estan delegades a l'Aran i com es posen prou recursos per poder-hi fer front, si bé ha matisat que l'inici de l'aplicació d'aquests canvis depèn ara de l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat.

Valoració dels grups

Per part del PSC, Neus Comes ha dit que aquesta aprovació dona resposta a "una demanda històrica de l'Aran" i ha incidit en la “realitat institucional singular” reconeguda de manera expressa per l’Estatut i desenvolupada per la seva legislació pròpia a través de la Llei de Règim especial de 2015. La diputada pallaresa ha indicat que amb aquesta aprovació es fa un "salt qualitatiu" de reconeixement polític i legal que dóna "competència plena" en tots els àmbits al Conselh Generau.

Per Junts, la també pallaresa Jeanine Abella ha volgut recordar que "l'autogovern d'Aran ja està recorregut, però queda molt camp per recórrer". Abella ha explicat que moltes vegades el Conselh Generau s'equipara a un govern local, un consell comarcal o un ajuntament, i que precisament aquesta modificació de la llei "ha d'evitar" aquestes comparacions i "donar competències plenes" al govern aranès. La parlamentària pirinenca ha destacat la singularitat de l'Aran i el fet que aquesta té com a un dels principals trets distintius la seva llengua pròpia, l'aranès.

La diputada d’ERC Ester Capella ha destacat que la proposta aprovada busca ser "coherent" amb el que la seva formació defensa per al conjunt de Catalunya, que passa pel "respecte i reconeixement". Capella ha reivindicat que és una proposició amb "un article únic per modificar una disposició addicional", un decret que aprova el text refós d’una llei. D’aquesta manera, ha afegit que s’estableix que la llei municipal i de règim local de Catalunya només s’aplicarà a l’Aran i al seu Conselh Generau.

Des del PP, Montserrat Berenguer ha justificat l'abstenció perquè creuen que "l'Aran ja gaudeix d'autogovern" i que aquesta modificació "no introdueix competències noves", per la qual cosa creuen que és només una "reforma tècnica amb càrrega simbòlica". I per Vox, Rafael Villafranca ha coincidit a opinar que aquest autogovern ja està "prou garantit i enfortit", amb l'Estatut i la Llei de Règim especial d'Aran, i que ja disposen d"'un marc normatiu suficient que garanteix la seva singularitat", per la qual cosa hi han votat en contra.

El diputat de Comuns Lluís Mijoler ha defensat que l'autogovern "sense recursos" és un incomplet i per això ha demanat un finançament "just, estable i suficient", tot i valorar que aquest tràmit és un "pas important en el reconeixement de la singularitat. En la mateixa línia, el diputat de la CUP, Xavier Pellicer ha destacat que es tracta d’una modificació "en el marc de la legalitat", que és dins les atribucions autonòmiques estatutàries i que “està lluny de la sobirania que anhela la CUP” sobre com s’hauria de reconèixer tant l’Aran com els Països Catalans. Finalment, la diputada d'Aliança Catalana per la demarcació de Lleida, Rosa Soberana, ha dit que tenen el deure de "reconèixer i respectar les realitats nacionals internes" i que moltes vegades ha quedat com un mer "simbolisme". Soberana ha parlat de l'aranès com a "element central de la identitat aranesa".