El Parlament aprova reconèixer l'aranès com a llengua vehicular en l'ensenyament no universitari
La síndica ha defensat la mesura per evitar "interpretacions errònies" a l'hora d'emprar-lo als centres educatius de l'Aran. Per això, s'ha acordat introduir una modificació a la nova llei del català
El Parlament ha aprovat aquest dimecres reconèixer l'aranès com a llengua vehicular en l'ensenyament no universitari. La cambra ha aprovat una proposició de llei per modificar de la disposició addicional de la Llei 8/2022 sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari. La mesura ha tirat endavant 104 vots favorables (PSC, ERC, Junts, ECP), 17 abstencions (CUP, Cs i Grup Mixt) i 9 vots contraris (Vox).
La tramitació per modificar la llei del català s'ha fet a petició de la síndica d'Aran, Maria Vergés, que en la seva intervenció davant els diputats ha defensat que volen evitar així "interpretacions errònies" que posin en risc el que qualifica com un "sistema d'èxit" i "únic" a tot l'Estat. La síndica ha defensat que era "imprescindible" consolidar l'aranès al sistema educatiu.
Vergés ha assegurat que des de l'Aran van rebre com "un atac a la llengua i a l'escola aranesa" el no reconeixement a l'aranès quan el Parlament va accedir a modificar la llei del català per adaptar-se a la sentència de la justícia espanyola que imposava l'obligació d'un 25% d'ensenyament en castellà a les escoles catalanes. Aquesta mesura, que van consensuar els mateixos grups que ara han aprovat la modificació (PSC, ERC, Junts i Comuns), es va decretar a instàncies, entre d'altres, de la Fiscalia de l'Estat que controla el Govern espanyol. La dirigent aranesa hi ha afegit que no veien "cap altra sortida" que defensar l'aranès com a llengua vehicular i motivar un debat per modificar la llei del català.
Substitució lingüística pel castellà
D'altra banda, Maria Vergés ha admès novament que, malgrat la implantació de l'ensenyament en aranès i els recursos que s'hi ha destinat, aquests darrers anys el seu ús social no ha parat de retrocedir, en favor del castellà. Així ho reflecteix una recent enquesta del Conselh Generau mateix que indica que només un 18% dels estudiants de secundària de l'Institut Aran el tenen com la llengua d'ús habitual o familiar, mentre que en canvi més d'un 60% es decanten pel castellà i s'hi senten més identificats.
A les xarxes socials, la substitució lingüística encara és més abassegadora. En aquest àmbit l'ús habitual de l'aranès no arriba ni al 2,5%, en contrast amb el 90% de joves que publiquen missatges en castellà.
