El Parlament de Catalunya aprova la llei de l'Estatut de Municipis Rurals

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres per àmplia majoria la llei de l’Estatut de Municipis Rurals, una norma pionera que vol servir per frenar-hi el despoblament, garantir una adequada prestació dels serveis i impulsar-ne el desenvolupament econòmic. La mesura ha tirat endavant amb el vot favorable de tots els grups tret de Vox, que ha rebutjat la nova norma. Concretament, hi ha hagut 122 vots a favor i 11 en contra.

El document ha comptat amb un ampli consens dels grups parlamentaris, les entitats municipalistes i els ajuntaments rurals que feia anys que reivindicaven la creació d’un nou marc legal que tingués en compte les seves singularitats i que vetllés perquè els seus habitants tinguessin els mateixos drets que la resta de la població. A partir d’ara s’obre un període perquè el que Govern analitzi el text aprovat al Parlament i iniciï el seu desplegament. Del total de 947 municipis que hi ha a Catalunya, se’n podran beneficiar 608. D’aquests, 213 són rurals, 381 reben la consideració de municipi rural d’especial atenció perquè tenen una població inferior als 500 habitants, 2 són municipis rurals assimilats i els 12 restants s’han incorporat durant la tramitació parlamentària.

Pel que fa a l'Alt Urgell, només en queda fora la Seu d'Urgell, i entren en la condició de rurals Oliana i Organyà, mentre que Alàs i Cerc, Arsèguel, Bassella, Cabó, Cava, Coll de Nargó, Estamariu, Fígols i Alinyà, Josa i Tuixent, Montferrer i Castellbò, Peramola, el Pont de Bar, Ribera d'Urgellet, les Valls d'Aguilar, les Valls de Valira i la Vansa i Fórnols estan catalogats com a municipis "d'especial atenció". Al Pirineu hi ha una cinquantena de municipis més que s'engloben en la norma, 7 en el primer concepte, i 42 en el segon. La capital del Pallars Jussà, Tremp, es considera municipi rural assimilat perquè, tot i que supera àmpliament el límit previst -de 2.000 habitants- gestiona un dels termes municipals més extensos de Catalunya.

La classificació de municipi rural i de municipi rural d’especial atenció s’ha acordat que es revisarà cada quatre anys, dins els sis mesos següents a la constitució dels nous ajuntaments resultants de les eleccions municipals. Quan es faci aquesta revisió, l’indicador poblacional podrà tenir una variació de com a màxim el 5% per adquirir una d’aquestes dues consideracions.

Valoració dels grups parlamentaris

El conseller de la Presidència, Albert Dalmau (PSC), ha reivindicat que "avui sí que sí, el país viu un dia històric" perquè, segons ha dit, la llei servirà per fer avançar el país. Així mateix, s'ha compromès a desplegar l'Estatut de Municipis Rurals. Dalmau ha assegurat que aquesta és una voluntat tant del Govern com del conjunt de la cambra i dels alcaldes i alcaldesses. Finalment, ha remarcat que s'aprova per una "àmplia majoria".

Des de Junts, la diputada Anna Feliu ha reivindicat l'Estatut, però ha avisat al Govern que "no n'hi ha prou amb aprovar-lo". "No pot ser una declaració d'intencions sinó que ha de ser una eina transformadora", ha defensat.

Per ERC el seu president, Oriol Junqueras, també hi ha volgut dir la seva després de la sessió per recordar que la llei va ser impulsada per ERC, si bé celebra el consens assolit per "compensar totes les mancances que li són imposades". Segons Junqueras hi ha "problemes específics" en l'àmbit del transport, l'habitatge, l'ensenyament i l'activitat econòmica, i necessiten "un nou impuls per a l'equilibri territorial de la nostra societat i de la nostra economia".

El diputat del PP Juan Fernández ha celebrat que el Parlament aquest dimecres comenci a "fer justícia" amb el món rural que, segons ha dit, és el més castigat per la "inacció política", i per això creu que "no només és una llei sinó una eina de reparació i de futur". De la seva part Alberto Tarradas, representant de Vox, ha justificat el fet de ser l'únic grup que s'hi oposen perquè consideren que el text de la llei ha quedat "desdibuixat, controlat per l'aritmètica política" i "esterilitzat pel sectarisme d'alguns". 

El diputat de Comuns Lluís Mijoler, també expresident de l'FMC, ha defensat que no és una "declaració d'intencions" sinó que volen que sigui una "eina concreta per fer realitat els drets i la vida digna als pobles", tot i que ha admès que "no resoldrà tots els problemes". I per la CUP, Dani Cornellà creu que l'Estatut de Municipis Rurals suposa "una esmena a com ha funcionat el país" les darreres dècades i ha dit que vetllaran perquè s'apliqui. Finalment, la portaveu d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha reivindicat que "els pobles no són un decorat de postal, són la llar de milers de catalans", i lamenta que actualment "tots veiem nuclis rurals abandonats, joves foragitats i serveis retallats, mentre l'administració subvenciona la il·legalitat i repobla amb estrangers". 

Mesures clau per frenar el despoblament

La situació de desequilibri territorial que viu Catalunya, on el 75% de la població es concentra en les zones urbanes, mentre el 25% restant viu en nuclis rurals, té com a conseqüència un repartiment demogràfic descompensat i una prestació dels serveis públics desigual. Per això, l’Estatut es planteja per crear un nou marc normatiu que defineix què és un municipi rural, estableix un seguit de mesures per dotar-los de més recursos i eines, i incorpora un mecanisme rural de garantia que obligarà a analitzar l’impacte territorial, econòmic i mediambiental de totes les polítiques públiques.

Entre la bateria de mesures destaca la creació d’un sistema de finançament propi, que estableix un fons específic de municipis rurals de caràcter incondicionat que anirà lligat a la llei de pressupostos. També s'hi preveu una línia específica d’inversions per als municipis rurals perquè facin front a la regressió demogràfica i l’envelliment de la població. A més, es promou l’aplicació d’incentius fiscals per afavorir la compra i la rehabilitació d’habitatges, i la reducció de la càrrega burocràtica dels ajuntaments, que serà possible gràcies a la creació d’un portal únic a la seu electrònica de l’Administració que integrarà tots els tràmits, serveis i informacions que afecten aquest tipus d’ajuntaments.

Jornada del món rural

El pròxim 15 de novembre, el Govern ha anunciat que organitzarà al Món de Sant Benet (Bages) una jornada destinada als ajuntaments i món rural on seguirà treballant en el desplegament progressiu d’aquesta nova llei. L’Estatut de municipis rurals és el primer projecte de llei que el Govern va enviar al Parlament en l’inici de la legislatura, i dona també compliment als acords d’investidura.