El Parlament debat actuacions pendents a l'Alt Pirineu com la millora de serveis i infraestructures

El Parlament de Catalunya ha debatut aquest dimecres diverses actuacions pendents a les comarques de l'Alt Pirineu i Aran, arran d'una interpel·lació presentada per la diputada de Junts Jeannine Abella. La parlamentària pallaresa ha retret a la Generalitat una "manca de compromís amb Lleida i amb el Pirineu" i li ha recordat diverses actuacions que estan pendents a la regió pirinenca, sobretot pel que fa a serveis bàsics i infraestructures.

La resposta per part del Govern l'ha donat el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, que ha defensat que han començat a treballar per resoldre algunes mancances, si bé hi ha afegit que veu necessari que tant els membres de l'executiu com el conjunt dels diputats, de tots els partits polítics, facin un esforç per "conèixer millor el Pirineu". 

A la seva intervenció, Jeannine Abella ha denunciat la manca de manteniment i el "dèficit històric i crònic" d'invensió a les carreteres N-260, que travessa tot el Pirineu català, i N-230, que connecta Lleida i la Val d'Aran. Abella creu que "si el govern el PSOE no se’n vol cuidar" el que han de fer és "traspassar-ne la gestió i els recursos, i ja ho gestionarem des de Catalunya". La diputada ha retret al conseller Ordeig que "mentre l’Estat no fa la feina amb aquestes carreteres, el que sí que té via directa i sense retard són els 22.000 milions d’euros que marxen cada any de Catalunya cap a Madrid, uns diners, per cert, que mai no he sentit que vostè reivindiqui". 

Abella també ha lamentat els "dos anys perduts" amb el projecte de modernització del port de Comiols i "l’abandonament" del Port de Perves, des de Xerallo fins al Pont de Suert, "amb la consegüent inseguretat viària". També ha esmentat d'altres "assignatures pendents" com ara la millora del traçat del coll de Boixols, que connecta l'Alt Urgell i el Pallars Jussà, o de la C-28 al Port de la Bonaigua. Pel que fa a comunicacions ferroviàries, ha preguntat per la hipotètica extensió de l'R3 de Rodalies RENFE des d'Alp cap a la Seu d’Urgell i Andorra, un projecte condicionat pel mal estat actual d'aquesta línia, que segueix acumulant incidents greus i retards de manera constant i que també arrossega un greu dèficit d'inversió.

En el capítol de Drets Socials, la diputada ha denunciat el fet que l’Alt Pirineu no disposa d’un servei d’avaluació de graus de discapacitat, perquè això segueix obligant els pacients i familiars a desplaçar-se fins a Lleida, "amb un allargament dels terminis i les llistes d’espera", tal com passa amb moltes altres necessitats sanitàries en què els pacients han de traslladar-se fora del Pirineu, principalment a l'Hospital Arnau de Vilanova.

Desplegament de la delegació d'Agricultura i d'un centre d'investigació agrària

A la resposta en nom de la Generalitat, i precisament pel que fa a l'apropament de serveis, Òscar Ordeig ha anunciat que a curt termini ja es crearà la Regió d'Emergències de l'Alt Pirineu i Aran, amb seu a Tremp, com una passa més en el procés de dotar les comarques de muntanya d'òrgans propis i, d'aquesta manera, deixar de dependre de Lleida o Girona. També ha confirmat que es desplegarà la delegació territorial del departament que dirigeix, el d'Agricultura, que és previst que s'ubiqui a la Seu d'Urgell.

Quant a infraestructures, el conseller d'Agricultura ha detallat que començaran les obres del reclamat reg de la Conca de Tremp i que desplegaran la Llei de Règim especial d’Aran, acompanyada del finançament necessari. Ordeig també ha dit que contemplen la creació d’un centre d'investigació agrària per al Pirineu i que hi volen estendre la prova pilot sobre la millora de camins rurals. I sobre la demanda referent al reconeixement de discapacitats, ha dit que traslladarà la qüestió al Departament de Drets Socials perquè ell mateix és partidari "que es desplacin els serveis públics sempre que es pugui evitar que qui s'hagi de desplaçar sigui el ciutadà".

A la seva intervenció, a nivell més genèric, Òscar Ordeig ha demanat als membres del Govern mateix, i per extensió a tots els diputats, que demostrin un millor coneixement de la realitat del Pirineu, perquè a l’hora de fer una llei, una norma o un pacte nacional "tinguin una mirada" cap a les comarques de muntanya i siguin conscients de com pot afectar a la gent que hi viu tot l'any. El conseller d'Agricultura ha recordat que l'Alt Pirineu i Aran representa "el 20% del territori", malgrat que només compti amb el 0,9% de la població, i ha advertit que "si no es fa res, continuarà el procés de despoblament i envelliment". El conseller s'ha ofert a "treballar conjuntament" amb l'oposició, i també amb la Diputació de Lleida i els ajuntaments, per "definir els projectes a desenvolupar, amb la voluntat de trobar unitat d’acció".

En un altre ordre de coses, el també exregidor de la Seu ha defensat l'anunci de crear del Comissionat per a les Relacions Interpirinenques, un nou càrrec que ocuparà l'exalcalde urgellenc Joan Ganyet i que ha estat qüestionat per Junts. El primer grup de l'oposició considera que aquest òrgan envairà competències de diverses delegacions de la Generalitat, tant a l'Alt Pirineu com a Andorra, París i Catalunya Nord, que ja s'ocupen d'aquesta relació entre Catalunya i la resta de territoris dels Pirineus.

Sobre la resposta donada per Òscar Ordeig, Jeannine Abella ha demanat al Govern “un compromís amb el Pirineu” i establir un calendari amb horitzó al 2030 que concreti les inversions necessàries i que es compleixi, perquè creu que "no pot ser que amb l’excusa que hi ha molta feina a fer, no es comenci a posar fil a l’agulla". Sobre la Regió d'Emergències pròpia, Abella ha recordat que aquest servei "havia d’entrar en funcionament aquest any 2024 i de moment no en sabem res”. La diputada pallaresa ha advertit a la resta de la cambra que "cal entendre que sense Pirineu no hi ha Catalunya, i que per avançar i per ser un país de primera necessitem un país viu de punta a punta, i que els representants polítics el coneguin a fons".