El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres, per unanimitat i sense cap esmena, l'inici de la tramitació de l'Estatut dels Municipis Rurals. Es preveu que la futura norma englobi fins a 596 ajuntaments, dels 947 que hi ha a Catalunya. Molts dels municipis que hi han d'estar inclosos són a l'Alt Pirineu, on la gran majoria no arriben al miler d'habitants i només n'hi ha tres que superin els cinc mil: la Seu d'Urgell, Puigcerdà i Tremp. També ha d'incloure moltes altres poblacions de la resta de comarques del Pirineu català, que igualment es caracteritzen per tenir pocs habitants fixos.
A la mateixa sessió el Parlament ha aprovat la creació d'una comissió de seguiment per desplegar l'Agenda Rural de Catalunya. Aquesta altra mesura ha tirat endavant amb el suport de tots els grups parlamentaris tret de Vox i pretén "garantir les oportunitats laborals" als municipis rurals respecte dels nuclis urbans, a més d'una "equitat territorial que contribueixi a evitar el despoblament i millori les condicions de vida dels seus habitants". La comissió haurà de vetllar pel compliment de les 892 accions que ha proposat l'Agenda Rural catalana de cara a "situar el ruralisme al centre del debat parlamentari".
La futura llei s'aplicarà als 213 municipis rurals que tenen menys de 2.000 habitants i que pertanyen a una comarca considerada rural. En aquest supòsit hi entren, per exemple, tots els municipis de l'Alt Urgell tret de la Seu; per tant, 18 dels 19 termes de la comarca. En aquest sentit, a l'Alt Urgell hi ha tres termes que no arriben ni tan sols al centenar d'habitants i nou més que no superen els 500 residents, juntament amb tres més que no arriben al miler (Ribera d'Urgellet, Organyà i Coll de Nargó). El tercer municipi més poblat de la comarca, Montferrer i Castellbò, tot just supera aquesta xifra de 1.000 habitants, mentre que Oliana en té 1.844 i la capital comarcal, la Seu, és ja a força distància de la resta, amb uns 13.000 empadronats.
També s'hi empararan 381 municipis més, entre els que no arribin als 500 habitants i els municipis entre 500 i 2.000 habitants que tinguin una densitat de població inferior a 12,5 habitants/km2, o una taxa de creixement menor al 10% els darrers deu anys, o una taxa d'envelliment superior al doble de la mitjana de Catalunya. Dels 947 municipis catalans, 596 (el 63%) tenen una població de menys de 2.000 habitants. I d'aquests, 332 no arriben als 500 habitants. Segons l'OCDE una comarca rural és la que té un 15% o més de la població vivint en municipis amb una densitat de població menor a 150 habitants per kilòmetre quadrat.
Poc abans del debat el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president del Parlament, Josep Rull, havien rebut alcaldes i representants d'entitats i associacions amb qui s'ha treballat el disseny del futur Estatut. Tot seguit, durant el debat, Illa ha celebrat el consens generat entorn de la llei i ha assegurat que és "un punt d'inflexió", alhora que s'ha compromès a aplicar-la "com més aviat millor" i ha remarcat que és "d'un èxit de tots" i no del seu Govern. En aquest sentit, ha recordat que qui va aprovar aquesta llei en els mateixos termes, inicialment, va ser l'anterior govern de Pere Aragonès, tot i que la iniciativa va decaure l'any passat quan Aragonès va convocar eleccions anticipades.
De la seva banda, Josep Rull ha agraït als alcaldes i representants d'entitats municipalistes tota la seva feina i el seu "acte de generositat". Segons Rull, "les nacions tenen dret a mirar-se al mirall i agradar-se, i avui aquesta petita nació del sud d'Europa es mira al mirall, s'agrada i és capaç de donar continuïtat al que els nostres avis i besavis van fer, que és construir un país amb una altíssima qualitat". El president del Parlament ha demanat als grups que facilitin una tramitació ràpida de la llei, si bé ha admès que sovint alguns tràmits "s'alenteixen" per la mateixa burocràcia de la cambra.
Beneficis fiscals i borsa d'habitatge pròpia
A l'acte també hi ha intervingut Joan Solà, president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, que ha afirmat que és "un dia històric" que culmina la feina feta durant anys. Tot i això, Solà ha reclamat que s'acceleri la tramitació, que s'implementi l'Estatut de manera ràpida i que els grups parlamentaris "mantinguin el consens".
En la mateixa línia Jaume Gilabert, president d'Eines de Repoblament i expresident de la Diputació de Lleida, ha fet una crida a "no desaprofitar una oportunitat històrica" i ha insistit que cal accelerar els tràmits perquè, segons ha dit, el món rural "no pot esperar més". I Josep Bigorra, membre del Comitè Executiu de la Federació de Municipis de Catalunya, ha celebrat el primer pas de la llei i ha confiat que els grups parlamentaris estiguin "a l'altura" perquè els terminis es resolguin de pressa. Bigorra ha dit que l'Estatut és una llei de país que afavorirà el repoblament.
Carme Ferrer, vocal del Comitè Executiu de l'Associació Catalana de Municipis, ha demanat que l'Estatut sigui "àgil, viu, dinàmic i sense cotilles" i ha subratllat que la llei "no només és un acte de justícia per als municipis rurals" sinó que és "una qüestió de país" que interpel·la a tothom. La representant de la principal entitat municipalista de Catalunya conclou que "un país equilibrat és més fort i més cohesionat".
La llei incidirà en l'àmbit fiscal per oferir deduccions en l'IRPF per trasllat, rehabilitació o adquisició de la residència habitual a un municipi rural. En l'àmbit econòmic, es preveu dotar els ajuntaments implicats de més autonomia financera i impulsar mesures per incentivar-hi l'establiment d'empreses. En habitatge, es preveu crear una borsa específica i mesures per incentivar la rehabilitació. També es crearà un portal únic a la seu electrònica per simplificar la burocràcia i impulsar una connectivitat digital fiable i de qualitat.
Valoració dels grups
Des dels grups parlamentaris, per part del PSC, Manel Ezquerra ha apel·lat a "l'ambició de tots plegats" per "millorar les mancances". Des del segon grup de la cambra, Junts, Ignasi Prat ha asseverat que la comissió de seguiment és una "eina de país" que referma el "compromís per construir una Catalunya equilibrada i cohesionada". I Montse Bergés, d'Esquerra, ha dit que volen reafirmar la "perspectiva rural" que, segons el seu grup, va introduir el Govern la legislatura passada. Per Comuns Sumar, Núria Lozano ha dit que cal "donar continuïtat a un acord de país amb la capacitat de fer polítiques amb proximitat". Per la CUP, Dani Cornellà s'ha mostrat crític amb el que qualifica de "deixadesa territorial" d'aquests darrers anys. I la portaveu d'Aliança Catalana i alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, ha defensat que "el futur de Catalunya no es pot construir minant-ne els fonaments, que són les zones rurals, històricament abandonades i oblidades", i hi afegeix que "deixar morir el món rural és condemnar a mort Catalunya, i la volem ben viva i lliure".
