El Parlament insta el Govern a impulsar la candidatura Pirineus-Barcelona
El Parlament ha aprovat aquest dijous, en el marc del Debat de Política General, una proposta de resolució que insta el Govern a impulsar la candidatura Pirineus-Barcelona per organitzar els Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern del 2030. La petició, presentada pel PSC, ha rebut el suport de Junts i ERC i el grup socialista.
Des del PSC consideren que que acollir els Jocs d'Hivern tindria un "enorme impacte positiu pel Pirineu". La proposta aprovada insta la Generalitat a dialogar i treballar conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona i els ens locals i supralocals implicats, com són ajuntaments i Diputacions, però també reclama que es cooperi amb el govern de l'Aragó i l'executiu espanyol "per fer viable un projecte creïble i potent", segons han manifestat els socialistes.
Paral·lelament, la cambra catalana ha rebutjat una proposta presentada per la CUP en el sentit totalment contrari, en què la formació anticapitalista reclamava la retirada de la candidatura olímpica. En aquesta petició, el grup cupaire també hi incloïa que igualment es retiri el procés de renovació del contracte del Circuit de Catalunya amb la Federació Internacional de l'Automobilisme per seguir acollint un gran premi de Fórmula 1. Sobre aquest punt, la CUP volia que s'aturés "en el termini d'un mes" el projecte de la Ciutat del Motor i que es derogués el PDU del Circuit per impulsar un procés de reconversió del sector de l'automòbil. Unes peticions que el Parlament ha rebutjat.
Tampoc no ha prosperat un text presentat per En Comú Podem en què es demanava "que tots els territoris proposats com a seu o subseu rebin tota la informació del projecte i puguin decidir la seva participació a través d'un referèndum". Aquesta proposta de resolució només ha tingut 50 vots a favor: els dels comuns, ERC i la CUP.
El Parlament sí que ha aprovat una altra petició de la CUP, que és la d'instar el Govern i els ajuntaments a retirar totes les distincions i homenatges dedicats a Joan Carles de Borbó en edificis de la seva propietat, com també al nomenclàtor dels carrers. La cambra catalana considera que l'actuació del rei emèrit d'Espanya, tant quan exercia de rei com en la seva condició actual, "és incompatible amb l'ètica i la democràcia". A banda de la CUP, hi han donat suport ERC, Junts i ECP. A més a més, s'ha aprovat instar el Govern a demanar al Congrés espanyol una Comissió d'Investigació relativa a la trama corrupta vinculada a presumptes il·legalitats de la Casa Reial i els contractes amb Aràbia Saudita.
Empresa elèctrica pública
Un altre punt aprovat pel Parlament en aquesta sessió ha estat instar el Govern a crear una empresa elèctrica pública a Catalunya amb capacitat de gestió del cicle de producció, distribució i comercialització de l'energia, així com instar el Govern a presentar en el termini de quatre setmanes un pla detallat i calendaritzat de constitució de l'empresa. Fruit d'una transacció entre CUP, Junts i ERC, també s'ha aprovat demanar a l'executiu que plantegi durant el 2021 una proposa de reversió de la central hidroelèctrica de Sant Quirze de Besora a mans públiques, quan acabi la concessió actual el 2024.
La cambra també ha instat el Govern a demanar a l'executiu espanyol que aturi el projecte de cinc línies MAT, una de les quals hauria de travessar el Pallars Jussà. En el mateix punt s'exigeix que l'Estat retorni a la Generalitat les seves competències sobre els traçats de les xarxes de transport d'energia de Catalunya i el caràcter vincular de l'informe que s'emet sobre el Pla d'inversions anual de les companyies energètiques.
El Parlament també insta el Govern a reprovar "la inacció" de l'executiu espanyol davant l'increment del peu de la llum. A més, ha tirat endavant la iniciativa per instar l'Estat que, mitjançant un decret llei, obligui totes les comercialitzadores d'últim recurs a contractar un mínim d'un 50% de l'energia que comercialitzen a preu tancat i només l'altre 50% a mercat diari, per acotar la proporció dels kWh venuts per aquestes empreses que estigui afectada per la volatilitat dels preus.
Retorn del deute pendent a Catalunya
D'altra banda, el Parlament ha acordat demanar al Govern que exigeixi a l'Estat el pagament del deute pendent de la disposició addicional 3a de l'Estatut del 2008 –uns 559 MEUR- i que reconegui el deute del mateix concepte dels exercicis 2009-2013 –uns 2.950 MEUR-.
També s'ha aprovat reclamar a l'Estat el pagament del deute pendent derivat de la integració definitiva del finançament revisat dels Mossos, d'uns 664 MEUR, així com exigir-li que es comprometi que la futura distribució del marge de dèficit autoritzat per a les institucions europees es faci en funció de la despesa pública, perquè l'Estat no torni a centralitzar el marge de dèficit en un 89% tot i que només representa un 58% de la despesa.
En canvi, el Parlament ha rebutjat instar el Govern a reclamar a l'executiu espanyol que presenti, abans d'acabar aquest any, una proposta per a un nou model de finançament, i que abans de tres mesos es traslladi al Parlament perquè pugui ser debatuda i tingui "el màxim consens polític". La proposta dels comuns només ha comptat amb els seus vots a favor i els dels socialistes.
