El Pirineu fa d'altaveu contra l'estigma de les malalties mentals amb les Jornades per a l'Excel·lència
S'hi ha exposat els problemes addicionals de les comarques pirinenques en aquest àmbit, com ara els desplaçaments i la necessitat d'habitatge social. Entre els ponents hi havia Albert Font, Came Elias, Meritxell Budó i Xavier Trias
Les IX Jornades per a l’Excel·lència han volgut exercir enguany, des del Pirineu, d'"altaveu" contra l'estigma dels problemes de salut mental. L'esdeveniment ha establert un nou rècord d'assistència i ha posat sobre la taula una llista llarga de demandes a les administracions i a la societat per resoldre les dificultats que encara afronten les persones amb malalties mentals.
Les ponències, al Pavelló d'Esports d’Esterri d’Àneu, les va cloure dissabte el ministre de salut d’Andorra, Albert Font que ha destacat que després d’aquestes jornades i de tot el que aquí s’ha dit “la tasca que ens hem encomanat és un llarg viatge”.
Després de nou edicions, les Jornades s'han consolidat al Pirineu tot abordant cada any una temàtica concreta, sempre des de l'òptica de "les persones com a vehicle de progrés" en àmbits com el turisme, les infraestructures, les comunicacions, la sanitat, la sostenibilitat, l'educació o el comerç electrònic com a negoci global.
La particularitat dels territoris de muntanya
Des del Pirineu, aquests dos dies s’han fet unes reclamacions particulars que van en el sentit de destinar més recursos, divulgació i imaginació per atendre un territori extens i amb poca població. Per això els participants han fet paleses les necessitat de transport de les persones que pateixen malalties mentals a les comarques de muntanya. Les associacions que hi han participat, com el Club Social de Tremp, reclamen habitatge social i pisos d’emergència, més atenció social i sanitària coordinada.
La primera taula rodona de la segona jornada estava a les generacions més joves. La psiquiatra Montserrat Dolz va dir que “l’abús de les tecnologies fa disminuir l’escorça cerebral i minva el coeficient intel·lectual en 15 punts, i això és molt”. Per això, afirma, “cal neuro-protegir la infantesa i l’adolescència, una etapa clau en la vida de les persones”. Xavier Margarit, psicòleg especialitzat en educació emocional i benestar, hi afegia que “la sobreexposició als estímuls i fake news provoquen trastorns com els de conducta alimentària” i ha aconsellat que “el contacte amb els fills és molt important i no es pot delegar a una pantalla”.
Una de les taules més emotives ha estat la dedicada a la gent gran, amb la participació de la neuròloga i directora mèdica de l'Ace Alzheimer Center Barcelona, Mercè Boada, i la neuròloga Vanessa Pytel. Boada aconsella que per aconseguir arribar a ser grans amb mentalitat jove “no hem de deixar d’aprendre mai”. L’actriu Carme Elías va desvetllar que, a causa de l’Alzheimer que pateix, “cada dia se'n va un trosset de la vida”. Pytel ha demanat que des de la ciència "cal conèixer per perdre la por i poder actuar”.
La taula rodona sobre diferències de gènere i percepció va ser una de les més controvertide. Hi prenien la psicòloga Alba Alfageme; la secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut, Meritxell Budó, i el cap del Servei de salut mental del Sistema Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS), Carles Mur.
La darrera taula de la jornada era moderada per Helena Mas, secretària d’Estat de Salut del Govern d’Andorra, i era sobre el futur de la salut mental. S'hi va explicar el funcionament d’unes ulleres virtuals per a ús terapèutic de la mà de Xavier Palomer, fundador d'Amèlia it Care. Aquesta tecnologia serveix per tractar determinats trastorns mentals com les fòbies. A la mateixa taula hi va prendre part Xavier Trias, metge i exalcalde de Barcelona, que considera que “la salut mental és una assignatura pendent per la salut pública de la ciutadania i cal invertir" i per això proposa "tenir una mica més de dèficit per arreglar la salut mental”. Per Trias, "és molt important avaluar el sistema d’atenció en salut mental i és molt important, també, invertir en recerca, innovació i formació al nostre país".
Conclusions i demandes
Ponents, assistents, professionals de l’àmbit sanitari, investigadors, pacients i associacions d’usuaris han fet una llarga de llista de reclamacions per millorar tant a l’atenció sociosanitària com els recursos destinats al territori de muntanya com és el Pirineu.
En total s’han realitzat 11 taules rodones on han participat més de 40 ponents que es resumeixen en aquestes conclusions i reclamacions per combatre l’estigma.
● Inversió en recerca per poder tractar i ajudar al pacient.
● Reforçar les relacions comunitàries sobretot, en l'àmbit local.
● Visibilitzar els malalts mentals, les seves famílies i les associacions que treballen amb ells.
● Normalitzar les malalties mentals perquè les persones que conviuen amb malalties mentals puguin gaudir d’una vida normal.
● Canviar la mirada per canviar la percepció social
● Divulgació i informació sobre les malalties mentals en tots els àmbits
● Lluitar per aconseguir una vida digna
● Eliminar sistemes com la contenció mecànica i les amenaces als malalts mentals ingressada. La responsabilitat individual per cuidar el nostre cervell
● Atenció sociosanitària coordinada i amb visió de gènere
● Frenar la medicalització
