El pla de control de fauna cinegètica a l'Alt Pirineu ha inclòs la captura de més de 4.100 ungulats en sis mesos

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat ha fet aquest dimarts una valoració "positiva" dels sis primers mesos de desplegament del Pla de control poblacional de fauna cinegètica a l'Alt Pirineu, que vol reduir el risc de transmissió de la tuberculosi animal. Des de la conselleria han dit que en el primer semestre de vigència s'han fet 4.123 captures d’ungulats cinegètics. Concretament, 2.451 porcs fers, 1.347 cérvols i 325 daines.

En les àrees privades de caça, el grau d’assoliment dels objectius previstos es considera "molt elevat", especialment amb el porc fer i el cérvol. En el cas dels senglars, asseguren que ja s’ha assolit el 97%, i en mig any s’ha superat les captures de cérvol de l'any passat. Agricultura creu que "aquestes xifres evidencien una elevada activitat de control cinegètic" i "una implicació destacada dels titulars d’àrees de caça, les societats de caçadors, els ramaders, les associacions de defensa sanitària (ADS), les Reserves Nacionals de Caça i la resta d’agents implicats". En els terrenys gestionats directament per la Generalitat, s’han intensificat les actuacions en zones amb densitats elevades o presència de casos positius.

Aquest Pla, en marxa des del començament de novembre de 2025, té com a objectiu prioritari "reduir el risc de contagi a les explotacions ramaderes". Els mesos vinents el Departament continuarà desplegant les actuacions previstes, a més de "reforçar la vigilància sanitària i consolidar la coordinació" amb agents locals. El Pla té una durada de quatre anys i incorpora indicadors anuals per avaluar el grau de compliment dels objectius i l’evolució de la malaltia.

Incorporació de tecnologies i reforç sanitari

Les dades s'han explicat a la reunió de control del Pla de Control, que s'ha fet aquest dimarts a l'Escola Agrària del Pirineu, a Bellestar. Des del Departament afirmen que han reforçat el seguiment de les poblacions mitjançant censos nocturns i l’ús de drons equipats amb càmeres tèrmiques. Aquestes eines permeten "obtenir dades més precises sobre densitats i distribució dels animals", especialment en zones de difícil accés, i milloren la planificació de les actuacions. 

El Pla s’aplica en un àmbit territorial de més de 134.000 hectàrees, distribuïdes entre municipis de les comarques de l’Alt Urgell, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, i inclou mesures de control poblacional d’ungulats, reforç de la vigilància sanitària, seguiment de poblacions i coordinació amb el sector.

Pel que fa al seguiment sanitari, s’han recollit mostres principalment de porcs fers i cérvols, amb "la participació activa de caçadors, tècnics del Departament d’Agricultura, el Cos d’Agents Rurals del Departament d’Interior i Seguretat Pública, i veterinaris de les associacions de defensa sanitària", recorden. A la trobada hi han assistit organitzacions agràries i ramaderes, titulars d’àrees de caça, entitats locals cooperatives, associacions de defensa sanitària i representants de la Federació Catalana de Caça. 

Malestar dels ramaders per la presència de fauna a les explotacions

Aquesta presentació arriba després que aquesta setmana passada els ramaders del Pallars han denunciat l'augment de contagis de tuberculosi entre el bestiar, sobretot el boví, i n'han culpat directament la Generalitat, perquè consideren que des de fa anys s'ha potenciat l'expansió de la fauna salvatge, tant cinegètica com protegida, i alerten que ara està "totalment descontrolada". 

Els professionals pallaresos lamenten que, gràcies a la protecció institucional de què han gaudit les darreres dècades, els animals salvatges "campen lliurement" per les explotacions de ramaderia extensiva. I subratllen que, si això segueix passant, qualsevol mesura relativa a la reposició del bestiar domèstic -en explotacions on hi hagi algun animal contagiat- "serà inútil a llarg termini". A més a més, el sector adverteix que la presència incontrolada d’aquesta fauna ja representa un risc no només pel bestiar, sinó també per a la salut de la població en general, perquè no només es mouen a prop de les explotacions sinó que també s'atansen a les captacions d’aigua.

Sobre els casos de tuberculosi bovina, Genís Farré, un dels ramaders que denuncia aquesta situació, ha demanat tornar al protocol antic i sacrificar només l'animal que surti positiu. Farré considera demostrat amb dades que els contagis venen de la fauna salvatge, perquè "mentre el bestiar no s'han mogut de les explotacions, la fauna salvatge campa lliurement sent portadora de la malaltia". En aquest context, el ramader creu que "continuar considerant el país com a zona indemne és un suïcidi". Per tot plegat, ha demanat "una actuació ràpida i immediata" sobre aquests exemplars de fauna cinegètica. Sense aquesta actuació, alerta, "s'està posant en risc totes les explotacions ramaderes" i es pot arribar a una situació "catastròfica". En aquesta protesta els ramaders han rebut el suport del sindicat agrari JARC, que hi inclou en aquest rebuig espècies protegides com l'os bru i el llop perquè creuen que són animals "incompatibles" amb el manteniment de l'activitat tradicional de ramaderia extensiva al Pirineu.