El ple de la Seu aprova la incorporació al pressupost d'una part del romanent del 2021

El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat aquest dilluns un expedient de modificació de crèdit per incorporar al pressupost d'enguany una part del romanent de tresoreria del 2021, després que a la mateixa sessió s'ha donat compte de la liquidació dels comptes municipals d'aquest any passat.

El vicealcalde i regidor d'Hisenda, Jordi Fàbrega, va explicar que el consistori ha tancat l'exercici 2021, marcat per les mesures de suport a veïns i negocis locals arran de la crisi sanitària, amb un romanent de tresoreria de 4,3 milions d'euros. Això ha de permetre dur a terme una amortització d'un préstec per valor d'1 milió d'euros, cosa que de retruc ajudarà a reduir fins al 63% la ràtio d'endeutament de l'Ajuntament. Tot i això, de moment no es farà efectiva aquesta amortització per prudència, perquè es vol estar pendent de com evoluciona l'economia arran de la crisi generada per la guerra a Ucraïna. Si la situació general millora, els propers mesos es confirmarà la mesura. Fàbrega recorda que el romanent "és com la guardiola o els estalvis que tenim a casa" i que és important anar reduint el deute de cara a poder afrontar millor futures inversions, com és ara la construcció del nou edifici d'INEFC o bé l'impuls de pisos tutelats amb el suport de fons Next Generation.

La primera modificació de crèdit proposada al ple constava de 847.000 euros que corresponen a despeses fetes i executades ja l'any passat i que anaven a compte d'aquest romanent del 2021. S'hi inclou la partida del fons social (275.000 €), inversions com l'aportació del municipi al pla Camina Pirineus i també transferències de capital.

Compromís es va abstenir en aquest punt. De la seva part, la CUP hi va votar en contra en valorar que, tot i que havien donat suport als pressupostos de l'any passat, han constatat que no es van complir tots els acords a què havien arribat en aquell moment. Per tot plegat, la mesura es va aprovar amb els 9 vots favorables, de l'equip de govern (Junts i ERC), 2 vots en contra i 6 abstencions.

Pel que fa a la segona modificació, Jordi Fàbrega la va definir com la més important de l'any, atès que consta de 802.000 euros, provinents tant de préstec com del romanent de tresoreria, que ara es podran incorporar al pressupost, mitjançant noves actuacions o bé el reforç d'algunes ja previstes. Entre d'altres, Fàbrega va esmentar la construcció d'un moll de càrrega al magatzem de les Brigades Municipals, la renovació de l'enllumenat de la carretera N-260 al municipi, la millora de parcs infantils, un accés adaptat al Parc dels Enamorats, l'ampliació dels horts socials, nou mobiliari pel Consultori Mèdic de Castellciutat, la creació d'un espai de dol perinatal al cementiri, l'adequació de la planta baixa del Centre Cívic El Passeig, les noves intervencions al jaciment arqueològic de Les Monges, despeses addicionals de la Festa Major i la construcció d'una nova piscina infantil.

La CUP va tornar a votar en contra. La portaveu del grup, Xènia Antona, ho va justificar en coherència amb el seu vot als pressupostos d'enguany. Compromís també es va sumar al vot contrari en aquest punt perquè, tot i estar d'acord amb algunes de les modificacions proposades, en qüestiona d'altres com per exemple la partida per pintar murals artístics en diversos punts de la ciutat. El portaveu del CxSeu, Joan Barrera, creu que abans que plantejar aquesta proposta caldria executar la neteja i inventari de les moltes pintades i gargots que hi ha en parets tant d'equipaments públics com de finques particulars, tal com es va acordar en una moció aprovada ara fa dos mesos.

Barrera també va criticar que entre les partides incloses n'hi hagi una de 78.000 euros per pagar la indemnització per acomiadament a la ja exdirectora de l'Escola Municipal de Dansa, Anna Martín. Compromís considera que l'Ajuntament hauria d'haver buscat alguna altra solució a aquest conflicte laboral i lamenta que s'hagi de destinar diners municipals a resoldre "decisions arbitràries".

Sobre aquest punt, Jordi Fàbrega va respondre tot recordant que aquesta relació contractual es va iniciar l'any 2000 i que el fet que s'hagi hagut de pagar aquesta indemnització és responsabilitat de qui la va signar llavors. Fàbrega creu que situacions com aquesta no es produiran amb els contractes actuals i hi afegeix que, per evitar situacions semblants, s'està avançant en el procés d'estabilització de la plantilla d'acord amb els sindicats. Tot i això, Joan Barrera creu que els successius equips de govern que hi ha hagut des de llavors haurien pogut treballar per resoldre aquest problema però no hi van fer res.

Modificació de l'impost de plusvàlues

D'altra banda, el ple municipal ha aprovat una modificació en l'impost de plusvàlues en terrenys urbans, per adaptar-se als canvis anunciats pel Govern espanyol en el reial decret de l'any 2004. A grans trets, el nou format suposarà que cada any canviï el coeficient en funció de l'increment de valor. Els sis primers anys l'impost serà més car que fins ara, però a partir del setè any serà més barat. L'objectiu és que paguin més els particulars o empreses que compren o venen terrenys a curt termini, amb l'única finalitat d'especular, i que paguin menys a llarg termini els qui fan la compra amb l'objectiu d'establir-s'hi o bé han rebut un immoble en herència. La mesura s'ha aprovat amb 15 vots a favor, de Junts, ERC i Compromís, i 2 abstencions, de la CUP.