Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / El ple de la Seu aprova una moció per potenciar l'habitatge social

El ple de la Seu aprova una moció per potenciar l'habitatge social

L'equip de govern prioritza habilitar pisos en desús per a lloguer assequible, enfront de l'opció de construir-ne de nous, i defensa les gestions fetes per augmentar-ne l'oferta. Compromís considera que l'Ajuntament renuncia a crear un parc d'habitatge públic
La Seu d'Urgell
07/10/2020 11:50

El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, celebrat aquest dilluns, ha aprovat parcialment una moció presentada per Compromís en què es demanava l'impuls de mesures "urgents" per pal·liar la manca d'habitatge públic a la ciutat.

La proposta va generar un extens debat entre els grups i la votació es va fer punt per punt. Bona part d'ells es van consensuar per unanimitat o per àmplia majoria, mitjançant transaccions incorporades pels altres grups municipals, si bé Junts i ERC van desestimar el punt que proposava redactar un estudi de pisos buits i també van descartar el punt que plantejava fixar una partida anual de 600.000 euros al llarg dels propers tres anys. Tampoc no va prosperar la petició de definir una taula de treball per decidir les fórmules més adients per obtenir nous pisos. L'equip de govern addueix que aquesta possibilitat no està regulada. D'altra banda, es va incorporar un desè punt, per part del govern municipal mateix, en què proposen dotar l'oficina d'habitatge municipal de personal temporal per fer les tasques previstes a la moció. La CUP no es va sumar als punts 7 i 8.

Per l'equip de govern, el regidor d'Urbanisme, Joan Gurrera, va manifestar que estan "en general d’acord amb la proposta", però que calia "puntualitzar" alguns aspectes i que rebutgen algunes de les afirmacions que hi feia Compromís, relatives a la feina feta fins ara per l'Ajuntament, com ara quan es parla de "fracàs a l’Horta del Valira". Sobre aquesta àrea, Gurrera va indicar que els dos edificis que s’hi han fet, en règim de venda, eren tots dos amb protecció oficial.

I amb relació a la polèmica per l'ocupació il·legal de pisos, Gurrera va recordar a Compromís que l'Ajuntament no pot actuar-hi de manera més expeditiva perquè "la llei estatal vigent ho impedeix" i atorga determinats drets als ocupes. Sobre la situació de l'edifici de la plaça d'Europa, va informar que s’ha fet un seguiment de cada cas i que hi ha situacions molt diverses, des de famílies amb fills fins a delinqüents que han estat reclamats per la justícia amb ordres internacionals. Alhora, l'equip de govern lamenta que la llei espanyola en vigor estableix que si un propietari és víctima d'una ocupació te molt poc marge de temps per denunciar-ho i que, si no ho fa en aquest curt període, després "ho té difícil per actuar". Tanmateix, va apuntar que les ocupacions detectades al passatge de la Boixadera i al carrer de les Eres "s’han resolt correctament".

Dades sobre l'oferta pública actual

Joan Gurrera també va informar de les accions dutes a terme per augmentar l'oferta de pisos de lloguer a preu assequible. Els darrers anys, l’Agència de l'Habitatge de Catalunya ha gestionat fins a 38 habitatges en lloguer social. Hi ha 5 habitatges més, i 3 ja signats, que la Generalitat ha cedit a l’Ajuntament, juntament amb dos altres que l’Agència va adquirir per tempteig. Amb tot plegat, el consistori apunta que ara es comptarà amb 43 habitatges.

A banda d'això, hi ha també 33 habitatges que s’han llogat mitjançant la xarxa de mediació. Un sistema que l'equip de govern considera adient perquè d'una banda ofereix garanties als propietaris i de l'altra s'amplia l'oferta d'habitatge assequible Paral·lelament, hi ha 6 pisos més de particulars que s'han posat a disposició de l’Ajuntament -quatres d'ells al carrer dels Canonges- i 7 més en estudi amb propietaris que anteriorment han tingut problemes d’impagaments o desperfctes i que, si no tenen suport públic, es plantegen retirar-los del mercat de lloguer en considerar aquesta opció poc viable.

Gurrera també va exposar que la gestió d'ajuts al lloguer ha augmentat, dels 299 que hi havia l'any 2017 als 360 d'enguany. També s’ha fet la tramitació de prestacions d’especial urgència (49), cosa que eleva a 409 el total d'ajuts sol·licitats enguany. Per tot plegat, el regidor conclou que s'ha fet feina per augmentar l'oferta d'habitatge assequible. En el mateix objectiu, s'ha iniciat contactes amb fundacions com Habitat 3, sense ànim de lucre, tot i que la Seu està aïllat del seu àmbit d’actuació. Proposen comprar pisos proposats per l’Ajuntament (amb un límit de cost) i ofereixen la seva experiència en gestió d’habitatge públic. 

Finalment, Junts i ERC van indicar que no veuen clara l'opció plantejada a la moció d'impulsar des de l'Ajuntament la construcció de pisos nous o la rehabilitació de finques antigues senceres, perquè "suposaria que l’Ajuntament es constituís en promotor d’habitatge públic" i entenen que això "no serveix com a línia principal". Gurrera va posar com a exemple que "a la finca disponible a l’Horta del Valira, si se signa un préstec, cada mes el consistori hauria de pagar 760 € per cada pis, que equival 175.000 €/any per tornar el crèdit, i només hi hauria uns ingressos d’uns 150 € per família i per mes. A això hi afegeixen que els pisos públics hi sol haver de mitjana una morositat del 50%. Per això, considera que és millor aposta per llogar habitatges que els  propietaris posin a disposició, a preus fixats d'entre 200 i 250 €/mes, i això, assegura, pot permetre disposar de 100 habitatges, enfront dels 24 que s'aconseguiria amb una nova promoció a l'Horta del Valira. Gurrera conclou que "si només ens dediquem a la compra, el nombre de beneficiaris és menor i el cost per a l’Ajuntament és molt major. Amb acords amb els propietaris, es pot beneficiar unes 200 famílies, amb un dèficit de només 900 / pis / any.

Des de la CUP, Bernat Lavaquiol va demanar "no generalitzar pel que fa a l’ocupació" perquè creu que en aquesta problemàtica també "hi ha famílies que pels motius que siguin s’han quedat sense casa", cosa que contraposa a "uns bancs rescatats amb els diners de tots i que segueixen especulant amb pisos buits". Lavaquiol, d'altra banda, va defensar que es prioritzi l'augment d'habitatge de titularitat pública, mitjançant la compra d'immobles, abans que destinar recursos a acords de lloguer amb propietaris privats.

Compromís demana un replantejament

Pel grup de Compromís, tot i l'aprovació parcial de la moció, Carlota Valls va lamentar que Junts i ERC desestimessin la petició de fixar partides econòmiques de 600.000 euros als pressupostos de 2021, 2022 i 2023. Per Valls, "l’equip de govern va demostrar que tot el que proposa són paraules, i que a l’hora de concretar es tira enrere per la seva falta de projecte en el tema d’habitatge". També considera que el consistori "renuncia a la compra d’habitatge per desenvolupar un parc d’habitatge públic" i que prefereix "gestionar, exclusivament, propietats privades que l’Ajuntament s’encarregaria de llogar".

Compromís reclama "replantejar aquesta posició política i trobar un consens a través de la Comissió d’Atenció a les Persones i de la Comissió de Territori i Sostenibilitat, on s’estudiï les fórmules més idònies per a l’obtenció d’aquests habitatges, trobant solucions mixtes que garanteixin un accés a l’habitatge als habitants de la Seu". Valls, d'altra banda, creu que al plenari hi va haver "manca d’autocrítica" i demana "tractar un tema tan delicat com l’habitatge públic amb una sensibilitat especial que defugi de càlculs de rendibilitat".

Finalment, la regidora reclama “que l’equip de govern d’ERC i Junts es replantegi la seva estratègia en habitatge públic", perquè entén que l'actal suposa "renunciar a comprar habitatge per destinar-lo a habitatge social". Valls conclou que "aquests moments exigeixen generositat per part de les administracions públiques i l’Ajuntament n’ha de ser un exemple".