Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / El ple de la Seu desestima iniciar aquest mes negociacions per comprar un bloc de l'avinguda del Valira

El ple de la Seu desestima iniciar aquest mes negociacions per comprar un bloc de l'avinguda del Valira

La moció de Compromís demanava estudiar si és viable adquirir-ne els pisos per a lloguer social. L'equip de govern indica que actualment aquest edifici, propietat de la SAREB i amb presència de fons d'inversió, no està en venda
Ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, que aquest mes ha recuperat les sessions presencials
08/06/2021 11:50

El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha desestimat aquest dilluns una moció que proposava que el consistori compri el bloc del número 9 de l'avinguda del Valira, situat a l'entrada oest de la ciutat i que actualment és propietat de la SAREB. La proposta, presentada per Compromís X La Seu, va rebre els 9 vots en contra de l'equip de govern (Junts per la Seu i ERC) i 8 vots a favor, després que hi va donar suport la CUP.

La moció plantejava iniciar aquest mes mateix les negociacions per adquirir aquest edifici a un preu raonable i mitjançant un crèdit hipotecari o amb d’altres mitjans financers. Des de Compromís, Carlota Valls va justificar la petició per la necessitat d'augmentar l’oferta d’habitatge públic. Valls creu que els problemes en aquest terreny són "una bola que cada cop és més grossa, no només per les ocupacions sinó per les famílies que acumulen impagaments de lloguer, impossibles de retornar", i afirma que pot esdevenir "una bomba que acabarà explotant". El primer grup de l'oposició advoca per "garantir el dret a un habitatge assequible, accessible i segur" i remarca que "els poders públics ho han de facilitar amb la generació de sòl i habitatge", especialment per a gent jove i col·lectius vulnerables.

Valls hi va afegir que "la crisi del 2008 ja va tenir un efecte catastròfic" i que "amb la pandèmia, plou sobre mullat" perquè, assegura, "mai no s’havia vist tants desnonaments i ocupacions, i mai se n’havia vist tants a la Seu". En aquest sentit, Compromís creu que si no es resol a curt termini, això porta d’altres problemes, perquè l'"angoixa de poder perdre l’habitatge en qualsevol moment" deriva en problemes de salut, físics i mentals, i risc d’exclusió, a banda dels problemes de convivència per les ocupacions.

Per l'equip de govern, el tinent d'alcalde d'Habitatge, Joan Gurrera, va indicar que està d'acord amb amb la diagnosi feta per Compromís, però en contra de la solució proposada. Gurrera entén que la moció proposa negociar amb la SAREB (que té 12 dels pisos d'aquest bloc) i amb un fons d’inversió, Graminia, que hi té 4 pisos, amb la dificultat que actualment aquests habitatges no estan a la venda. També hi és present Servihabitat, la divisió d'habitatge de Caixabank. Gurrera hi va afegir una altra dificultat sistèmica, que és que "per molt que la SAREB pugui tenir pisos, l’Ajuntament no els pot comprar a una empresa o un organisme públic", com és aquesta societat creada arran del rescat als bancs, i que a més ara tenen intenció d'acabar-lo d'arranjar. I hi afegeix que, com a molt, el que podrien fer és acollir-se al dret de tempteig quan hi ha algun desnonament per impagament, o bé acudir a una subhasta pública i adquirir els que siguin més adients.

Paral·lelament, en una extensa intervenció, Joan Gurrera va defensar novament la política d'habitatge actual de l'Ajuntament, de la qual en va exposar tres fronts. El primer, els acords amb propietaris per a la cessió d’ús, a canvi de garantir el cobrament del lloguer i les bones condicions. Per aquest mitjà, de moment s'ha obtingut dos pisos i n'hi ha tres més quasi a punt per posar-los a lloguer. En segon lloc, el recent conveni signat amb Hàbitat3, una fundació sense ànim de lucre creada pel tercer sector per obtenir habitatge per a lloguer social. Al ple, el regidor va informar que per aquest mitjà preveuen disposar de cinc habitatges més, dels sis previstos inicialment (un s'ha descartat per criteris d'eficiència energètica), i properament representants de la fundació vindran a la Seu per signar el contracte d’arres. En aquesta mateixa línia, ara s'estudia un acord semblant amb la Fundació Cohabitat, perquè edifiqui en una parcel·la municipal i cedeixi els pisos al consistori al llarg d'entre 50 i 75 anys. En tercer lloc, Gurrera va recordar els convenis signats amb l’Agència d’Habitatge de Catalunya, per gestionar pisos que no són propietat de l’Ajuntament però són habitatge públic. En aquests casos, el CAPAU proposa les famílies i s’estableix la quota, cosa que fa que alguns beneficiaris paguin uns lloguers quasi simbòlics, ja que la resta ho assumeix l'administració. Per aquest mitjà, aviat es disposarà d'11 pisos més.

Gurrera defensa aprofitar el llegat del passatge de la Missió

Joan Gurrera va reconèixer que resta pendent dotar-se d'habitatges propietat de l'Ajuntament, si bé va recordar que el pressupost consensuat d'enguany inclou una partida important en aquest sentit. Alhora, va subratllar que ara cal prioritzar el llegat de Joan Obiols Cordellana -la cessió en usdefruit d'un bloc al passatge de la Missió- perquè, malgrat que al final el bloc s'hagi de retornar, serà al cap de 99 anys "i llavors ja estarà doblement amortitzat, perquè un habitatge se sol amortitzar a 50 anys". A més, va defensar que aquest sistema és més econòmic que comprar un edifici que s’hagués de rehabilitar totalment o bé s'hagués d'enderrocar i fer-lo nou, cosa que en aquest cas no passa. Una altra opció per generar habitatge propi, segons el tinent d'alcalde, seria utilitzar alguna parcel·la disponible, com a l’Horta del Valira o al PERI-3, però entén que és més ràpida l'opció d'acceptar aquesta herència.

Finalment, quant als ajuts al lloguer tramitats actualment, Gurrera va informar que ja s'ha rebut 60 sol·licituds de majors de 65 anys i que, en espera que divendres es tanqui el termini prorrogat, de la resta de la població ja s'ha rebut més de 300 peticions, que poden arribar a suposar fins a 200 euros al mes per als beneficiaris que compleixen els requisits.

La portaveu de la CUP, Xènia Antona, es va mostrar a favor de la moció perquè veuen interessant tot el que sigui comprar habitatge per a ús social. Tot i això, Antona va denunciar que el PSC i el PSOE també són responsables de la situació actual, perquè des del Govern espanyol no han impulsat canvis legislatius perquè l'administració pública aprofiti edificis com aquest i per poder rescabalar les arques públiques del cost que va tenir el rescat bancari.

La CUP recorda que l'edifici esmentat de l'avinguda del Valira, com molts altres arreu de l'Estat, "ja va ser pagat als bancs en el seu moment", i exigeix que des de les administracions s'explori les possibilitats de sancionar aquests propietaris i forçar-los a destinar blocs com aquest a habitatge públic, en lloc de plantejar-ne l'adquisició per part de l'Ajuntament com demana la moció, perquè això significaria "tornar a comprar allò que ja es va comprar" per part del Govern espanyol. Antona entén que aquestes són les eines que s'haurien d'aprofitar perquè "la despesa de l’administració pública ja s’ha fet anteriorment" amb el rescat als bancs, del qual encara no se n’ha recuperat els diners. 

De la seva part, el també regidor cupaire Bernat Lavaquiol es va mostrar en contra "que es criminalitzi gent que allibera pisos de la banca", en referència a la polèmica per l'augment d'ocupacions a la ciutat. Lavaquiol defensa que "l’habitatge és un dret bàsic", reconegut per l’Estatut català i per les constitucions espanyola i europea, i opina que no es pot "criminalitzar les famílies que no poden accedir a ajuts socials i que van a ocupar pisos dels bancs, que ja hem pagat amb diners públics".

Carlota Valls es va mostrar d'acord amb la crítica expressada per la CUP, si bé va matisar que la moció no al·ludeix directament a l'Ajuntament i que vol fer referència a les administracions en general. En aquest sentit, Valls va admetre que "alguna cosa estem fent tots malament" i que cal "fer més" des de totes les administracions. En tot cas, la regidora va reiterar la petició que l'Ajuntament iniciï la negociació sobre aquest bloc "almenys per saber què hi ha" i per fer una "primera aproximació", perquè creu que el que sí pot fer el consistori és "demanar explicacions de per què està així un edifici en plena entrada de la Seu". Al respecte, hi va afegir la SAREB els ha informat que tenen un correu per atendre les administracions públiques. Finalment, Compromís va lamentar que actualment s'explori "totes les línies d’actuació, tret de fer habitatge de propietat, que sí que es pot gestionar de l'inici al final" i creuen que l'opció de l'usdefruit "ja és rocambolesca". Quant als ajuts al lloguer, els veuen "insuficients" per a famílies o particulars que han vist reduïts els seu ingressos i asseguren que "hi ha molta gent que no compleix els requisits", com ara els estrangers que no tenen nacionalitat espanyola, els qui l’han adquirit però han perdut la feina i els qui tenen deutes amb l’administració.

En la resposta a aquesta última intervenció, Joan Gurrera va recordar que "Espanya té un nivell d’habitatge social molt baix" i ho atribueix que durant anys la política estatal ha estat d'ajudar a la compra i no potenciar el lloguer. D'altra banda, Gurrera va defensar que l'acceptació de l'herència de Cal Pensament permet una actuació ràpida i una amortització segura, per la qual cosa afirma no entendre que Compromís no hi estigui d'acord. Quant als criteris dels ajuts al lloguer, Gurrera va respondre que "els criteris depassen l’Ajuntament, perquè per rebre'n no hi pot haver deutes amb l’administració".

Només dues famílies ocupes de la plaça d'Europa han demanat ajut als serveis socials

Finalment, pel que fa a les ocupacions de pisos, des de l'equip de govern van lamentar que en cas de la plaça d'Europa només dues famílies s'han presentat als Serveis Socials per demanar ajuda, d'entre les que se'ls va donar l'oportunitat d'acudir-hi en ser considerades vulnerables. Un fet que, indiquen, denota poc interès de la resta d'ocupes per rebre ajut de l'administració.

Quant al cas del carrer de La Salle, el consistori reitera que "amb la legislació estatal vigent, poca cosa es pot fer i les eines són molt limitades", perquè la justícia només actua si el propietari ha presentat denúncia i, a més a més, la llei espanyola atorga alguns drets als ocupes al cap de poques hores d'una entrada il·legal en un pis, enfront del dret a la preservació de la propietat privada.