El ple de la Seu desestima una moció de rebuig a la 'Llei Aragonès'
El ple de l'Ajuntament de la Seu ha rebutjat una moció presentada per la CUP, que plantejava mostrar el rebuig a la proposta de Llei de Contractes de Serveis a les Persones, coneguda popularment com a 'Llei Aragonès'. El text només va rebre els dos vots favorables del grup que el defensava.
La portaveu de la CUP, Xènia Antona, creu que aquesta llei s'emmarca "en un procés de privatització de serveis, sanitat, educació i atenció social" i que això "afecta la qualitat del servei i precaritza els llocs de treball", i va posar com a exemple la Unitat d'Escolarització Compartida (UEC) de la Seu. Segons Antona, "la 'Llei Aragonès' legitima la privatització i la maquilla, sense especificar com es fiscalitzarà les condicions que es posa" i "obre la porta a privatitzar serveis que fins ara no ho eren". Per això, demanava a l'Ajuntament "defensar els serveis 100% públics i a instar el Parlament a blindar el caràcter públic de serveis bàsics", com també "elaborar un pla d’intervenció dels serveis bàsics" i implantar-ne un pla de seguiment.
Per l'equip de govern, el vicealcalde Francesc Viaplana va fer una extensa explicació en què va defensar la llei i va assegurar que és una "Llei anti-Florentino", perquè pretén evitar que la concessió de determinats serveis es concentri en grans corporacions com ara el conglomerat empresarial del president d'ACS i del Real Madrid, Florentino Pérez. Viaplana va recordar que fins ara en la tramitació s'ha treballat per assolir un "ampli consens", s’ha seguit el procediment de qualsevol llei "amb total transparència" i s'ha presentat 216 esmenes. Al respecte, va lamentar el fet que la CUP no en va presentar cap. Segons el regidor, a més a més, "és una llei àmpliament reivindicada pels sectors afectats".
El també diputat d'ERC va assegurar que a la moció hi ha afirmacions que no s’ajusten a la realitat, perquè la proposta "no suposa cap nova externalització" i "estableix les bases per prestar serveis a les persones" i assegurar la qualitat dels serveis que no es presten directament des de l’administració. També creu que forçarà les empreses i entitats a "competir en qualitat i no en preu, no en base a l’oferta més gran", i contribuirà a millorar la fiscalització i la responsabilitat social, amb un compliment constant dels estàndards. Viaplana hi afegeix que, per contra, la llei espanyola no fixa cap límit pel que fa a la valoració del preu. Finalment, va assegurar que la CUP utilitza la llei per desgastar políticament perquè "no hi ha cap ajuntament de la CUP que no tingui serveis externalitzats" i no van ser presents al debat de la llei. Per això, els va preguntar si "prefereixen el que vol C’s, que prevalgui la llei espanyola de contractes". Malgrat tot, el vicealcalde es va mostrar obert a seguir debatent sobre com ha de ser la llei.
El portaveu de Compromís, Òscar Ordeig, va considerar "un error presentar aquesta moció aquí" i va afirmar que "ni és la 'Llei Aragonès', ni tampoc és la 'Llei anti-Florentino', perquè ell també s’hi podrà presentar". Ordeig va retreure que es porti al ple de la Seu "una moció de copiar i enganxar" sobre un tema de caire més general i va recordar també que "la CUP té grup al Parlament i no hi va presentar cap esmena a la totalitat, quan al Parlament hi ha període per a esmenes i el PSC n’ha presentat 70". Pel també diputat socialista, "s’ha de fer la feina ben feta i sortir del Twitter de tant en tant, i fer la feina a l’Ajuntament i deixar de mentir", en al·lusió al fet que membres de l'entorn de la CUP li hagin atribuït cobrar de dos sous. El regidor va instar la CUP a "centrar-se en les mancances de l’Ajuntament" perquè creu que l'important és debatre sobre "quins serveis de la Seu, sent públics, podrien ser millors amb gestió directa des de l’Ajuntament". Al respecte, Ordeig creu que "la gestió pública externalitzada no és dolenta per definició, depèn de com es faci i com es controli", i que "cal modificar aquesta llei, però això no es decidirà a la Seu sinó al Parlament".
Al final del debat, des de la CUP van lamentar el que consideren com a "to paternalista" emprat per Compromís i conclouen que l'exposició de motius reflecteix l'actual tendència dels principals partits a tolerar l'externalització de serveis bàsics.
