El ple de la Seu d'Urgell aprova una moció per demanar que la gestió del Sant Hospital es traspassi a l'ICS

El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat aquesta setmana una moció, presentada per l'equip de govern (Compromís) i la CUP, en què es proposa que la gestió de la Fundació Sant Hospital sigui traspassada a l'Institut Català de la Salut (ICS). La mesura ha tirat endavant amb els 10 vots favorables que sumen ambdues formacions, atès que els 7 regidors restants, de Junts i ERC, hi van votar en contra en considerar que aquesta opció presenta diversos inconvenients i que cal estudiar-ne d'altres abans de prendre la decisió.

La idea l'havia proposat la CUP, que a l'inici del debat va matisar que la seva intenció era consensuar aquesta proposta amb tots els grups, si bé admeten que des de Junts i ERC no l'han vist com la millor opció i per això no s'hi han afegit. La portaveu de la formació cupaire, Núria Valls, recorda que ara fa poques setmanes s'ha constituït la comissió conjunta amb el Departament de Salut per preparar aquest traspàs, amb la mirada posada en la futura construcció de l'Hospital Comarcal, i que s'han posat sobre la taula tres possibilitats.

Valls defensa integrar el centre mèdic urgellenc a l'ICS perquè és "l'empresa pública de la sanitat catalana" i creu que "ajudaria a la retenció de professionals, a la formació continuada i a l'equitat territorial". La regidora també considera que es trencaria així amb el fet que actualment no hi ha cap hospital de l'Alt Pirineu i Aran que formi part d'aquesta xarxa, i advoca perquè aquest procés es faci "en el menor temps possible". Alhora, va posat l’accent en “que el nou hospital no tingui gestió privada”. La regidora reconeix que “l’ICD és molt gran i funciona des de Barcelona” però hi contraposa que “ser-hi pot ajudar a que no se’ns acabi derivant a d’altres hospitals de referència, com els de Lleida, sinó que es faci des del territori“.

En una línia semblant, i en nom de l'equip de govern, l'alcalde Joan Barrera apuntava que a data d'avui "tothom està d’acord que el model actual ha quedat obsolet". Barrera va esmentar d'altres opcions que s'estan estudiant com ara "una empresa feta ad hoc pel Pirineu, com la que gestiona l’Hospital del Pallars", però pensa "que la millor opció és entrar a l’ICS".

El batlle també va matisar que a la primera reunió per planificar el traspàs ja es va constatar que "totes les opcions tenen els seus pros i contres". I que en el cas de Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), el punt que veuen en contra és que “es gestionaria des de Lleida i no des del Pirineu" (tal com ha deixat clar aquesta setmana el conseller Manel Balcells amb la presentació d'una xarxa conjunta amb els hospitals lleidatans), per la qual cosa no aporta cap valor afegit respecte del l'ICS, que té la seu central a Barcelona.

Tres opcions sobre la taula

El portaveu de Junts, Jordi Fàbrega, va apel·lar a no posicionar-se de manera immediata a favor d'una sola opció i a estudiar amb deteniment una decisió transcendental com aquesta, en què "ens hi juguem el futur de la sanitat a la Seu". I sobre el fet que fins ara no s'hagi tractat aquest canvi, recorda que els darrers deu anys el Sant Hospital ha tingut com a prioritat superar una situació econòmica complicada, cosa que s'ha aconseguit gràcies al suport de l'Ajuntament i l'esforç dels treballadors, i que ara que s'ha resolt és el moment adient d'afrontar aquest altre objectiu. Pel que fa justament a que la sortida del Bisbat d'Urgell del patronat es vegi com un factor clau, Fàbrega ha aprofitat per reclamar "que la política també s'aparti de la gestió" i que aquesta se centri en els professionals, perquè un òrgan com l'ICS sempre està molt condicionat pel govern de torn, i pels càrrecs que els polítics nomenen per dirigir-lo, i això podria afectar-ne el funcionament.

Sobre les tres possibles opcions, el regidor i també metge adverteix que "cal saber què pot implicar (l'ICS) pels professionals, per la ciutat i la comarca, perquè el model sanitari català és complex", i per això veu "millor esperar que es faci l’estudi i es conegui els pros i contres". Entre els problemes que hi veu a la integració a l'ICS, n'esmenta especialment que "les decisions es prendran lluny del territori, des del carrer Balmes de Barcelona, i amb una macroempresa que gestiona grans hospitals com Bellvitge" i on, per tant, la Seu hi tindrà un pes limitat. A més a més, Jordi Fàbrega alerta que aquesta opció pot suposar "un perill pels professionals, perquè requerirà un procés d’estabilització i hi ha professionals de fora que poden tenir prioritat sobre els d’aquí, que es quedarien sense feina". A tot plegat, Fàbrega hi afegeix que actualment el temps mitjà d'espera a urgències dels hospitals de l'ICS és de fins a 62 minuts, quasi el doble que al Sant Hospital de la Seu. I acaba subratllant que a Berga -on la CUP hi governa des de l'any 2015- "l'agost de 2020 van decidir que l'Hospital Sant Bernabé no passaria a l’ICS, sinó que s’hi faria una empresa ad hoc".

De la seva part, en nom d'ERC, Marian Lamolla va justificar el vot en contra perquè considera que no és cert que l'ICS sigui l'única opció de gestió plenament pública de l'hospital ja que, "sigui quina sigui l’opció" que s'esculli ara, totes les que s'analitzen passen per la integració a una empresa pública. En aquest sentit, Lamolla reivindica que sempre serà "millor ser dins una empresa pública del Pirineu" i d'aquesta manera "fer xarxa amb els altres hospitals" de la regió pirinenca. Sigui com sigui, la regidora posa l'accent en el fet que al final, sobre quina és la millor opció per a professionals i usuaris, "qui ho han de decidir són els tècnics" i no els polítics.

Des d'Esquerra, d'altra banda, troben sorprenent i "poc coherent" que Compromís s'adhereixi a aquesta proposta de la CUP "quan l'alcalde Barrera és el president del Patronat i quan justament a l'última reunió del Patronat es va acordar que s'iniciava el procés per estudiar aquestes tres opcions". A més a més, també expressen la preocupació per la subrogació que caldria fer amb l'ICS, perquè podria fer que molts treballadors actuals es quedessin sense feina i els seus llocs fossin ocupats per d'altres professionals de la resta de Catalunya. Lamolla, finalment, ha volgut remarcar que Esquerra ja portava al seu programa el canvi de model "des de fa molt temps", perquè coincideixen en la idea que "el Patronat estava caducat", i valora que la sortida del Bisbat d'aquest patronat "ho ha facilitat".

Al final del debat, Núria Valls va celebrar el fet que actualment tota la corporació municipal coincideixi en la necessitat de canviar el model actual de gestió perquè, segons assegura, quan la CUP va entrar per primer cop a l'Ajuntament eren els únics que ho defensaven.