El ple de la Seu d'Urgell aprova una moció per posar en marxa 39 nous horts socials

El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell corresponent a aquest mes d'octubre ha aprovat per unanimitat una moció, presentada pel grup municipal de Junts, perquè es comenci a donar ús als nous horts socials creats aquesta passada legislatura. La proposta ha estat ratificada mitjançant una transacció de l'equip de govern (Compromís) i també amb el suport dels grups d'ERC i la CUP.

En l'exposició de motius, la regidora de Junts Carme Espuga va recordar que aquest darrer mandat l'anterior equip de govern va impulsar la creació de fins a 39 noves parcel·les d'hort per a persones o col·lectius que no disposen d'un terreny propi i que desitgen poder tenir aquest espai. El nou espai, ubicat a la partida de Sant Ermengol, ha de permetre multiplicar l'oferta d'horts socials gairebé per quatre. Des de fa uns anys ha existeixen una desena d'espais a tocar del riu Valira, al parc de l'Horta del Valira, les quals es destinen al col·lectiu de persones jubilades.

Ara, amb el nou terreny, l'objectiu és obrir aquesta possibilitat a famílies vulnerables o a d'altres col·lectius pels quals pugui ser beneficiós el fet de cultivar un hort. Tanmateix, Espuga va assenyalat que no els consta que darrerament s'hagi avançat de cara a habilitar el nou recinte. Per això, la moció demana acabar els treballs previs necessaris per poder obrir com més aviat millor, i de cop, les 39 noves parcel·les, a més de fer-ne la concessió perquè els beneficiaris en puguin començar a fer ús. El text també recorda la necessitat de modificar l'ordenança d'ús per incloure-hi nous col·lectius.

Per l'equip de govern, la regidora de Gent Gran, Paqui Gómez, va valora que en general la moció els semblava correcta, si bé va matisar que els darrers mesos no s'havia avançat perquè el juny era un mes complicat per fer el tràmit, amb l'estrena de la nova legislatura. A més a més, Gómez va recordar que la recepció de les obres no va ser fins al mes de març passat. En aquest sentit, la representant de Compromís va preguntar per què al maig o al començament de juny, abans del relleu al govern municipal, no es va modificar l’ordenança ni es va fer la convocatòria.

Gómez va defensar que sí que s’han fet gestions en aquest inici de legislatura, però també va remarcar que abans d'avançar cal desbrossar la finca, on s'hi havia acumulat un metre d'altura de vegetació. Per tot plegat, es va demanar una transacció, que Junts va acceptar. D'altra banda, els col·lectius que s'hi vol incloure, s'ha esmentat els alumnes del Pla de Transició al Treball (PTT) i la Unitat d'Escolarització Compartida (UEC).

Per ERC, la regidora Marian Lamolla es va mostrar a favor de la moció perquè, tal com ja havien suggerit la legislatura passada des de l'equip de govern, els horts socials són importants per a la gent gran però també ho poden ser per a persones vulnerables de qualsevol edat. Lamolla també va apuntar que això obre la porta a fer activitat hortícola intergeneracional, atès que hi ha almenys tres jubilats que estan interessats a col·laborar i oferir els seus coneixements a gent més jove.

De la seva part, la regidora de la CUP Núria Valls va mostrar també el seu suport a la proposta, si bé va recordar que anteriorment el seu grup ja havia demanat que es comencés els tràmits per obrir els nous horts. Al final de les intervencions, Carme Espuga va matisar que no havien dit que hi hagi hagut inacció amb l'obertura dels horts, sinó amb la modificació de l'ordenança, i hi va afegir que la nova finca ha de permetre encabir-hi tots els col·lectius que hi estiguin interessats. 

Proposta per a la pista esportiva de Castellciutat

En aquest darrer ple s'ha debatut dues altres mocions presentades per Junts. Una d'elles proposava construir un nou camp de futbol al terreny de la pista esportiva de Castellciutat, que des de fa anys està en desús. Aquesta idea ha estat desestimada, en rebre 7 vots favorables -del primer grup de l'oposició i d'ERC- i 8 vots en contra, de l'equip de govern. La CUP es va abstenir.

El regidor Joan Llobera va explicar que la Seu se segueix posicionant com a "ciutat d'esport", amb més d'una trentena d'entitats esportives, i que per mantenir aquesta activitat ja hi ha "importants instal·lacions, que cal anar actualitzant". Un dels esports on actualment es fa necessària aquesta actualització és el futbol, perquè el Camp Municipal Emili Vicente "és actualment insuficient" per donar resposta a tots els clubs i equips que s'han impulsat i "es queda curt per acollir tota l’activitat de la ciutat, com han manifestat els clubs", assenyala Llobera. Des de Junts hi afegeixen que això coincideix amb el fet que actualment Castellciutat "no cap instal·lació esportiva" i que la seva pista a l'aire lliure, al costat de la carretera, té l’espai per acollir un camp de futbol. Per part del grup municipal creuen que fer-hi aquest nou equipament ajudaria a "dinamitzar una zona ara en desús". La moció proposava elaborar en un termini de sis mesos el projecte constructiu del camp de futbol, que inclouria una zona d’esbarjo adjacent, a més d'incloure als pressupostos del 2024 la partida necessària per construir-lo.

L'alcalde de la Seu, Joan Barrera, va respondre en nom de l'equip de govern i va assegurar que la moció li "sabia greu a nivell personal", perquè "l'any passat Compromís va demanar una actuació concreta a la pista, que fa molts anys que està completament abandonada, i l’equip de govern se'n va riure del power point que vam presentar, i també  quan vam dir que ens reuniríem amb els veïns". Barrera creu que en aquell moment "no hi va haver cap interès per part de Junts" per aquest espai i, en aquest sentit, no veu lògic "presentar aquesta moció ara, i demanar que en pocs mesos estiguin fets el projecte i el pressupost, després de tant de temps". A banda d'aquesta apreciació, el batlle va adduir que en aquesta proposta "no s’hi té en compte el poble de Castellciutat" i que a l'hora de decidir quin ús es fa d'aquell indret cal pensar que "ha de ser sobretot pels veïns de Castellciutat" i que aquests "decideixin què en volen fer". Finalment, hi va afegir que també caldria sondejar prèviament si als clubs interessats els semblaria bé la ubicació, tenint en compte que probablement la majoria de jugadors i jugadores s'hi haurien de desplaçar en cotxe. Barrera també va suggerir que s'estudiï la possibilitat de crear un camp només per a entrenament al mateix nucli de la Seu, encara que no tingués les mides reglamentàries de joc.

Tot seguit, Joan Llobera va remarcar que si havien presentat la moció és perquè han estat "molts caps de setmana al futbol" i els consta que "hi ha molts nens i joves que hi juguen" i que darrerament la capacitat del camp comença a ser limitat. Pel que fa a d'altres mancances, Llobera va aprofitar per assenyalar que ara mateix només funcionen tres dels cinc aspersors que hi ha. I pel que fa als veïns de Castellciutat, va assegurar que també hi han parlat i que els diuen que "tot el que s’hi faci serà benvingut". Finalment, també va argumentar que el camp seria un bon motiu per potenciar la connexió amb bicicleta amb Castellciutat, si hi hagués el vistiplau de la Direcció General de Carreteres de l'Estat.

El portaveu d'ERC, Francesc Viaplana, es va mostrar a favor de la moció perquè veu evident que "la capacitat actual del camp és molt limitada", cosa que obliga a "compartir el camp entre diferents clubs i categories". Viaplana entén que "si tècnicament és viable i hi cap un camp de futbol (a la pista de Castellciutat), s’hauria de fer, en cas que no es trobi cap terreny municipal al nucli urbà de la Seu on es pugui fer. Per la CUP, Núria Valls va justificar l'abstenció perquè creuen que el primer que cal fer és preguntar al poble de Castellciutat si volen aquest camp i, en cas contrari, quin ús volen que es doni a aquell terreny, a banda de parlar entre tots els grups per convenir si hi ha una alternativa.

Moció per crear una oficina d'atenció empresarial

Finalment, el ple també va debatre una altra moció de Junts, que proposava crear una oficina d'atenció empresarial. El primer punt es va aprovar amb 7 vots favorables (JxCat i ERC), 2 en contra (CUP), però el segon punt, que plantejava habilitar un nou espai per a aquest servei, va ser desestimat pel vot contrari d'ERC i la CUP. Els 8 regidors de l'equip de govern es van abstenir en tots dos punts.

La regidora Urgell Isús va plantejar que aquest espai serviria per "tenir la primera presa de contacte entre administració i futurs autònoms o empresaris", a més de "facilitar informació sobre tràmits, intentar reduir la burocràcia i informar sobre totes les línies d’ajuts existents, que de vegades no arriben a l’usuari". La moció demana implantar l'oficina a curt termini i, a més a més, ubicar-la al nucli antic per generar-hi activitat. Isús va defensar que cal "no només ajudar a crear una empresa, sinó fer un assessorament un cop han obert", perquè "hi ha negocis que s’estan quedant obsolets pels ràpids canvis socials, i cal ajudar-los".

La tinent d'alcalde Gemma Tó va recordar que Compromís portava al seu programa electoral la creació d'un servei com aquest i va expressar la sorpresa perquè es presenti ara aquesta moció "quan vam convocar una reunió amb veïns i comerciants i vam explicar-los la idea de crear una finestreta única, per ajudar-los i fer els tràmits més àgils". La també regidora de Promoció Econòmica va detallar que, de fet, ha tenen a punt la persona que se n’encarregarà i que treballen per implementar aquest servei.

Per ERC, Francesc Viaplana va veure bé la proposta perquè entén que "s'ha d’estar al costat de qui vulgui emprendre, simplement per sensibilitat i per promocionar l’economia". Pel que fa al punt 2, però, la formació republicana no veu necessari obrir una nova oficina perquè ja hi ha espais que poden servir a l’Ajuntament, al CETAP o a d’altres dependències municipals. I per la CUP, Bernat Lavaquiol va mostrar-se d'acord a agilitzar els tràmits, però va votar en contra en valorar que "no cal augmentar despesa amb una oficina més per aquest motiu". A més a més, Lavaquiol creu que caldria unificar criteris amb Urbanisme per assolir l'anhelada reducció de tràmits. I hi va afegir que "una bona manera de potenciar el centre històric és no permetre l’entrada de centres comercials ni la proliferació de pisos turístics".