El ple de la Seu insta Ensenyament a rescindir l'actual contracte de la UEC en cas de nous incompliments

El ple de l'Ajuntament de la Seu ha aprovat aquest divendres, en l'últim ple ordinari de l'any, una moció en què insta el Departament d'Ensenyament de la Generalitat a garantir el compliment del servei a la Unitat d'Escolarització Compartida i, en cas de nous incompliments, rescindir l'actual contracte amb l'associació lleidatana ASPID i obrir la porta a la municipalització del servei.

La proposta ha tirat endavant amb 10 vots a favor, de l'equip de govern (PDeCAT) i ERC, i 6 vots en contra, de Compromís X La Seu i la CUP. El text final s'ha consensuat entre els dos grups que l'han recolzat, després que havien presentat al ple dues mocions diferents. Paral·lelament, no ha prosperat una tercera moció, presentada per CXLS i CUP i recolzada per la Plataforma creada per demanar la municipalització de la UEC. En aquest cas, hi ha hagut 10 vots en contra i 6 a favor.

La moció aprovada insta la Generalitat a "establir els mecanismes de control necessaris per tal de vetllar pel compliment dels acords signats en el contracte subjecte amb ASPID per la gestió de la UEC Alt Urgell 2016-2020", com també a que "en cas que segueixi l'incompliment reiterat dels compromisos signats, es dugui a terme immediatament la recissió del contracte amb ASPID". En cas que s'arribi aquest punt, es proposa "que l'Ajuntament garanteixi la continuïtat de la UEC a la ciutat, si cal, amb la municipalització del servei", però matisa que perquè això sigui possible "cal que el Departament doti suficientment la partida econòmica que finança el servei". Finalment, el text aprofita per "sol·licitar al Departament la recuperació de places, passant de les nou actuals a dotze".

En el debat, l'alcalde de la Seu, Albert Batalla (PDeCAT), va voler recordar que la UEC "no és competència de l’Ajuntament" sinó del Departament d'Ensenyament i que, per tant, el consistori no pot decidir pel seu compte que aquest servei passi a mans municipals. Per això, Batalla defensa que "el primer que ha de fer l’Ajuntament és demanar a Ensenyament que el servei funcioni; i que, si pel que sigui decideix rescindir el contracte, l’Ajuntament hi pot prendre una part més activa, però sempre i quan se li garanteixi el finançament". En aquest sentit, el batlle va remarcar que la llei estatal que regula actualment els ens locals (LRSAL) impedeix a un ajuntament crear aquest servei i que, a més a més, des que està en vigor no hi ha cap nou consistori que hagi fet aquest pas.

El portaveu de Compromís, Òscar Ordeig, va lamentar que no s'aposti directament per la municipalització perquè considera que el model actual "en deu anys no ha funcionat, i cal una nova etapa i assegurar des de l'Ajuntament que aquest servei funcioni". Ordeig creu que "la Seu ha de ser ciutat educadora per alinear tots els recursos i construir una societat crítica, formada i amb el màxim d’oportunitats i de cohesió social", i conclou que, quan s'insta Ensenyament a corregir els incompliments, "estan reconeixent que el contracte no s’ha complert i que els controls no han funcionat". Compromís va recordar que "d'altres ajuntaments més grans ja han fet la municipalització i ha funcionat", i creu que la moció aprovada és "un acord per canviar coses però que tot segueixi igual".

A més a més, Ordeig considera "una excusa" la referència a l'LRSAL perquè creu que properament aquesta norma canviarà, per la qual cosa insta a iniciar ja les passes per fer el canvi. Per contra, Batalla va qüestionar aquesta possibilitat tot recordant que ja fa sis mesos que el PSOE és al Govern espanyol i que, "lluny de ser derogada, de moment aquesta llei segueix més vigent o, com a mínim, tan vigent com abans".

Per ERC, Francesc Viaplana va defensar que estan d'acord amb la possibilitat de la municipalització, però que no és l'única opció, motiu pel qual no s'han sumat al text proposat per la plataforma. Viaplana hi va afegir que amb la moció aprovada "no s'està donant una segona oportunitat a l'empresa, sinó que es demana a Ensenyament que actuï", perquè "primer cal instar el departament a actuar, i en cas que no hi hagi canvis, demanar que es rescindeixi el contracte". A més a més, el portaveu republicà assegura que rescindir-lo ara mateix podria provocar "que durant un temps aquest servei a la Seu no hi sigui, i no seria la millor solució". Esquerra també va argumentar que municipalitzar un servei "no sempre és garantia que funcioni bé" i que, en aquest sentit, al 2016 ja va estar a punt de constituir-se una empresa local amb la intenció d'assumir el servei, que finalment va anar a parar a mans d'ASPID. Finalment, Viaplana creu que "també cal plantejar-se si el model actual de UEC és el millor" i si es pot estudiar d'altres propostes com podria ser la d'integrar-lo als mateixos instituts.

El regidor de la CUP, Pau Lozano, va mostrar el ple suport al text redactat inicialment per la plataforma i considera que "sobren els motius" per rescindir el contracte amb ASPID de manera fulminant. Entre d'altres irregularitats, Lozano va esmentar el "clar incompliment" en aspectes com ara el fet que han tingut "només dues persones contractades, i no tres com estava estipulat, i en alguns moments només n'han tingut una", juntament amb la "manca d’espai, compartit a més amb un altre servei", la "manca de recursos necessaris, sense ni tan sols paper per fer fotocòpies", l'incompliment del conveni laboral i l'absència de coordinació dels serveis, que s'ha limitat a que "només pugen un cop a la setmana, i per fer control laboral i econòmic". A tot plegat hi ha afegit presumptes casos de mobbing, cap a treballadors que han rebut amenaces pel fet d'haver destapat la situació. La CUP conclou que l'associació lleidatana "ha incomplert el conveni de forma flagrant" i lamenta que, amb la moció aprovada, l'Ajuntament "assumeix que Ensenyament ha estat dos anys sense controlar ASPID" i que "la mateixa persona que aquests dos anys estava intentant enderrocar el model del col·legi de Montferrer, ha estat mirant cap a una altra banda amb aquest cas".

La moció aprovada es trametrà ara al Departament d'Ensenyament, els instituts Joan Brudieu, La Valira i Aubenç; el Col·legi la Salle, Aspid i als professionals de la UEC. Al final del debat, Albert Batalla va concloure que "l’objectiu comú és que la UEC funcioni" i va lamentar que s'hagi intentar "atribuir aquesta competència a l’Ajuntament", cosa que considera "de mala fe" tenint en compte que no hi té competència i que, "a més a més, el consistori ha col·laborat amb la UEC sempre que ha estat possible, per exemple activitats de coaching amb cavalls i musicoteràpia". Batalla també va recordar que les externalitzacions d'aquest servei han existit amb conselleries d'Ensenyament de tots els colors polítics, tant amb CiU com amb ERC o amb el PSC.

En finalitzar el ple, al torn d'intervenció del públic, un portaveu de la Plataforma va agrair les mostres de suport que han rebut aquests dies, però va lamentar que no s'aposti directament per la municipalització. Conclou que amb aquesta decisió "hi perd el sistema educatiu, però també la Seu" i "hi guanyen empreses que han vulnerat reiteradament un servei públic". El portaveu va advertir a més a més, que alguns dels qui han denunciat la situació "tenen a damunt l'amenaça que se’ls pugui acomiadar" i creu que l'actual gestió de la UEC "ha embrutat la imatge d'ensenyament de qualitat de la Seu". Finalment, tot i reconèixer que no és una competència municipal, el col·lectiu creu que la llei ofereix la possibilitat de bastir alternatives al model actual, que qualifica de "pèssim".