El ple de la Seu rebutja l'aplicació de l'article 155 a Catalunya

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat aquest dimarts en un ple extraordinari i urgent una moció per aturar la suspensió de l'autonomia de Catalunya a través de l'article 155 de la Constitució espanyola. El text ha estat presentat pel PDeCAT, ERC i la CUP, que hi han votat a favor, mentre que Compromís X La Seu ha tingut un posicionament diferent en cadascun dels quatre punts del redactat, en un dels quals el vot ha estat individual. No han estat presents en el plenari per motius professionals les regidores Montserrat Bonet (PDeCAT) i Paqui Gómez (Compromís).

La proposta aprovada pel consistori urgellenc manifesta en primer lloc "el suport al Govern de Catalunya i al Parlament català per fer efectiu el mandat popular del passat 1 d'Octubre en els termes que estableix la Llei del Referèndum d'Autodeterminació i la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República". En aquest apartat, Compromís hi ha votat en contra.

El segon punt de la moció s'ha centrat en "la condemna a la violació de drets fonamentals a Catalunya a través de les mesures repressives aplicades per l’Estat espanyol contra la població i les institucions catalanes". El principal grup de l'oposició ha optat en aquest cas per l'abstenció. D'altra banda, tres dels regidors de Compromís (Òscar Ordeig, Joan Barrera i Miguel Perruca) també s'han abstingut en relació amb la tercera part del redactat, en què s'ha acordat "instar el Govern espanyol i els partits que li donen suport a aturar la suspensió de l’autonomia de Catalunya que ja estan portant a terme i que volen reblar amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola". Dos dels regidors de CXLS (Conxita Rabassa i Toni Nadal) hi han votat a favor.

El ple sí ha acordat per unanimitat comunicar l'acord al president de la Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis, a l'Associació de Municipis per la Independència, al Govern espanyol i als grups polítics del Parlament de Catalunya.

Posicionament dels grups municipals

L'alcalde de la Seu, Albert Batalla (PDeCAT), ha remarcat la importància que el ple urgellenc s'hagi posicionat en una qüestió de tanta rellevància per al país, com és l'aplicació del 155, "coincidint, a més a més, amb els 40 anys que fa que Josep Tarradellas va tornar de l'exili per restablir la Generalitat a Catalunya". Batalla ha deixat constància dels passos del procés polític català viscut des de l'aprovació de l'Estatut català del 2006 i ha lamentat la "manca de diàleg" i el rebuig sistemàtic a les peticions de més autogovern per part dels catalans. "Tot plegat ha portat a una situació de càstig per part de l'Estat espanyol a les institucions i entitats que reivindiquen el dret a que Catalunya esdevingui un país independent", ha afegit, fent esment al referèndum de l'1-O i el context de violència en què va dur-se a terme, a més de les detencions de les darreres setmanes.

Per l'alcalde urgellenc, "és lamentable que un repte democràtic s'hagi respost des de l'àmbit judicial i policial, però en cap cas des de la política". I ha afegit que el 155 és un atac en plena regla a l'autogovern de Catalunya: "La Generalitat, gràcies al PP i el suport del PSOE, està amenaçada".

Per la seva banda, el portaveu d'ERC, Francesc Viaplana, ha fet un repàs a les conseqüències de l'aplicació del 155 a Catalunya, com el cessament del president del Parlament i del Govern català, la destitució de consellers i alts càrrecs, el veto al Parlament, el control dels Mossos d'Esquadra i dels mitjans de comunicació de la CCMA, entre d'altres. "És un cop d'estat en tota regla; volen aniquilar-ho tot", ha manifestat. Viaplana també ha recordat que "l'article 155 entra en contradicció amb la mateixa Constitució, que reconeix les nacionalitats catalanes". El regidor republicà ha sentenciat: "la dictadura torna a ser aquí".

Pel que fa a la CUP, el regidor Pau Lozano ha defensat el text tot remarcant que la situació actual "ha fet caure les màscares als partits nacionalistes espanyols, que han posat els seus interessos per davant de la democràcia". Lozano no ha dubtat en qualificar l'aplicació del 155 de "cop d'estat planejat amb les elits". El regidor cupaire també ha aprofitat la seva intervenció per rebutjar la possibilitat de convocar eleccions anticipades a Catalunya assegurant que no serien democràtiques i preguntant-se "amb quanta gent a la presó o partits il·legalitzats es farien". Per Lozano, "l'única opció és proclamar la República i fugir d'un estat neofranquista que vol liquidar els drets i llibertats fonamentals". A més a més, ha instat a la desobediència vers les imposicions de Madrid.

Finalment, el portaveu de Compromís, Òscar Ordeig, ha lamentat que no s'hagi pogut consensuar un redactat previ per a la moció, que es presenta de forma idèntica a tots els municipis a través de l'AMI i l'ACM. En aquest sentit, Ordeig s'ha mostrat d'acord amb la defensa de l'escola catalana, en contra de les càrregues de l'1-O o de la judicialització de la política, amb la detenció, per exemple, de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En les seves paraules, Ordeig s'ha referit a la importància del diàleg i la tolerància "sense renúncies i fent concessions", posant d'exemple a Tarradellas.

Tanmateix, des de Compromís, el regidor urgellenc ha descartat que l'1-O legitimi la declaració unilateral de la independència, ni que el resultat obtingut en les darreres eleccions catalanes tingui el consens suficient per prendre decisions en aquest sentit. Així mateix, ha fet esment al respecte a la legalitat, "que no es va tenir en compte el 6 i 7 de setembre al Parlament". Per últim, ha instat Carles Puigdemont a lluitar fins a l'últim minut per evitar l'aplicació del 155, "que tindrà unes conseqüències nefastes i imprevisibles".

Motius per a la presentació de la moció

Segons indica la moció, "l’acord entre el Partit Popular, el Partit Socialista Obrer Espanyol i Ciudadanos per a la suspensió de l’autonomia de Catalunya, evidencia que davant d’un problema polític la resposta de l’Estat espanyol es basa en la repressió i en la retallada de drets". I afegeix: "Trenta-vuit anys després de recuperar l’autonomia catalana amb l’aprovació de l’Estatut, després de les llargues dècades de dictadura franquista, són ara tres partits polítics en el marc democràtic els qui volen tornar a sotmetre Catalunya a aquella situació d’anul·lació política".

El text també assenyala que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola "liquida, de facto, l’autonomia catalana a través d’un fort atac als drets dels catalans i les catalanes per la incapacitat de diàleg de l’Estat espanyol i que s’ha concretat en la seva resposta repressiva a través de la vulneració de drets fonamentals, la censura d’internet i de mitjans de comunicació, la violació del secret postal, les detencions de càrrecs públics, querelles i processos judicials contra el govern, la mesa del parlament i més de 700 alcaldes i alcaldesses, la brutal violència policial exercida contra població pacífica l’1 d’octubre, l’empresonament dels líders de la societat civil, el gran desplegament de forces policials que encara es manté a Catalunya i la intervenció i congelació dels comptes de la Generalitat de Catalunya".

L'escrit deixa constància que "el Govern espanyol i els partits polítics que li donen suport continuen optant per la via de la repressió i la vulneració de drets enlloc d’escoltar el clam del poble i les institucions de Catalunya que en les eleccions del passat 27 de setembre de 2015 van concedir la majoria absoluta del Parlament a les forces independentistes i que el passat 1 d’octubre, en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, van ser novament refermat el mandat democràtic per a la independència de Catalunya".