El ple de la Seu d'Urgell aprova les ordenances municipals del 2021

El ple ordinari de novembre de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, celebrat aquest dilluns de forma telemàtica, ha aprovat les ordenances municipals per a l'any 2021. Tots els punts previstos van tirar endavant amb els 9 vots favorables de l'equip de govern (Junts i ERC), mentre que Compromís només va votar favorablement el punt 9 (que preveu un cost zero per a l'ocupació de la via pública amb terrasses de bars i restaurants), es va abstenir en els punts 4, 5, 6 i 7 (IBI, construccions, vehicles de tracció mecànica i serveis de l'emissora municipal) i va votar en contra dels punts 8 i 10 (prestació de serveis d'ensenyament i taxa de recollida d'escombraries). La CUP va recolzar els punts 5, 6, 7 i 9 i va rebutjar els punts 4, 9 i 10.

Des de l'equip de govern, el vicealcalde de la Seu, Francesc Viaplana, va destacar el descens del 0,5% que experimentarà l'Impost de Béns Immobles (IBI), en concordança amb l'evolució de l'IPC interanual dels darrers mesos. L'any passat aquest impost també es va actualitzar d'acord amb l'evolució oficial dels preus.

Un altre punt que va subratllar Viaplana és l'acord per bonificar de manera quasi total (en un 95%) l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i obres en aquells treballs que apostin per la instal·lació de sistemes d'aprofitament tèrmic, com poden ser plaques solars. Quant a la prestació de serveis publicitaris a l'emissora municipal RàdioSeu, com a novetat s'ha creat la 'Tarifa Covid-19', que permet a les empreses locals disposar de publicitat durant un mes (3 falques diàries) per només 50 euros.

El tinent d'alcalde d'Hisenda va esmentar també la decisió de fer una "quota zero" enguany per a l'ús de via pública per a taules i cadires del sector de la restauració. De la seva part, a l'ordenança de prestació de serveis d'Ensenyament a escoles municipals i Llar d'Infants, el preu del menjador passa de 6,16 a 6,33 euros, un augment del 2,8%.

El portaveu de Compromís, Joan Barrera, va valorar com una "profunda decepció" les noves ordenances i va lamentar que l'equip de govern no incorpori les propostes presentades pel seu grup tant enguany com la legislatura passada, després que la setmana passada van plantejar públicament set possibles canvis que consideren que ajudarien a reactivar l'economia local. En aquest sentit, va criticar que "ni tan sols hagin respost" a aquest escrit. Barrera va insistir en el punt de vista que "la Seu té uns impostos molt alts" i va afirmar que "l’IBI és dels més alts de Catalunya", alhora que també qüestionava el preu d'altres taxes com ara la de construccions -que, afirma, és "a prop del màxim"- i la de matriculació. Pel primer grup de l'oposició, "aquestes ordenances havien d’ajudar les empreses a reactivar mínimament l’economia local".

El primer grup de l'oposició també va lamentar que el 95% de bonificació a l'impost de construccions només sigui per a la instal·lació de plaques solars i va qüestionar que s'abaixi l'IBI alhora que s'apugen les taxes de menjador escolar i de recollida d'escombraries. Pel que fa al sector de la construcció, va assegurar que des de l'inici de l'any ha patit una davallada, la qual de juny a octubre ha estat del 33%. Finalment, Joan Barrera creu que l'ajuntament "incompleix els acords anticrisi" en alguns punts.

Sobre aquesta valoració, Francesc Viaplana va considerar que algunes de les propostes plantejades per Compromís la setmana passada són ara mateix "inviables". Viaplana va recordar que entre aquestes peticions hi havia bonificacions de l'IBI de fins a un 95% i va alertar que mesures com aquesta, juntament amb d'altres rebaixes que s'han suggerit, "portarien l'Ajuntament al col·lapse". En aquest sentit, el vicealcalde va recordar que ara mateix "s’ha d’intentar ajudar tothom qui pateix" i entén que ara mateix la construcció no és un dels sectors més afectats per les restriccions. Viaplana hi va afegir, pel que fa a la comparació amb d'altres municipis, que cal "posar-ho en context" i que "s’ha de veure com calculen els impostos a cada ajuntament", perquè entén que no és cert que la Seu estigui a la part més alta en tots els impostos.

Finalment, el responsable d'Hisenda va reivindica que l'equip de govern "sí que sap cap a on va" malgrat, recorda, "les dificultats actuals són majúscules", i va recordar que el document presentat per Compromís els va arribar no fa ni una setmana, un temps que veu insuficient per estudiar-lo de manera adient. Joan Barrera va respondre tot afirmant que "l'Ajuntament es mou, però ara mateix la situació és molt greu" i que ara mateix caldria un major esforç per part del consistori.

Per la CUP, Xènia Antona va qüestionar especialment la reducció de l'IBI perquè, tot i admetre que l'IPC ha baixat, creu que "ara no és el moment de baixar aquest impost, que afecta la propietat". En aquesta línia, Antona sí que es va mostrar a favor dels increments en les ordenances sobre obres i vehicles a motor i, en canvi, va afirmar no entendre l'augment en la taxa de serveis d'ensenyament tenint en compte l'esmentat descens de l'IPC. La portaveu del grup municipal creu que ara en els serveis bàsics no s'hauria d'aplicar augments i que, en tot cas, l'Ajuntament hauria d'instar IAUSA, per la seva condició d'empresa pública, a reconsiderar aquest increment.

Finalment, la CUP va recolzar el punt referent a l'ocupació de la via pública i, pel que fa a la recollida d'escombraries, va demanar que s'aposti per implementar el model porta a porta, tenir en compte el nombre d'empadronats de cada habitatge i premiar en el rebut aquells usuaris que més reciclen.

Moció sobre el servei de la llar d'infants

Tornant als preus de la Llar Municipal Els Minairons, el ple va desestimar la moció que reclamava aturar l'increment de preu de l'ordenança sobre el menjador escolar. El text va rebre 9 vots en contra, de l'equip de govern (Junts i ERC), i 8 a favor, de Compromís (impulsor de la proposta) i la CUP.

Govern i oposició van reiterar els posicionaments fets públics ja la setmana passada. La regidora d'Educació, Núria Tomàs, va reivindicar que l'actual Ajuntament aposta "per una educació integral, dels 0 anys als adults", i va recordar que la franja de migdia de la Llar d'Infants a la qual fa referència la moció també contempla l’espai de descans i de pati, a part del dinar, i que les monitores que se n'encarreguen són les mateixes educadores. Tomàs va recordar novament que el preu del menjador el marca IAUSA i, tot i admetre el seu "malestar" inicial amb el fet que l'hagin apujat al màxim que permet Educació (un desacord que se'ls va comunicar al juliol), IAUSA els ha explicat que és necessari per poder quadrar els comptes i garantir la viabilitat del servei.

En aquest punt, Núria Tomàs va matisar que no és cert que totes les famílies no puguin assumir el preu del servei i que per aquest motiu entén que "no seria just fer una rebaixa generalitzada". Tomàs, en canvi, sí que es mostra d'acord amb la necessitat de concedir més beques i ha informat que l'Ajuntament està atent a les noves peticions que arribin en el context actual, si bé puntualitza que fins ara el consistori sempre ajuda famílies que tinguin dificultats per pagar. Ara s’està donant l’ajut integral d’escolarització a cinc famílies.

La regidora va esmentar d'altres vies de suport existents, com ara que s'ha congelat la taxa d’escolarització, "una mesura que beneficia totes les famílies sense distinció". A més a més, hi va afegir que durant el confinament no es va cobrar aquesta taxa (4 mesos) malgrat que durant aquell temps les educadores van seguir oferint tasques i material a les famílies a distància. Amb el mateix criteri, durant el confinament l'Escola Municipal de Música va reduir el preu, les d'Art i Dansa van aturar el cobrament i el seu personal va seguir cobrant el sou. En aquest nou confinament, aquests centres s'han hagut de tornar a tancar i en aquest nou curs tampoc no s’hi ha apujat els preus sinó s’han congelat, amb l'excepció del Conservatori pel fet que els ajuntaments de Puigcerdà i Berga van demanar apujar-lo.

Per Compromís, Carlota Valls va defensar novament que "cal garantir, amb les famílies, el dret d’educació dels infants de zero a 3 anys" i que "pares i mares necessiten una llar d’infants que faci compatibles necessitats laborals i familiars" com una "eina de conciliació". Valls hi va afegir que cal també que aquest servei "sigui de qualitat i tingui un preu raonable", cosa que incompatible amb un augment "fins al màxim que permet la llei". La regidora, ben al contrari, creu que cal rebaixar el preu de l’espai migdia en un 10% "com a mínim", com també augmentar les beques a famílies vulnerables. Sobre el fet que el preu el reguli IAUSA, creu que és un condicionant "relatiu" perquè l'Ajuntament "té la competència per si cal buscar un altre preu", i va reiterar el seu rebuig a la "mala gestió" que considera que fa aquesta empresa pública, la qual opina que "sembla que vulgui abocar el servei a la privatització, que de moment s’ha aconseguit aturar".

Carlota Valls defensa que "hi ha d’altres formules" fixar aquest preu i que no es pot esgrimir l'argument exposat al Consell Comarcal que "només són cinc euros al mes" perquè entén que "per a moltes famílies, és molt". Valls també va demanar una reflexió sobre "per què hi ha pocs alumnes becats" i que s'analitzi si "potser la informació no arriba a totes les famílies, o els barems són massa estrictes i només són per a extrema pobresa, o perquè no hi ha polítiques de suport a famílies". La representant de Compromís conclou que cal "ajudar totes les famílies, o no ens en sortirem", perquè "a quasi totes els han baixat els ingressos", i augura que "qui ho acabarà pagant són les dones, que es queden sense feina per poder cuidar els infants i que ara, per la pandèmia, ja no poden confiar en els avis".

La portaveu de la CUP, Xènia Antona, va justificar el suport a aquesta moció perquè, tal com ja havia expressat poca estona abans en el debat sobre les ordenances municipals, veu necessària la rebaixa d'aquest preu. Tot i això, Antona va exposar que "cal plantejar també si, sabent les limitacions com a administració local, cal facilitar no només beques sinó avançar cap a la gratuïtat quan calgui". Pel que fa al punt 3, en què es demana un augment de beques, Antona va coincidir amb Compromís a demanar que s'analitzi "quins barems es fan servir per donar-les" i que es plantegi "si potser els barems estan molt alts".