El pòdcast de la Queta arriba a Tremp

Tremp ha acollit durant aquest dimecres i dijous, 1 i 2 de novembre, la cabina de ràdio de la Queta, que el Govern està fent voltar per tot el país. L'acció s'emmarca en la campanya de sensibilització per la llengua "Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure!", i té com a element central una cabina de ràdio amb la qual es volen recollir el màxim nombre de veus i testimonis en relació amb l'ús de la llengua. L'objectiu és crear el podcast més gran que s’hagi enregistrat mai en català.

Un cop dins de la cabina, la persona participant pot escollir entre quatre itineraris segons el seu nivell de català i les seves preferències: participar en una entrevista radiofònica, on la Queta fa preguntes sobre la relació d’aquella persona amb el català; practicar la llengua en una conversa on la Queta ha d’anar a comprar ingredients per fer una paella; fer un karaoke amb la cançó "Començar", que els Tyets, les Marala i el Kelly Isaiah han interpretat per a la campanya; o bé donar una mostra de veu per al projecte AINA, per tal de normalitzar el català en les tecnologies digitals. Després de l’enregistrament, cada participant rebrà la seva pròpia gravació al mòbil i podrà compartir-la amb les seves amistats i a les xarxes socials.

Un cop la cabina hagi acabat el seu recorregut, es crearà un pòdcast amb una selecció de totes les veus participants: el pòdcast més gran que s’ha fet mai en llengua catalana. La peça recollirà les reflexions de la ciutadania sobre la llengua, amb tots els seus accents, i fomentarà que tothom faci servir el català independentment del seu nivell. Precisament per això, la cabina està decorada amb el lema de la campanya, "Provem-ho en català", traduït a 15 llengües amb un volum significatiu de parlants a Catalunya: àrab, búlgar, alemany, anglès, francès, hindi, italià, polonès, portuguès, romanès, rus, ucraïnès, wòlof, amazic, xinès, castellà i català.

La primera cabina de podcasts es va estrenar el 23 de setembre a Barcelona, en el marc de les festes de la Mercè, i està rodant per municipis de totes les vegueries de Catalunya. Per ordre de recorregut, la cabina visita Barcelona, Sabadell, Terrassa, Manresa, Igualada, Tàrrega, Reus, Tarragona, Tortosa, Lleida, Tremp, Girona, Figueres, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Tots aquests municipis compten també amb un centre del Consorci per la Normalització Lingüística, centres que aprofitaran l’oportunitat per facilitar que l'alumnat practiqui la llengua en un entorn lúdic i desenfadat.

Projecte AINA

El pòdcast de la Queta també és un espai que permet a tota la població donar la seva veu per al projecte AINA. Impulsat pel Govern en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC), AINA és un projecte basat en tecnologies de dades i intel·ligència artificial (IA) que té com a objectiu generar els corpus i els models informàtics de la llengua catalana perquè les empreses que creen solucions basades en IA, com ara assistents de veu, cercadors d’Internet, traductors i correctors automàtics o agents conversacionals, puguin fer-ho en català. Per aconseguir aquest objectiu, és imprescindible tenir un gran volum de veus enregistrades i el més variades possible en català, motiu pel qual el Govern va engegar una campanya de captació de veus en el marc del projecte AINA a través de la plataforma Common Voice.

A la plataforma ja s’hi han enregistrat 3.475 hores de veu en català, gràcies a la col·laboració ciutadana; de fet, la nostra llengua és la que acumula més hores enregistrades en aquesta iniciativa, que aplega llengües d’arreu del món. Tot i això, calen encara més veus, sobretot d’infants, adolescents i joves de menys de 25 anys, de noies i dones, i de parlants dels dialectes balears, septentrionals, occidentals, valencians i algueresos. La cabina itinerant permetrà incrementar aquestes veus enregistrades i assegurar que les solucions d’intel·ligència artificial ens entenen i ens responen correctament en català.

El coneixement i l’ús del català

Les darreres dades disponibles sobre coneixement i ús del català confirmen el diagnòstic que la llengua pròpia de Catalunya es troba en una situació complexa i delicada, tal com va assenyalar l’anàlisi prèvia al procés participatiu que ha de conduir al Pacte Nacional per la Llengua que es negocia en aquests moments. A grans trets, es detecta que augmenta el nombre de persones que saben la llengua i, per tant, la possibilitat d’usar-la, però que la intensitat d’ús del català baixa en força àmbits i continuen havent-hi sectors significatius que mai no el parlen.

Quant als coneixements, el 95,9% de la població de Catalunya de 2 anys o més entén el català, més concretament el 86,8% de la població l’entén bé i el 9,2% amb dificultat. Pel que fa a la resta de competències, el 89,6% el sap parlar (el 75% el sap parlar bé i el 14,5% amb dificultat); el 90,6% el sap llegir (el 78,4% bé i amb dificultat el 12,2%), i el 82,2% el sap escriure (64,5% el sap escriure bé i un 17,7% amb dificultat).

Pel que fa a l’ús, és més intens dins de les llars que no pas fora, però en canvi, fora de la llar hi ha més gent que el fa servir, encara que sigui amb menys intensitat. Així, segons dades de l'Estadística de característiques essencials de la població i els habitatges (CEPH) de 2021, un 67,7% de la població declara que utilitza el català amb la família: el 33,9% l’utilitza sempre, el 15,6% freqüentment i el 18,2% alguna vegada. En canvi, a la feina i l’escola hi ha més gent que parla el català com a mínim a vegades, concretament el 79% de la població, però ho fa amb menys intensitat: el 27,9% l’utilitza sempre, el 32,6% freqüentment i el 18,6% alguna vegada. Amb les amistats, un 77,6% de la població declara que parla en català almenys de tant en tant: el 26,2% l’utilitza sempre, el 28,2% freqüentment i un 23,3% a vegades.

El principal factor que explica l’ús del català és el lloc de naixement. Una majoria de les persones nascudes a Catalunya parla el català sovint o sempre tant a la llar (65,7%) com amb les amistats (70,2%) i a la feina o els estudis (76,5%). En canvi, les persones nascudes a la resta de l’Estat el parlen força menys: un 20,7% el parlen sovint o sempre en família, un 24,2% amb les amistats i un 26,7% a la feina o el centre educatiu. Les xifres són una mica més baixes encara entre la població nascuda fora de l’Estat: un 11,7% el parlen sovint o sempre a la llar, un 18,3% amb les amistats i un 26,6% a la feina o el centre d’estudi. La distribució de la població nascuda fora de Catalunya explica bona part de les oscil·lacions en l’ús del català, ja sigui per localitats o fins i tot per edats, perquè les generacions intermèdies, que és on es concentren les persones nouvingudes, són les que mostren menys coneixement i menys ús del català. En aquest sentit, la integració lingüística de les persones nascudes fora és un des principals reptes per a la llengua.