El president de l'Aragó rebutja signar l'acord avalat pel COE sobre la candidatura als Jocs d'Hivern
El president del Govern de l'Aragó, Javier Lambán, no signarà l'"acord tècnic" presentat pel Comitè Olímpic Espanyol (COE) i per la Generalitat de Catalunya sobre la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, que concreta un repartiment de les competicions entre Catalunya i l'Aragó.
En una roda de premsa, Lambán ha justificat aquest nou rebuig a la candidatura conjunta perquè diu que vol presentar una proposta alternativa que considera "més justa i equilibrada", malgrat que l'acord presentat aquest dilluns contempla que bona part de les proves de gel no es farien a Barcelona com estava previst, sinó que es traslladarien a Saragossa i a Jaca. Aquest canvi de seus implica el patinatge artístic, el patinatge de velocitat i el cúrling, per la qual cosa finalment la capital catalana només acolliria el torneig d'hoquei gel.
En aquest sentit, el dirigent aragonès ha assegurat que aquest divendres, "si no canvien molt les circumstàncies", no atendrà la invitació que li ha fet el COE per anar a Madrid a signar l'acord, que s'ha treballat els darrers mesos a la comissió tècnica sota la coordinació del president del comitè espanyol, Alejandro Blanco.
També reclama canviar el nom de la candidatura
En aquest sentit, Javier Lambán ha conclòs que "ha arribat el moment de la política", malgrat que la setmana passada, en un debat organitzat per la Fundació Campalans (vinculada al PSC), el president del COE va demanar "apartar la política" de la preparació de la candidatura. Alhora, el mandatari aragonès ha suggerit que cal abordar també "el debat sobre el nom de la candidatura", que des de la Generalitat han presentat des del primer moment com a 'Pirineus-Barcelona', un nom que ara podria quedar descartat si s'ha de consensuar el projecte amb Saragossa. I hi ha afegit que la candidatura olímpica ha de ser per damunt de tot "un projecte d'Espanya; ni de l'Aragó ni de Catalunya".
Tot i aquesta nova polèmica encetada, Lambán ha negat que estigui en contra de la candidatura, liderada des de Catalunya, i ha assegurat que seguirà "lluitant fins al final" perquè tingui "probabilitats d'èxit".