El primer Congrés de Transhumància de Catalunya debat l'ús turístic dels camins tradicionals
El primer Congrés de Transhumància de Catalunya continua aquest divendres, dia 21, amb la segona jornada a Santa Margarida i els Monjos. En aquesta ocasió es debatrà sobre els usos turístics que es pot donar a aquests camins històrics. L'activitat se centrarà en els usos complementaris que es poden donar als camins transhumants a partir de l'aprofitament turístic d’aquest valor natural, cultural i històric entre altres opcions. Aquests nous usos per a desenvolupar activitat econòmica són una eina més per garantir la preservació dels camins transhumants.
La jornada compta amb presència urgellenca i pirinenca. Així, a l'obertura hi intervé el director de l'Institut per al Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran, Pere Porta, acompanyat de Marc Riera, director de la Fundació del Món Rural, i de Montserrat Barniol, directora de Forests del Departament d'Agricultura de la Generalitat. D'altra banda, el geògraf Carlos Guàrdia hi parlarà del pas ramader a la cara nord de la serra del Cadí. També hi ha prevista una taula rodona d'experiències en la qual hi participa, entre d'altres, la directora del projecte pallarès Terra de Corder, Dolors Etxalar. Al mateix debat hi serà com a convidada la directora del Museu de la Transhumància del Parc Nacional dels Abruços (Itàlia), Mariapia Grazziani.
El Congrés va començar el passat dia 7 a Lleida, en una jornada en què els experts van recomanar l'elaboració d'una llei catalana per preservar, catalogar i recuperar els camins transhumants. La tercera i última jornada serà a Tremp i estarà dedicada al futur de la ramaderia extensiva i la transhumància.
Aquesta trobada itinerant està impulsada per la Fundació del Món Rural i l'Institut de Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i l'Aran i té com a objectiu posar en valor la transhumància i la xarxa de camins ramaders de Catalunya i promoure el coneixement al respecte.
20.000 km de camins ramaders a Catalunya
Actualment a Catalunya s'estima que hi ha uns 20.000 km de camins ramaders, dels quals només el 15% estan classificats. La principal tasca del congrés és poder generar línies de treball consensuades entre tots els sectors implicats per promoure la transhumància, la ramaderia extensiva i classificar i preservar els camins ramaders. Els organitzadors aspiren que l'esdeveniment permeti establir criteris i prioritats per tal d’estimular la recuperació i garantir el manteniment d’aquest patrimoni natural i cultural. Amb la trobada també es pretén sensibilitzar la societat sobre el valor sociocultural i ambiental d’aquestes activitats i el seu interès com a instruments per afavorir l’equilibri territorial i la biodiversitat.
El congrés s'esdevé un espai participatiu i de debat entre representants del camp de la recerca científica i acadèmica, els usuaris que practiquen aquesta activitat, els promotors de nous usos d'aquestes infraestructures i la societat en general. Es tracta d'un congrés obert al debat i que en treurà les seves pròpies conclusions a partir d'uns eixos temàtics: els camins ramaders, usos complementaris i activitats i usos transhumants.
