El primer judici del 'cas BPA' es torna a suspendre dues hores després d'haver-se reiniciat amb un nou tribunal

El judici de la primera de les causes del 'cas BPA' s'ha tornat a suspendre aquest dilluns i fins al 14 d'octubre, dues hores després d'haver-se reiniciat i tot just abans de començar a debatre les qüestions prèvies. Si fa un any es va aturar la vista oral per la recusació que va presentar un dels advocats defensors en contra del tribunal, la qual va comportar que s'apartés al seu president, Josep Maria Pijuan; l'actual ajornament té a veure amb la mort d'una de les accionistes minoritàries de l'entitat financera i que formava part dels actors civils de la causa.

Segons informa l'ACN, el motiu, tal com ha exposat un lletrat dels acusats, és que no s'ha obert el seu testament i, per tant, no es coneixen els seus hereus i quin paper voldran tenir-hi al procés judicial. Es dóna la circumstància que la difunta és la mare del cap de govern andorrà, Xavier Espot.

L'advocat de tres dels processats, Salvador Capdevila, ha demanat la suspensió de la vista oral en considerar que després de la mort de Melània Zamora, una de les accionistes minoritàries que formava part dels actors civils de la causa, cal esperar a obrir el seu testament i a què els seus beneficiaris acceptin l'herència per, posteriorment, poder saber quin és el paper que adopten aquestes persones respecte el procediment judicial i també "salvaguardar" els seus drets. La resta de lletrats defensors s'han adherit a aquesta petició i tant el fiscal com el representant de l'acusació particular que ostenta el govern andorrà han volgut deixar la decisió en mans del tribunal.

Per la seva banda, l'advocat que representava a la difunta, Jean Michel Rascagneres, ha afirmat durant la vista oral que aquesta demanda "és més una mala excusa que un problema jurídic". A més, ha explicat que els seus tres familiars més pròxims, el marit i els dos fills de la víctima, li han demanat que sigui el seu lletrat en aquesta causa i ha conclòs dient que considera que "hi ha altres qüestions prèvies que tenen un aspecte més important", més tenint en compte que, com a actors civils, no acusen "a nivell penal" als processats. Tot i això, el lletrat ha acceptat la decisió del tribunal de reprendre aquesta fase del procediment d'aquí a quatre setmanes.

Nou calendari

El president del tribunal, Enric Anglada, ha explicat que l'ajornament es fa amb la voluntat que els seus familiars -entre ells el seu fill Xavier Espot, cap de govern d'Andorra- puguin "justificar" la seva qualitat d'hereus i també tenint en compte que cap de les parts s'ha oposat a la suspensió. La demanda que s'ha traslladat aquest dilluns ha vingut motivada per una providència del tribunal de Corts que les parts van conèixer divendres passat i on s'explicitava com a hereus legals als dos fills i el marit de Zamora, tal com els havia nomenat Rascagneres. Ara, es fixarà un nou calendari i l'objectiu és que les qüestions prèvies es tractin entre el 14 i el 18 d'octubre.

Anglada ha comunicat aquesta decisió una hora després que les parts exposessin el seu punt de vista sobre aquesta qüestió "preliminar", que ha marcat la jornada de reinici d'un judici que s'ha allargat menys de dues hores. El nou president, tot i que formava part de l'anterior tribunal, substitueix en el càrrec a Josep Maria Pijuan, després que el Tribunal Superior acceptés la recusació presentada per un dels advocats defensors. A més, s'ha incorporat un nou magistrat, Jacques Richiardi, el qual ha d'escoltar oficialment els arguments de les parts en el relació als defectes que han detectat en la causa.

Noves qüestiones prèvies

A banda de les qüestions prèvies que ja es van tractar al seu dia, al gener de 2018, se n'afegeixen de noves, com ara una que té a veure amb la possible inclusió irregular d'informació relativa a d'altres investigacions dutes a terme a Espanya. Concretament, el que es demana és eliminar les escoltes telefòniques realitzades l'Estat espanyol, ja que una sentència del Constitucional andorrà va dictaminar que no es podien utilitzar en contra d'un dels processats i ara es pretén que aquest mateix criteri s'apliqui en tots els casos. L'argument és que aquesta informació no es pot traslladar d'una causa a una altra, i més si es té en compte que són dos jurisdiccions diferents.

Mentre, la petició d'expulsar de la causa al govern i als accionistes minoritaris de l'entitat no es tornarà a formular perquè és una qüestió sobre la qual ha resolt el Constitucional, que ha decidit mantenir-los. Pel que fa a la xifra de processats, aquesta ha baixat de 25 a 24, ja que un d'ells ha mort durant el procés. La vista d'aquest dilluns s'ha celebrat vint mesos després que arrenqués el judici amb el debat de les qüestions prèvies i, al setembre de l'any passat, es reprengués durant pocs minuts i només per anunciar que s'havia presentat un escrit de recusació en contra del tribunal, fet que va obligar a dur a terme un nou ajornament.

Primera de les causes de BPA

La primera de les causes de BPA que arriba a judici és la que investiga el possible blanqueig de capitals provinent d'una suposada organització de tràfic de persones liderada pel xinès Gao Ping, en la qual s'haurien evadit presumptament prop de 70 milions d'euros mitjançant l'empresari valencià Rafael Pallardó. L'origen del cas es remunta al 10 de març de 2015, quan el FinCEN va acusar a l'entitat financera de permetre operacions per blanquejar diners procedents del crim organitzat internacional. El mateix dia, el govern andorrà va intervenir el banc i dos dies més tard va destituir el seu consell d'administració. També la mateixa setmana, la justícia va ordenar l'ingrés a presó provisional del que va ser el seu conseller delegat durant més de vint anys, Joan Pau Miquel Prats, tot i que fa més de dos anys que va sortir en llibertat.