El principal congrés europeu de 'cowork', coordinat des de la Seu d'Urgell
Els organitzadors del certamen l'han dirigit enguany des del Palau Cowork, després que arran del confinament es van instal·lar a viure a Prullans. Enguany l'esdeveniment, en format virtual, ha comptat amb més de 300 participants
L'onzena edició del Coworking Europe, el principal congrés de treball cooperatiu del continent, es coordina des de la Seu d'Urgell. Els organitzadors del certamen, que enguany és amb un format totalment virtual, s'han instal·lat aquests dies al Palau Cowork, en ple centre històric de la capital de l'Alt Urgell, per controlar el bon funcionament de l'esdeveniment, que congrega a la xarxa més de 300 persones.
De fet, la previsió inicial era que se celebrés a Viena i que, com en anteriors edicions, reunís de manera presencial més de 600 persones, però com d'altres congressos s'han hagut d'adaptar a la situació de pandèmia. En aquest sentit, es dóna la circumstància que els organitzadors són una catalana i un austríac a qui el confinament va sorprendre mentre estaven al municipi cerdà de Prullans. Des de llavors, han decidit quedar-s'hi a viure. Habitualment aprofiten l'espai de 'cowork' que ha obert recentment el Cerdanya EcoResort. Però per coordinar el Coworking Europe necessitaven un espai més complet: una sala privada, insonoritzada i amb connexió a la fibra òptica. Per això aquests dies han baixat a la Seu i s'han instal·lat al Palau Cowork.
Una de les organitzadores, Berta Calders, ha explicat a l' Ara Pirineus que el Coworking Europe "aplega tant responsables d'espais de 'coworkig' independents com gent que ha fet grans inversions i que s'han convertit en cadenes estatals o mundials", a més de representants del sector immobiliari, "que últimament està creixent en aquest àmbit, creant les seves pròpies marques". Tots ells estan assistint aquests tres dies a ponències i debats on s'aborda l'estat i el futur del sector.
Calders hi ha afegit que un any normal, com a organitzadors, haurien hagut d'estar pendents de qüestions com el càtering o el desplaçament dels conferenciants i que, enguany, en canvi, s'han hagut d'ocupar de la part més tecnològica, tot coordinant "diverses sessions alhora amb participants de molts països i intentant que tot surti bé i res no falli durant els 40 minuts que dura una xerrada". Fa quatre anys que porten aquest projecte, però aquest és el primer cop que el coordinen des del Pirineu.
Més interès pel 'cowork' al medi rural
L'experta en 'cowork' conclou que la seva experiència és un símptoma "dels canvis que està havent-hi i de les oportunitats que pot generar el teletreball per a zones allunyades de les grans ciutats". De fet, enguany aquest ha estat un gran tema de debat en el congrés, perquè amb la pandèmia "s'han vist els avantatges i els desavantatges del treball de forma remota". Entre els obstacles hi ha el fet que s'hagi de compartir l'espai amb els infants o amb la resta de la família. Pel costat positiu, els nous mitjans permeten fer des de zones com el Pirineu, poc poblades i amb més qualitat de vida, les mateixes tasques que en una oficina d'una gran ciutat en determinats perfils de feina.
A més a més, els espais de 'cowork', com els que ja existeixen a la Seu, permeten disposar d'un ambient de treball adient i alhora compartir coneixements amb d'altres usuaris. A tot plegat, segons Berta Calders, s'hi afegeix el fet que moltes empreses ja s'estan replantejant la necessitat de disposar de grans espais d'oficines, pel cost que suposen els lloguers, i elles mateixes incentiven que molts dels seus empleats facin teletreball.
