El Programa d'Economia Social de la Generalitat ajuda a la constitució de setze cooperatives a l'Alt Pirineu i Aran
Els darrers cinc anys, el pla ha contribuït a crear 116 nous llocs de feina i ha atès més de 5.000 persones a la regió pirinenca. Entre les noves activitats que n'han sorgit hi ha Integra Pirineus, El Refugi i Boumort Indòmit. El Departament d'Empresa organitza aquest dimecres una jornada en línia sobre aquesta opció
El Programa d’Economia Social, coordinat pel Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat, ha ajudat a la constitució de 16 cooperatives a l'Alt Pirineu i Aran al llarg dels darrers cinc anys. En aquest període, el pla ha atès a la regió pirinenca 5.068 persones i ha fet l'acompanyament de 194 projectes. Els setze que s'han formalitzat per aquest mitjà han suposat la creació de 116 nous llocs de feina. A més a més, s'ha donat suport a 8 projectes singulars.
Al conjunt de Catalunya, en aquest cinc anys, el mateix programa ha propiciat la constitució de 1.027 empreses i entitats d’aquest àmbit, mitjançant les dues línies principals del programa: els Ateneus Cooperatius (des d'on s'ha creat 661 empreses i entitats) i els Projectes Singulars (336). Tot plegat ha suposat la creació de 4.757 nous llocs de feina (2.708 a través dels Ateneus Cooperatius i 2.049 dels Projectes Singulars). Entre les dues línies, el Govern ha invertit més de 65 milions d’euros (35,2 milions en els Projectes Singulars i 30,3 milions en els Ateneus Cooperatius). Després de l’èxit d’aquests primers cinc anys, la inversió s’ha reforçat i en any vinent s'hi destinaran més de 26 milions, dels quals 16 milions són per als ateneus.
Josep Vidal, director general d’Economia Social i Solidària, Tercer Sector i Cooperatives de la Generalitat, ha presentat les dades aquesta setmana passada a Tremp, en el transcurs d’una visita a projectes cooperatius de l’Alt Pirineu. Entre els exemples de posada en marxa d'aquests projectes, Vidal ha esmentat el cas de la Fundació Privada Integra Pirineus, una entitat sense ànim de lucre de la Seu d'Urgell que té per objectiu la inserció social i laboral de persones en situació de risc d’exclusió social, amb especial atenció a les persones amb discapacitat psíquica o malaltia mental. Lideren una iniciativa que promou el desenvolupament econòmica a través de la gestió sostenible dels boscos del territori.
Un altre projecte de la Seu que s'ha beneficiat d'aquest suport és la nova llibreria cooperativa El Refugi , que s'ha inaugurat en ple centre històric de la ciutat amb la idea de "convertir-se en un pol cultural i de pensament crític, tot recollint l’esperit d’aquells refugis construïts durant la Guerra Civil i que van servir per protegir la població i tot l’esclat polític, ideològic i cultural efervescent d’aquells moments", explica Vidal. Aquesta activitat es basa en "el suport mutu, la presa de decisions col·lectives i la proximitat".
I un tercer projecte que s'ha esmentat vinculat a l'Alt Urgell, però en aquest cas ubicat al Pallars Sobirà, és Boumort Indòmit, que es dedica a "l’ecoturisme a partir d’una mateixa marca de qualitat a fi de garantir el desenvolupament econòmic del territori d’una forma sostenible". També del Pallars Sobirà, el Govern ha parlat de Coopd’Era, un despatx cooperatiu que treballa "una arquitectura propera com a eina de transformació social i que doni resposta a les necessitats de les persones i del món rural". Concretament, estan treballant en dues noves línies d’implementació de nova cartera de serveis tècnics per donar resposta a la situació habitacional específica del Pirineu, i d’especialització en la transició energètica.
Del Pallars Jussà, a la presentació s'ha parlat del bar del Casal Cívic de Tremp, com un mitjà de "reactivació econòmica d’aquest espai a partir de la inserció de persones amb especials dificultats en l’accés al treball", amb un vessant tant formatiu com laboral, social, cultura i gastronòmic. I també Llavors d’Oportunitat , que pretén dinamitzar un banc de llavors i recuperar varietats tradicionals d’horta del Pallars Jussà, amb les entitats Col·lectiu Eixarcolant, Salvatgines, És Pallarés i Alba Jussà. Finalment, a la Vall Fosca, Vidal ha visitat Evall Coop, una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús i de treball que té per objectiu recuperar un poble abandonat durant 30 anys.
Jornada d'Economia Social
Tot coincidint amb la presentació d'aquest balanç, el Departament d'Empresa i Treball ha comunicat que aquest dimecres, dia 30, organitza una Jornada sobre Economia Social a l'Alt Pirineu i Aran, que es podrà seguir per internet. La sessió començarà a 2/4 de 6 de la tarda amb una benvinguda i tot seguit es parlarà de les singularitats de la regió pirinenca a l'hora de crear-hi projectes econòmics cooperatius i la manera com es poden desenvolupar. A la segona part (a partir de les 18.20 h), es mostrarà els exemples de la Llibreria El Refugi, Alba Jussà i Coop d'Era. Se'n pot trobar més informació al web www.acapa.cat.
Les activitats dels Ateneus Cooperatius han arribat a 123.963 persones
El Programa d’Economia Social de la Generalitat va néixer a finals de 2016 amb l’objectiu de situar l’economia social i solidària com a motor de transformació del model econòmic i social, per avançar cap a una economia sostenible, centrada en les persones i arrelada al territori. El treball s’ha dut a terme en estreta col·laboració entre l’administració i el món cooperatiu. En concret, fins a 360 entitats, empreses d’economia social i administracions locals han participat en la gestió diària dels 14 ateneus cooperatius, un model pel qual ja s’han interessat en altres territoris de l’Estat espanyol i d’Europa.
Més enllà de la creació d’empreses, amb la consegüent generació d’ocupació, el Programa també ha impulsat al llarg dels cinc anys diferents accions de difusió de l’economia social. Concretament, les activitats dels 14 ateneus cooperatius han arribat en aquests cinc anys a 123.963 persones. En el cas dels Singulars, s’han impulsat fins a 358 projectes de tots els sectors de l’economia. I és que un altre dels objectius del Programa és poder donar resposta a totes les necessitats i reptes de la ciutadania a través de l’economia social i solidària, amb la consegüent creació i enfortiment d’un mercat social.