Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / El programa 'Vacances en Pau' cerca tres famílies per completar l'acollida d'infants sahrauís a l'estiu

El programa 'Vacances en Pau' cerca tres famílies per completar l'acollida d'infants sahrauís a l'estiu

A la demarcació de Lleida enguany és previst que aquest juliol hi arribin 45 nens i nenes de camps de refugiats. Entre les entitats que hi prenen part hi ha Pirineu amb el Sàhara

Programa 'Vacances en Pau'
Programa 'Vacances en Pau'
12/06/2024 13:00

Les entitats de la demarcació de Lleida que treballen en projectes de suport i ajuda al poble sahrauí busquen famílies que acullin infants aquest estiu. El projecte 'Vacances en Pau' començarà aquest mes vinent però a data d'avui resten encara tres places per assignar. Per això, han fet una crida per mirar de trobar tres famílies que s'hi afegeixin.

En total, és previst aquest estiu es rebi 45 nens i nenes provinents de camps de refugiats, que passaran l'estiu, entre d'altres indrets, a l'Alt Urgell i al Berguedà a través de l'entitat urgellenca Pirineu amb el Sàhara. També hi prenen part l'associació Melpha (que engloba el Solsonès, el Pallars Jussà, la Noguera, la Segarra i l'Urgell), Lleida pels Refugiats (al Pla d'Urgell i les Garrigues), Sàhara Ponent, al Segrià, que és qui coordina aquest dispositiu.

'Vacances en Pau' facilita l’estada estiuenca d’infants sahrauís a diversos municipis de Catalunya i és un dels projectes solidaris més veterans del país. El seu objectiu és fer "una crida a la pau i contra la injustícia, la violació dels drets humans i la guerra que pateix el poble saharuí". Es facilita als petits una estada de dos mesos, en què reben atenció mèdica i duen a terme diverses activitats socials amb les famílies acollidores respectives.

El pla va néixer l'any 1979 i des d’aleshores diferents generacions d’infants sahrauís han gaudit del projecte. Entre el 1979 i el 1994 venien grups petits que s'allotjaven en albergs, centres i escoles. Des de l'any 1994 es va introduir la modalitat d'acollida per part de famílies, fet que va propiciar un creixement espectacular, que va tocar sostre al començament de l'actual segle amb l'acollida temporada de 10.000 infants a l'Estat espanyol, 1.000 d'ells a Catalunya, on hi estan implicades una cinquantena d’entitats i més de 150 municipis i institucions del país.

Situació "desesperada" al Sàhara Occidental després dels Acords de Madrid

Pel que fa a la situació actual del Sàhara Occidental, des de les entitats implicades han aprofitat per denunciar que "des de la signatura dels Acords Tripartits de Madrid i l’immediat repartiment entre el Marroc i Mauritània, al voltant de 200.000 sahrauís viuen organitzats en campaments bastits en un paratge desolat, la 'hamada', un desert inhòspit situat a la regió algeriana de Tindouf". Les condicions de vida allà, asseguren, "són extremes i amb factors climàtics molt adversos, temperatures superiors als 50º a l’estiu i baixíssimes durant les nits d’hivern". A tot això hi afegeixen "la manca creixent d'alimentació, de medicaments, de vestits i, en general, de qualsevol producte bàsic". Un dels col·lectius més afectats per aquestes difícils condicions de vida són els infants, "que en molts casos no tenen cobertes les necessitats alimentàries més bàsiques per al seu creixement i desenvolupament personal". Aquestes mancances, hi afegeixen, "comporten un augment de les malalties cròniques en tota la població, però especialment preocupant és el creixent augment de l’anèmia infantil".

La creixent manca d'aliments deguda també a la retallada de l’ajuda alimentària per part dels organismes internacionals (PAM i ACNUR) que "agreuja any rere any la situació precària de la població dels campaments, essent els infants el principal grup de risc", expliquen. A aquesta situació s’hi afegeix actualment "la davallada en les aportacions per part de la cooperació local, nacional i estatal", sense oblidar tampoc "la crisi econòmica que afecta moltes de les famílies catalanes que de manera individual ajudaven famílies sahrauís". A tot plegat, les entitats han volgut també "recordar la responsabilitat de l'Estat espanyol en el drama que viu el poble sahrauí des que va ser abandonat", cosa que va facilitar la seva ocupació militar i demogràfica per part del Marroc.

Mostrar formulari de contacte