El Projecte Boscos de Muntanya divulga l'ús de materials naturals per construir talussos
L'entitat dóna a conèixer la bioenginyeria, més estesa al nord d'Europa, com a alternativa al formigó o l'acer. El mètode s'ha posat a prova a la pista forestal de Tolzó i al barranc de Port Ainé
Les estades de voluntariat que el Projecte Boscos de Muntanya organitza al Pallars durant els mesos d'estiu han permès treballar la bioenginyeria en la consolidació de talussos i la correcció del barranc de Port Ainé. Ara, han fet un pas més i han organitzat un curs per a professionals i estudiants forestals per ensenyar i divulgar aquesta tècnica per ser aplicada als boscos catalans.
La reparació d'un talús de la pista forestal de Tolzó, al Pallars Sobirà, ha servit per mostrar aquesta tècnica i que els assistents la puguin aplicar a les zones on treballen. Andreu González, de Projecte Boscos de Muntanya, ha explicat a l'ACN que volen donar solucions a obra civil "amb elements bio". En el cas de Tolzó s'ha utilitzat fusta d'un aprofitament forestal que es feia al bosc per solucionar els problemes d'erosió i esllavissades que pateix la zona. González hi ha afegit que aquesta enginyeria es pot aplicar en obres forestals com ara l'estabilització de talussos, les correccions hidrològiques, la construcció de camins i pistes o bé la resolució de problemes d'erosió i esllavissades.
La bioenginyeria, en comptes de frenar la terra amb formigó, acer o altres tècniques tradicionals, ho fa amb materials naturals com ara la mateixa terra o bé les arrels de les plantes amb l'ajut de fusta. Per a Gonzàlez aquesta tècnica té molts avantatges: s'adapta bé al territori, és molt barata, la seva durabilitat és alta i és molt ecològica. Tot i això, és mostra prudent i ha explicat que és una tècnica molt estesa al nord i centre d'Europa però que a Catalunya tot just es comença a aplicar ara. Des del Projecte Boscos de Muntanya es mostren partidaris de fer investigació per saber-ne més de la seva resistència i durabilitat.
La pista forestal de Tolzó, a Baix Pallars, és propietat de la Generalitat. González ha destacat la importància que les administracions es comencin a implicar en aquestes tècniques per poder fomentar-les.
