El projecte LoupO confirma que s'ha identificat 8 llops al Pirineu i eleva a 70 la xifra actual d'óssos

El projecte LoupO ha confirmat que des de l'any 2019 ja s'ha identificat un mínim de 8 llops als Pirineus. A més a més, han reconegut que actualment la xifra d'exemplars d'ós bru a la serralada pirinenca ja és de més de 70, cosa que confirma l'expansió d'aquesta espècie introduïda al llarg de les darreres dècades. Les conclusions de LoupO formen part d'un programa transfronterer de monitorització i seguiment de fauna salvatge, coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i subvencionat majoritàriament per la Unió Europea.

L'anàlisi també detalla que l'ós es mou principalment per la zona central del Pirineu a cavall de Catalunya i Occitània; concretament, entre el Pallars Sobirà, la Val d'Aran i les valls altes de l'Arieja i l'Alta Garona. Pel que fa a la llop, en canvi, la seva presència és principalment al Prepirineu i al Pirineu oriental, mitjançant mascles solitaris amb un moviment erràtic. Al Pirineu català s'ha identificat un mínim de 4 llops, dels 8 que s'ha distingit. S'han recollit més de 500 mostres com ara pèls, femta i orina en neu per identificar-los. Les dades genètiques i ecològiques obtingudes a partir de càmeres, observacions, localització de perses de fauna salvatge i domèstica, han permès fer les identificacions.

El projecte, amb un pressupost total d'1.250.109 euros, ha estat cofinançat al 65% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del Programa ITERREG Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020). El projecte l'ha coordinat la investigadora Natalia Sastre del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB. Hi han col·laborat tingut com a socis beneficiaris el Cos d'Agents Rurals del Departament d'Interior, el Conselh Generau d'Aran, Forestal Catalana SA, i el Laboratori d'Ecologia Alpina del CNRS, i com a associats, el Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat, l'Oficina Francesa de Biodiversitat, la Direcció Regional de Medi Ambient d'Occitània, el govern de l'Aragó i el Ministeri de Medi Ambient d'Andorra.

Conèixer millor les espècies per anticipar "conflictes"

El projecte Poctega-Loupo ha permès tenir més coneixement sobre la distribució d'ambdues espècies. En el cas de l'ós, s'han elaborat mapes de distribució segons la seva abundància al territori, fet que, afirmen, "facilita l'aplicació de mesures de gestió de diferents intensitats, entre les quals les mesures de prevenció de danys a zones noves d'expansió". Això ha de permetre, segons asseguren, "l'anticipació als molts conflictes" que segueixen generant els plantígrads, sobretot pels atacs mortals contra el bestiar. Uns atacs que darrerament també protagonitzen els llops.

El programa també ha permès estudiar el microbioma i la dieta del llop i l'ós. Es confirma que la dieta dels ossos al Pirineu és principalment d'origen vegetal i són predominants les plantes de la família 'Fagaceae' (per exemple, el faig o el roure). La dieta del llop només ha pogut ser determinada a partir d'11 excrements i és més carnívora. La principal víctima dels llops és el cabirol. El microbioma intestinal també mostra diferències significatives entre ossos i llops.

El projecte també ha desenvolupat activitats de formació a escoles i universitats, accions de divulgació i accions de suport al sector ramader, com ara la gestió de gossos de protecció de bestiar, la cerca amb mitjans aeris (drons i helicòpter) de bestiar extraviat per possibles atacs o el suport logístic a infraestructures ramaderes.