El reconeixement de la UNESCO dispara l'interès per les Falles de l'Alta Ribagorça
Els municipis de la comarca esperen una ocupació del 100% durant les dates en què se celebra la tradició. Un nou projecte senderista senyalitzarà els camins de les baixades perquè els visitants els puguin fer tot l'any
L'Alta Ribagorça espera ocupacions turístiques del 100% durant la temporada de Falles, les primeres que se celebren després de la declaració de la tradició pirinenca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Als municipis ribagorçans, les Falles s'inicien a Durro el 18 de juny i acaben el 23 de juliol a Llesp. L'Alta Ribagorça és la comarca catalana amb més pobles fallaires, ja que l'activitat està arrelada en 10 de les 17 poblacions que la conformen. La primera cita del Pirineu, però, és al municipi pallarès de la Pobla de Segur, el 17 de juny.
El president del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça Lluís Farrero ha reconegut que a hores d'ara hi ha allotjaments que estan "plens". Pel que fa a la possible demanda de turistes per participar a la baixada de les Falles, Farrero ha matisat que es vol evitar la massificació d'aquest costum i que el format serà el mateix de sempre i que, per tant, "baixarà la gent que tingui falla".
Farrero sí que ha anunciat que es posarà en marxa un nou projecte per senyalitzar els 'Camins de foc', perquè tothom qui vulgui pugui recórrer caminant la baixada de les falles durant tot l'any. Està previst que el primer cartell als municipis fallaires es col·loqui aquest estiu i que la senyalització completa es faci per fases, tot depenent del finançament.
Després de la primera cita, la setmana vinent a Durro, quatre pobles celebren la baixada la vigília de Sant Joan (23 de juny): Boí, Casós, el Pont de Suert i Vilaller. Les següents són a Senet (25 de juny); Barruera (2 de juliol); Erill la Vall (8 de juliol); Taüll (15 de juliol), i Llesp (23 de juliol).
L'acte de presentació de les Falles d'enguany ha anat a càrrec del vicepresident del Patronat de Turisme Terres de Lleida, Gerard Sabarich; la directora de l'IEI, Montserrat Macià; el delegat territorial del Departament de Cultura a Lleida, Josep Borrell; el president del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça, Josep Lluís Farrero, i l'escriptor Joan Bellmunt. Entre tots han destacat que les Falles "ja no són només del Pirineu sinó de tothom", però que "cal preservar-les com sempre han estat, tal com han fet generació rere generació els veïns del Pirineu". Sabarich, per exemple, ha assegurat que és un "goig" que tradicions locals siguin reconegudes mundialment i que cal mantenir el seu "prestigi" els pròxims anys. Farrero hi ha afegit que està previst fer visites guiades pels pobles fallaires per acostar la història i la tradició de les festes del foc als visitants.
Disset poblacions catalanes
La UNESCO va reconèixer el desembre passat la candidatura de les Festes del Foc del Solstici d'Estiu als Pirineus (falles, haros i brandons) impulsada pels governs d'Andorra, França i Espanya. En total hi ha 63 pobles que celebren les Falles: 34 francesos, 17 catalans, 9 aragonesos i 3 andorrans.
L'únic poble del Pirineu català que ha seguit fent les falles de manera ininterrompuda al llarg dels segles és Isil. De de la seva part, les poblacions de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, al Berguedà, són les úniques que no fan la festa al solstici d'estiu sinó al d'hivern, quan celebren la 'Fia Faia'.
