El retrocés de l'ús entre els joves, principal punt feble assenyalat al monogràfic del Parlament sobre l'aranès

El Parlament ha tornat a debatre aquest dimecres sobre la situació de l'aranès, pocs dies després de la compareixença de la síndica Maria Vergés. Ara, amb un monogràfic sobre la llengua en què hi ha pres part el president de l'Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana, Jèp de Montoya, que ha admès la "fragilitat" actual del principal tret distintiu de la vall, sobretot pel que fa al seu ús en la vida quotidiana, i ha demanat que el Govern i el Conselh Generau vagin "de bracet" en la seva promoció.

De Montoya veu "urgent" fer "una diagnosi i identificar els punts febles" per poder-los abordar i actuar-hi. Tot i això, el dirigent de l'IEA ha matisat que aquests problemes ja els tenen "força identificats" i reconeix que, sobretot, passen per l'abandonament de la llengua per part dels joves aranesos, que de manera molt majoritària prefereixen fer servir el castellà.

D'altres problemes localitzats són la preeminència també del castellà en empreses i comerços, per la qual cosa veuen necessari incentivar-los a que facin servir més l'aranès. Finalment, Montoya ha esmentat la manca de presència en la senyalització d'alguns carrers i places. Amb la millora d'aquests punts, creu que l'occità pot tornar a ser una "llengua viva" a l'Aran.

El Conselh admet que els joves aranesos no es fan seva la llengua pròpia

De la seva banda, Verònica Barès, tècnica de política lingüística del Conselh Generau, ha lamentat que només compten amb 60.000 euros efectius per fer polítiques lingüístiques i creu que necessiten més recursos per creu el que denomina com a "paisatge lingüístic". Sobretot pel que fa al desplegament de polítiques adreçades específicament a la gent jove i "augmentar l'autoestima" dels parlants. En aquest sentit, Barès ha reconegut que els joves aranesos veuen actualment l'aranès només com "la llengua de l'administració" i creu que cal aconseguir que se'n recuperi l'ús quotidià, ara ocupat clarament pel castellà.

Al monogràfic també hi ha parlat Jordi Suïls, coordinador del Consell Consultiu de l'Aranès, que proposa "traçar línies estratègiques" de manera coordinada i bastir lligams amb d'altres territoris de parla occitana. Suïls considera important el paper de l'escola en l'ensenyament de l'aranès, perquè el 90% de l'alumnat acaba la primària amb un alt coneixement de la llengua local. Tot i això, ha admès que a secundària i batxillerat "es perd tot l'aconseguit" i l'ús de l'aranès passa a ser-hi "residual", tal com reflecteix la recent enquesta feta a alumnes de l'Institut d'Aran, a Vielha. En aquesta consulta, la immensa majoria d'estudiants aranesos confirmen que la seva llengua de referència és el castellà, especialment a les xarxes socials.

Finalment, els ponents han lamentat que el projecte Aina, que treballa perquè la tecnologia entengui i parli el català, no inclogui l'aranès.