El riu Segre ha deixat d'estar en fase d'emergència, després de 21 mesos en aquesta situació a causa del baix nivell a què havien arribat tant el cabal mitjà com les reserves dels embassaments. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, que va decretar la mesura el juny de 2022, ha comunicat ara que aquest mes de març la subconca ha entrat en fase d'alerta.
La millora de les perspectives al Segre ha estat possible gràcies a les pluges i nevades de les darreres setmanes. En xifres concretes, la capacitat dels embassaments de la zona ha augmentat un 15% i ara estan en una mitjana del 26%. Tot i aquesta evolució positiva, que trenca amb la tendència d'augment de la sequera al llarg dels darrers dos anys, la CHE ha volgut advertit que la situació encara segueix sent complicada i que la sortida de la fase d'emergència ha estat "per molt poc marge", com també que l'acumulació de neu a les muntanyes -clau per tenir reserves de cara a l'estiu- torna a ser enguany força per sota la mitjana. Per això, l'organisme de conca veu necessari mantenir les crides a la prudència en el consum d'aigua.
Segons les dades que actualitza cada setmana la CHE, a data d'avui l'embassament d'Oliana emmagatzema 42,3 hectòmetres cúbics sobre una capacitat total de 84,3, per la qual cosa està just a la meitat (50,2%). El volum actual és pràcticament el mateix que la setmana passada (+0,2 Hm3) i sensiblement per damunt (+6,6) del d'ara fa un any, quan disposava de tot just 35,7 Hm3.
De la seva part, i en el marc de l'inici de la campanya de reg a la plana de Lleida, l'embassament de Rialb disposa ara mateix de 126,7 Hm3. Tot i haver millorat notablement respecte d'ara fa un any (+78,6 Hm3), l'estat de la macropresa de l'Alt Urgell i la Noguera encara és molt per sota de la seva capacitat total, que és de 403,6 Hm3: actualment és a tot just un 31,4% del total que pot emmagatzemar. Cal recordar que ara fa un any les reserves d'aquest pantà eren de només 47,9 Hm3 (11,8%), cosa que va obligar a suspendre la campanya de reg aigües avall i limitar-la a la supervivència dels arbres. I l'any anterior, l'estiu de 2022, havia estat buidat sense aturador fins a deixar-lo en alguns moments a només un 5%. Una situació que es va repetir els mesos següents perquè no es van complir les previsions de la CHE, que confiava en una recuperació a la tardor i l'hivern que no va arribar al llarg de l'any passat.
Millora notable a la resta de la conca de l'Ebre
Des de la CHE han puntualitzat que, malgrat aquest context encara complicat al Segre, en conjunt la situació de la conca de l'Ebre ara mateix ja és "molt bona". Especialment a bona part de les conques pirinenques centrals i occidentals, que engloben bàsicament el País Basc, Navarra, la Rioja i l'Aragó, on hi ha hagut importants precipitacions aquest hivern. Això s'ha traduït, per exemple, en el fet al tram final de l'Ebre l'embassament de Mequinensa -el més gran de la conca- ja ha hagut de desembassar la setmana passada perquè arribava a prop de la seva capacitat màxima, que és de 1.372 Hm3. A data d'avui aquesta megainfraestructura de la Franja és a prop del 90%.
No és el cas, en canvi, del Pirineu català, que tot i la millora encara arrossega les mancances de la sequera dels dos darrers anys. Pel que fa a d'altres pantans de la zona, el de Sant Antoni (Tremp) és al 50%; el d'Escales, al 48%; el de Santa Anna, al 69%, i el de Canelles, a només un 23%. Sí que s'apropa al ple el de Camarasa, que és al 87%.
