El riu Segre entra en fase de "sequera perllongada" per la calor i la reducció de la pluja a l'estiu
En la mateixa situació estan la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, l'Éssera i la Garona. La CHE recupera la crida a moderar el consum d'aigua, tot i que valora que s'ha superat bé el període de reg gràcies a les reserves de la primavera
La conca que conformen els rius Segre i Noguera Pallaresa i la de l’Éssera-Noguera Ribagorçana han entrat oficialment en situació en "sequera perllongada", segons ha comunicat el cap de l’Oficina de Planificació Hidrològica de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), Miguel García, a la presentació de les dades del final de l’any hidrològic 2025-2026. En la mateixa situació està ja el riu Garona, que neix a l'Aran i transcorre per Occitània.
La CHE ha explicat que en conjunt, el 51% de la conca de l’Ebre ja està en sequera perllongada. Per això, des de l’organisme han advertit que les reserves comencen a baixar i demanen “cautela” als consumidors. La conca ha rebut un 7% menys de precipitació. Tot i això, l'organisme creu que s'ha “aguantat bé” la campanya de reg, perquè hi havia “múscul” després d’un hivern excepcionalment plujós que havia deixat els embassaments plens a vessar i fins i tot havia obligar a fer molts desembassaments, alguns d'ells en grans preses com la de Rialb.
Tot i que la tardor del 2025 va ser seca, l’hivern va estar marcat per temporals de pluja i neu que van suposar grans aportacions a les reserves dels embassaments i han servit per aguantar un estiu que en moltes zones de Catalunya ha estat extremadament sec i càlid. El cap d’Hidrologia de la CHE, Mario Carreras, ha destacat el “canvi de patró” de la reserva nival que s’ha registrat al conjunt de la conca, amb un màxim històric de 2.000 hectòmetres cúbics en forma de neu al febrer, des de la zona de l’Alto Gállego fins al Pirineu de Lleida. Aquesta xifra és equivalent al 30% de la reserva dels embassaments de la CHE, ha destacat Carreras, que també ha indicat que la calor anticipada de la primavera va provocar un “desgel prematur” i al maig la reserva de neu ja era poca per passar a ser “testimonial” al juny.
La reserva actual de la conca de l'Ebre, al 46%
Les reserves d’aigua embassada van arribar al seu màxim al començament de juny amb 6.905 hectòmetres cúbics (88,5%), per damunt la mitjana dels darrers cinc anys per aquestes dates, que era de 5.834 hectòmetres cúbics (74,8%), i pràcticament igual que la reserva de la mateixa setmana del 2025, que va ser de 6.938 hectòmetres cúbics (88,9%).
Al tancament de l’any hidrològic, la reserva d’aigua embassada actual -a tota la conca de l'Ebre- és de 3.591 hectòmetres cúbics (46%), un volum inferior al de fa un any, quan n’hi havia 4.282 hectòmetres (54,9%), i lleugerament per sota de la reserva mitjana dels darrers 5 anys, situada en 3.757 hectòmetres cúbics (48,2%).
Els centres de dades i la IA, en el punt de mira pel seu gran consum
Tanmateix, una de les qüestions que socialment ha entrat més en debat és el consum d’aigua que generen els centres de dades que es fan servir per eines d’intel·ligència artificial. A la CHE hi ha actualment 13 procediments administratius relacionats amb centres de dades. I és que el consum estimat d’aigua que tenen en conjunt és de 5 hectòmetres cúbics.
Miguel García ha apuntat que aquesta xifra de consum encara queda lluny dels 700 hectòmetres cúbics d’aigua a l’any que es gasten a la conca per abastaments industrials. Tot i això que són partidaris de controlar aquest consum vinculat a la IA, tenint en compte que es preveu que continuï augmentant.
Un 7% menys de precipitació
Miguel García ha parlat del descens d’un 7% de la precipitació (amb una mitjana de 540 mm) al conjunt de la conca de l’Ebre i ha apuntat que les restriccions en usos d’aigua no han estat molt importants perquè hi havia “múscul” gràcies a les reserves de l’hivern. Això si, la campanya ha finalitzat amb un esgotament dels recursos perquè la temperatura elevada i persistent de l’estiu ha fet augmentar la demanda d’aigua, sobretot per regar, ja que algunes comunitats de regants n’han fet servir fins a un 20% més.
La CHE no ha quantificat encara l’increment de la demanda d’aigua a la Comunitat General de Regants del canal d’Urgell, ni tampoc a la del canal d’Aragó i Catalunya, si bé en aquest darrer, es van aplicar algunes restriccions al regadiu a final de campanya. Aquests dos sistemes de reg es troben precisament a la conca del Segre-Noguera Pallaresa, el canal d’Urgell i a la de l’Éssera – Noguera Ribagorçana el segon. Rius que ara entren en sequera prolongada i per això caldrà ser “cautelosos” per encara la pròxima campanya de regadiu, que comença al març.
