El sector d'esports d'aventura de l'Alt Pirineu commemora el 40è aniversari de l'arribada del ràfting

La temporada d'esports d'aventura a l'Alt Pirineu i Aran ja està en marxa des d'aquest mes passat i enguany aspira a revalidar o superar la xifra d'activitats contractades de l'any passat, que va ser de rècord. Enguany el sector està de celebració, perquè es commemora el 40è aniversari de l'arribada del ràfting al Pirineu català, que es va produir l'any 1986 amb els primers descensos al riu Noguera Pallaresa. Jordi Farreny, un dels pioners del ràfting al Pallars Sobirà, ha explicat que en pocs anys es va passar de dos barques de ràfting al dia a més de setanta gestionades per una sola empresa.

El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida ha organitzat aquest dijous, a Llavorsí, una presentació de la temporada 2026 en la qual s'ha recordar que l'any passat, al conjunt de la demarcació, es van contractar 847.926 serveis de turisme actiu, la xifra més alta des que es tenen registres, segons les dades que recull l’estudi elaborat per la Càtedra de Turisme d’Interior i de Muntanya de la UdL. Una xifra que enguany aspiren a tornar a superar. L’any passat tota aquesta activitat va generar un impacte econòmic de 114,16 milions d’euros i un total de 1.857 llocs de feina.

La gran majoria d'aquests serveis es duen a terme al Pirineu, tal com ho demostra que les comarques de muntanya concentren 228 empreses de les 280 que hi ha al conjunt de la demarcació. Les altres 52 són a les Terres de Lleida. Per comarques, el Pallars Sobirà es manté com a líder amb 64 empreses, seguit de la Val d’Aran amb 47 i el Pallars Jussà amb 32. En el cas de la Cerdanya, aquesta llista no en dóna dades totals, perquè només s'hi inclou la zona de la Batllia del Baridà i no hi apareixen les moltes empreses de turisme actiu que també hi ha als municipis de la demarcació de Girona. 

Pel que fa a municipis, n'hi ha sis de l'Alt Pirineu i Aran que superen la desena de serveis disponibles i entre elles hi ha la Seu d'Urgell, que apareix en cinquè lloc, amb 11 empreses. El primer lloc d'aquest rànquing l'ocupa Vielha e Mijaran (30), seguit de Sort (16), Naut Aran (15) i el Pont de Suert (13), i en sisè lloc hi ha la Pobla de Segur (10).

Més de 200 empreses d'activitats de terra i 37 d'aigua

Tot i que el ràfting és el principal reclam, el cert és que de les 280 empreses de turisme actiu que operen a la demarcació, 232 ofereixen activitats de terra, com, per exemple, trekking, senderisme, BTT o rutes a cavall. I són 37 les es dediquen principalment a esports d’aigua, que a més del ràfting inclouen propostes com el piragüisme o el descens de barrancs. En aquest grup hi ha, per exemple, el Parc Olímpic del Segre a la Seu d'Urgell.

Les 11 restants ofereixen activitats d’aire, com poden ser el parapent -en què Organyà és un dels centres principals d'activitat- i el globus aerostàtic. Així mateix, les experiències de terra van concentrar l’any passat el 53,8 % de les contractacions, mentre que les d’aigua van representar el 44,5 % i les d’aire, l’1,7 %.

Prop d'un miler de feines fixes i més de 500 com a autònoms

A la presentació el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha detallat les xifres que representa el sector. I sobre l'impacte de 114,16 milions d’euros, ha explicat que l'any passat hi va haver un increment de l'1,1% respecte del 2024, quan havia estat de 112,92 milions. El gruix principal, 34 milions, correspon a l’activitat esportiva mateixa, mentre que la resta, més de 80 milions, són per conceptes com la despesa en l’allotjament, bars o restaurants que fan els clients. La despesa mitjana d'aquest perfil de turista és de 155,7 euros per dia (3,9 euros més que el 2024), que es distribueix en uns 57 euros per l’activitat, 61 per l’allotjament, 26 pels àpats i 10 per altres despeses. I pel que fa als prop de 1.900 llocs de feina generats l'any passat, més de la meitat, 942, són de treballadors a jornada completa, uns altres 349 van ser contractats a jornada parcial i els altres 566 van treballar com a autònoms. Això representa un increment de l’1,1 % respecte al 2024, quan l’impacte econòmic es va situar en 112,92 milions.

El president de l’Associació d’Empreses d’Esports d’Aventura del Pallars Sobirà, Florido Dolcet, ha destacat la gran quantitat de neu que hi ha a les muntanyes, fet que es traduirà en una molt bona primavera pel que fa al cabal del riu. Dolcet ha dit que ja es nota un repunt de reserves, respecte a l'any passat, fet que augura una "molt bona primavera". A l'acte també hi ha pres part la directora general de Turisme de la Generalitat, Cristina Lagé, que ha destacat la desestacionalització de les activitats que ofereixen les comarques de muntanya; acabant aquest diumenge la temporada d'esquí i inaugurant aquest dijous la temporada d'esports d'aventura.

Tres de cada quatre clients, de Catalunya

L’estudi de la Càtedra de Turisme d’Interior i de Muntanya també recull que, com en anys anteriors, la immensa majoria dels visitants que practiquen turisme actiu a les comarques de l'Alt Pirineu i Aran i de Lleida són de Catalunya mateix: un 75,4% del total. És a dir, tres de cada quatre.

La Diputació també ha concretat que la suma de les demarcacions de Barcelona, Girona i Tarragona van representar la temporada passada el 44,6% del total, mentre que els de la mateixa demarcació de Lleida van suposar el 31,8 %, gairebé un de cada tres. La resta de l'Estat espanyol només aporta un 15,7% del total de visitants, malgrat haver crescut en 12 punts el darrer any, mentre que un 7,2% són de la resta d'Europa; i finalment, un 0,7% són de la resta del món. En aquest sentit, el vicepresident del Patronat de Turisme, Juan Antonio Serrano, creu que cal intensificar la feina al mercat internacional per captar més turisme estranger, sempre tenint en compte que el sector ja està "consolidat".

Quaranta anys de ràfting

Ara fa 40 anys, al 1986, la Noguera Pallaresa va acollir les primeres barques de ràfting i va començar així una aventura que va canviar l’oferta turística del Pallars Sobirà que va situar l'Alt Pirineu com a precursor del turisme actiu. El ràfting al Pallars Sobirà va ser una aposta pionera a tot l’Estat i va situar la comarca com a bressol dels esports d’aventura. Els primers impulsors van obrir camí interactuant amb les administracions, promovent la professionalització del sector i fent visible una activitat fins aleshores desconeguda. Ara, 40 anys després, la Noguera Pallaresa s’ha consolidat com un dels millors rius d’Europa per a la pràctica d’aquest esport, alhora que el ràfting ha ajudat a desestacionalitzar l’oferta.