El sector d'esports d'aventura de l'Alt Pirineu i Aran confia a mantenir el volum d'activitat de l'any passat
Les comarques pirinenques tenen al voltant de 220 empreses d'aquest àmbit, de les quals 60 són al Pallars Sobirà, 44 a l'Aran i 31 a l'Alt Urgell. El conjunt de propostes que ofereixen generen un impacte econòmic de 111 milions d'euros al conjunt de la demarcació de Lleida
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha parlat de l'ús de l'aigua que fan les empreses d'esports d'aventura i ha dit que es tracta d'una aigua que més avall s'aprofita per a altres usos, com ara el reg.
El 68% de visitants, catalans
El vicepresident del Patronat de Turisme, Juan Antoni Serrano, ha destacat el lideratge de les comarques del Pirineu pel que fa a la pràctica del ràfting i ha dit que difícilment a cap altre lloc del món s'ofereix aquest servei amb la mateixa qualitat. Quant a la procedència dels visitants que practiquen turisme actiu, el 68% són catalans, el 19% són de la resta de l'Estat, el 12% són de la resta d'Europa i l'últim 1%, de la resta del món.
De la seva part, el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carlos Isus, ha explicat a l'ACN que el sector dels esports d'aventura és "un model d'èxit", però que han passat molts anys des de la seva implantació al Pirineu i que ha arribat l'hora de replantejar el model turístic i tenir molt en compte el canvi climàtic. Isus ha apostat perquè ho facin conjuntament les institucions públiques i el sector privat.
L'estudi de la Càtedra de Turisme d'Interior i Muntanya també subratlla que la despesa mitjana del client que es va desplaçar l'any passat a la demarcació atret per les propostes dels esports d'aventura es va situar en 149,4 euros per dia. D'aquests, 52,1 euros corresponen a l'activitat i els altres 97,3 euros a l'allotjament, els àpats i altres despeses.
L'estudi posa de manifest que els esports d’aventura van generar l’any passat un impacte econòmic de 111,47 milions d’euros. D’aquests, 33,7 procedeixen de l’activitat mateixa i la resta, de l’hostaleria, restauració i comerç. Això suposa un increment del 2,6% respecte a la campanya de 2019, quan va ser de 108,6 milions.
