El sector turístic advoca per una "via ràpida" per connectar l'Alt Pirineu

La Federació d'Hostaleria de Lleida i l'Associació de Càmpings de Lleida exigeixen una millora de les comunicacions terrestres entre l'Alt Pirineu i les comarques de la plana amb, almenys, una via ràpida que enllaci ambdós territoris, per tal de "garantir la competitivitat i viabilitat del sector turístic, i de l'economia en general", i evitar que les comarques pirinenques acabin esdevenint un territori "de tercera divisió".

Ambdues entitats han denunciat aquest dimarts el "greuge comparatiu" de comunicacions al Pirineu català en relació amb d'altres zones de muntanya, com ara el Pirineu aragonès, tot i el "potencial turístic" que consideren que té tota la demarcació de Lleida pels recursos naturals amb què compta. Defensen que administracions i empresaris "han d'anar a la una" i, per això, reclamen la redacció d'un "pla estratègic" que defineixi les infraestructures necessàries i les més prioritàries, amb un calendari d'execució que eviti que es quedin només en promeses electorals. Els hostalers i els càmping també consideren que cal invertir per millorar les telecomunicacions al Pirineu, amb un pla per desplegar la fibra òptica i en la millora de la xarxa de telefonia mòbil.

Els dos gremis creuen que "el Pirineu sense la plana no pot caminar, i a l'inrevés tampoc". El president de la Federacó d'Hostaleria de Lleida, el pallarès Josep Castellarnau, ha apuntat per a l'ACN que la via que s'hauria de prioritzar per millorar aquesta connectivitat de sud a nord hauria de ser la C-13, que va de Lleida a Esterri d'Àneu passant per Balaguer, Tremp i Sort. Tot i això, Castellarnau ha matisat que aquesta via ràpida s'hauria de complementar amb la millora d'altres vies, com pot ser l'N-260 (Eix Pirinenc), que connecta transversalment les comarques pirinenques i que arrossega dècades de promeses incomplertes per part del govern espanyol. En tot cas, tot plegat s'hauria de definir amb la redacció del pla estratègic.

Greuges comparatius

Per exemplificar aquestes mancances viàries, Castellarnau ha exposat que "des de València es pot accedir a Jaca fent pràcticament tot el trajecte per autovia o via ràpida", i hi ha afegit que l'Aragó també està millor comunicat amb França. Aquest i altres factors provoquen "que el sector del càmping aragonès estigui triplicant els usuaris estrangers respecte al de les comarques de Lleida". Una cosa similar passa en el sector hoteler en general. D'altra banda, el president d'Hostaleria també ha posat d'exemple les "inversions milionàries" efectuades per la Generalitat per potenciar turísticament Port Aventura, en contrast amb el que s'inverteix al Pirineu.

De la seva part, la presidenta de l'Associació de Càmpings, Marta Cortina, ha dit que les inversions en infraestructures són necessàries "per garantir la competitivitat no només del sector turístic sinó del conjunt de l'economia pirinenca i evitar que la manca d'oportunitats al territori acabi suposant el despoblament de les comarques de muntanya" i que acabin esdevenint "de tercera divisió".

Problemes tecnològics i normatius

En aquest objectiu Cortina també hi situa les actuals deficiències en la xarxa de telefonia mòbil, aspectes que "acaben perjudicant el servei que el sector hostaler pirinenc pot oferir als seus clients". Tot i això, el sector turístic pirinenc valora positivament el compromís anunciat de la Diputació de Lleida i la Generalitat per invertir 40 milions d'euros per al desplegament de la xarxa de fibra òptica els propers quatre anys amb l'objectiu que pugui arribar a tots els nuclis de població. Un pla que va anunciar la setmana passada a la Seu el president provincial, Joan Reñé, en una reunió amb el Consell d'Alcaldes de l'Alt Urgell.

Un altre aspecte amb el qual es considera perjudicat el sector hostaler, segons les dues entitats, gira entorn dels marc normatius, ja que la majoria d'hotels i allotjaments turístics de la demarcació són petits i encarats a un públic familiar. Adaptar-se a les noves exigències els suposa un esforç i "unes inversions proporcionalment més grans", si es compara amb zones on predominen grans empreses hoteleres com poden ser Barcelona, la Costa Brava o la Costa Daurada.

Finalment, Josep Castellarnau també ha reclamat que el Pirineu pugui disposar "d'un radar o microradar meteorològic", com tenen per exemple al Pirineu francès, que permeti "disposar d'unes previsions del temps més acurades, en benefici del sector turístic".