El Servei de Política Lingüística d'Andorra obre 20 expedients en un any per incompliments en l'ús del català

El Servei de Política Lingüística (SPL) d'Andorra, mitjançant la Unitat d'Inspecció i Dinamització (UID), va obrir l'any passat 20 expedients a establiments d'Andorra que incomplien la legislació d'ús del català; 4 més que els oberts al 2016. Així es desprèn de la memòria 2017 de l'ens. Dels 20 expedients, es destaca que 8 ja s'han resolt perquè les empreses concernides han rectificat les infraccions. L'any 2017 s'han incrementat les actuacions de la UID gràcies al Pla de dinamització lingüística que s'està portant a terme al Pas de la Casa i que ha generat 187 actuacions d'ofici directes.

Els articles de la Llei que generen més infraccions són l'article 3 (Drets lingüístics generals), el 8 (Llengua de les institucions públiques), el 15 (Noms comercials i denominacions socials, rètols d'establiment i publicitat), el 17 (Establiments turístics i de restauració), el 20 (Personal que presta atenció al públic), i el 22 (Contractes i altres documents).

De la feina executada l'any passat per l'SPL destaca també la correcció de 9.061 pàgines procedents majoritàriament d'institucions públiques com el Govern, els comuns i les parapúbliques, però també d'empreses i entitats privades i particulars. El 2017, l'SPL també va continuar realitzant els seus projectes ja consolidats i en va encetar de nous, com és el Pla de dinamització lingüística al Pas de la Casa juntament amb l'Àrea de Llengua Catalana; o la campanya "Per començar... en català" adreçada al sector de la restauració del Principat.

Durant el 2017, l'SPL va continuar la seva política d'incentivació de l'ús del català en diversos àmbits de la societat i amb accions destinades a tota la població en general, ja siguin joves i estudiants, adults i sectors professionals, com és el cas del Cinema en català, la col·laboració amb l'Andorra Kids Film Festival, els projectes Voluntaris per la llengua, Dictat Nacional, o Concurs de curtmetratges RECcrea.

L'Àrea de Llengua Catalana engloba el treball conjunt dels professionals dels cinc Centres d'autoaprenentatge de català del país i del professorat de català de l'antiga Formació d'Adults, que des del setembre del 2016 deixen d'integrar-se al Ministeri d'Educació i Ensenyament Superior i s'inscriuen al Ministeri de Cultura, Joventut i Esports. Amb aquesta reestructuració s'ha volgut donar més presència social a la llengua i aconseguir un ressò professional més notable, amb l'objectiu que reverteixi en un servei millor per als seus usuaris.

Des de l'Àrea de Llengua Catalana, la tasca duta a terme al llarg del 2017 també ha estat destacada. Al mes de febrer es van oferir 17 cursos (febrer-juny) amb 309 persones inscrites, de les quals 160 persones van acabar el cicle dels cursos. Al setembre es van inscriure 213 ciutadans als cursos d'iniciació oral a la llengua (cursos A1 i A2) i 220 persones als nivells més formals de l'expressió oral i escrita (del curs B1 al C2). En paral·lel, també al setembre, 79 persones van esdevenir nous usuaris d'algun dels cinc centres d'autoaprenentatge de català del país; 70 persones es van afegir a l'octubre; 68, al novembre i 55, al mes de desembre. A aquestes xifres s'afegeixen les 58 persones que, a l'estiu del 2017, van anar a l'antic Centre d'autoaprenentatge de català d'Escaldes-Engordany a millorar el seu català.

D'altra banda, als exàmens oficials de llengua catalana 2017, desenvolupats en dos convocatòries: febrer (exclusivament, nivells B2 i C1) i juny (tots els nivells lingüístics, de l'A1 fins al C2) s'hi van presentar 432 persones, repartides en 148 al mes de febrer i 284 al mes de juny. De la convocatòria del febrer van aprovar 103 persones i de la del juny, 205. Globalment, un 71% de les persones presentades van assolir el criteri d'èxit.

De la feina de l'SPL al 2017 es destaca també la col·laboració amb diversos estaments nacionals i estrangers que han permès la publicació de treballs i estudis, com és el cas de "L'escenari sociolingüístic de la població escolar d'Andorra", el "Manual de llenguatge jurídic", la "Terminologia dels drets humans" i el "Diccionari de telecomunicacions en línia".