El Servei Meteorològic de Catalunya millora les imatges del radar de precipitació del seu web

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) permet, des d’avui, consultar a la seva pàgina web, www.meteo.cat, les imatges procedents de la Xarxa de Radars de Catalunya (XRAD) en un nou format i amb algunes millores importants tant en la visualització de la precipitació com en la qualitat de la informació que ofereix.

Les millores més importants d’aquesta nova visualització són:

-Increment de la freqüència de les imatges cada 6 minuts. S’ofereix al públic la mateixa freqüència de la que es disposa a les oficines del Servei Meteorològic de Catalunya.

-Possibilitat de consultar individualment les imatges de cadascun dels 4 radars que formen la XRAD (per llista de text o interactivament sobre el mapa), amb la qual cosa també es guanya en abast geogràfic.

-Reducció del límit inferior de la detecció de pluja, amb la qual cosa es poden veure zones amb precipitació molt feble.

-Nova paleta de colors que permet més detall a l’hora de veure les estructures de precipitació. Els colors ofereixen, de forma aproximada, una estimació de la intensitat de la precipitació.

-Control de velocitat de l’animació i refresc automàtic de les imatges, ajustable a l’usuari.

-Nova imatge del mapa base, amb molt detall del relleu.

Així mateix, cal tenir present que les millores en la freqüència d’imatges i en el límit inferior de la detecció de pluja no presuposen que sigui més fàcil seguir la intensitat de la precipitació en temps real. L'estimació de precipitació amb radar meteorològic es fa de forma remota i indirecta. Per aquest motiu existeixen nombrosos factors que poden afectar la qualitat de la informació que ofereix, com és el fenomen conegut com a banda brillant, l’atenuació per pluja forta, el bloqueig orogràfic, la presència d'ecos que no corresponen a la precipitació real a causa de la propagació anòmala del feix del radar, l’elevació del feix per sobre de la precipitació a grans distàncies del radar, etc. La presència d'un o més d'aquests fenòmens pot provocar discrepàncies entre els valors de precipitació estimats pel radar i els observats en superfície amb pluviòmetres. En aquest sentit, l'ús d'aquestes imatges ha de complementar-se amb altres dades meteorològiques i un coneixement adequat per a la seva correcta interpretació.

La XRAD disposa actualment de quatre radars: el de Vallirana (Baix Llobregat), que es va instal·lar el 1996 dalt del puig Bernat a la serra de l’Ordal, a 620 m sobre el nivell del mar; el 2002, el de puig d’Arques, a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), al massís de les Gavarres, a 535 m d’altitud; l’any 2003 es va instal·lar el de la Panadella, a Montmaneu (Anoia), a uns 800 m d’altitud; i el de Tivissa-Llaberia, que va inaugurar el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, a principis de setembre d’enguany, a 975 m sobre el nivell del mar, a la serra de Llaberia.