El temps mitjà d'espera a Urgències del Sant Hospital de la Seu, al voltant de la mitja hora

El temps mitjà d'espera a l'àrea d'Urgències de la Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell és actualment de 33 minuts, segons un estudi que ha fet públic el Departament de Salut de la Generalitat, consultat per l'ACN, amb dades de centres mèdics públics d'arreu de Catalunya.

La xifra correspon a l'any 2023 i indica que l'any passat al centre urgellenc es va aconseguir reduir aquest temps d'espera en 5 minuts, atès que que al 2022 la mitjana se situava en 38 minuts. Així doncs, l'hospital de la capital de l'Alt Urgell presenta un resultat força millor que la mitjana de Catalunya, que actualment és de 62 minuts des que comença el triatge i fins que es fa l'atenció. D'altra banda, al llarg de l'any passat, el servei d'urgències de l'FSH va atendre un total de 15.521 visites.

Quant als altres centres de la Regió Sanitària de l'Alt Pirineu i Aran, l'Hospital de Cerdanya també va reduir significativament el temps d'espera, (-10 minuts), si bé la seva mitjana segueix sent força per sobre de la del Sant Hospital i s'enfila fins als 52 minuts, tot i situar-se per sota la mitjana catalana. El complex de Puigcerdà, això sí, atén més urgències que el de la Seu d'Urgell, atès que al llarg del 2023 va rebre 28.328 visites, gairebé el doble. Cal recordar que el Transfronterer dóna servei a tota la Cerdanya -a banda i banda de la frontera- i també a la comarca del Capcir i a l'Alt Conflent; una àrea que suma uns 40.000 habitants fixos, als quals cal afegir també la població flotant de segons residents o turistes.

L'Espitau Val d'Aran, a Vielha, presenta una espera mitjana una mica per sobre de la de la Seu: 37 minuts, pràcticament el mateix que al 2022, quan era de 38 (-1). Al centre aranès l'any passat van rebre 14.418 urgències. Finalment l'Hospital Comarcal del Pallars, a Tremp, va tancar el 2023 amb un temps mitjà d'espera de 28 minuts, el mateix que havia tingut el 2022, si bé el seu volum d'activitat és força inferior al dels tres casos anteriors: l'any passat va atendre tot just 9.079 urgències.

Pel que fa a la comparativa amb d'altres centres públics de comarques de muntanya, a l'Hospital Sant Bernabé de Berga el temps mitjà d'espera ja se situa força per sota la mitjana i és dels més baixos de Catalunya: només 16 minuts, tot i que ha pujat una mica respecte dels 13 a què havia arribat al 2022. Aquest complex va atendre l'any passat 29.350 casos, acaba d'estrenar enguany precisament la seva nova àrea d'urgències, al costat del seu edifici habitual. I l'Hospital de Campdevànol, que dóna servei al Ripollès, se situa en 26 minuts i és dels que més ha reduït el temps d'espera a tot Catalunya, atès que la rebaixat gairebé a la meitat (-24). Al 2023 va atendre 12.900 casos.

Esperes de més d'una hora i mitja a Barcelona

A nivell català, el temps mitjà d'espera segueix superant l'hora (és de 62 minuts) malgrat haver-se reduït l'any 2023. De fet, la reducció ha estat molt lleu, de només 2 minuts. Entre els que presenten pitjors registres n'hi ha alguns dels més grans, com ara l'Hospital del Mar de Barcelona (114 minuts), l'Hospital Sant Camil del Garraf (104), el Parc Sanitari Sant Joan de Déu (94), el Vall d'Hebron (89) i la Fundació Puigvert, també de Barcelona (87). Alguns d'aquests centres han reduït la mitjana el darrer any, però en el cas de la Vall d'Hebron i l'Hospital del Mar ha seguit augmentant.

Dels grans complexos sanitaris, destaca en positiu la reducció que hi ha hagut a Bellvitge (-40), cosa que li ha permès situar-se en 56 minuts, ja per sota la mitjana catalana.

Les causes d'un servei d'urgències més tensat

La mitjana d'espera actual, segons admet Salut, és un 40% superior a la del 2010, quan estava en uns 40 minuts. Un fet que s'atribueix a la reducció d'efectius que hi ha hagut des de llavors, però també al creixement demogràfic que ha experimentat Catalunya, que en aquest temps ha augmentat la població en més de mig milió de persones (quasi la meitat d'elles després de la pandèmia), passant així dels 7,46 milions del 2010 als 7,72 del 2020 i als 8 milions actuals.

L'increment de la demanda no s'ha traduït el darrer any en un augment dels temps d'espera, però en general és un dels factors que més està pesant en la "saturació" a les sales d'espera de les urgències, segons ha advertit la directora del servei d'Urgències de l'Hospital de Sant Pau i presidenta de la Societat Catalana de Medicina d'Urgències, Mireia Puig. L'increment de pacients, detalla, ha sigut progressiu des del 2010 a causa d'aquest augment demogràfic: ha pujat un 2,5% cada any i ara als centres sanitaris els costa absorbir aquesta demanda, perquè el personal i els espais no han crescut en la mateixa proporció.

La doctora també constat un percentatge més elevat d'ingrés posterior a l'hospital. Com la mateixa doctora explica, el factor que "més pesa" en la saturació del servei d'urgències són els box ocupats per pacients que esperen per ser ingressats, perquè això impossibilita atendre a bon ritme les noves urgències que entren. Una altra raó és que el perfil d'usuari de la urgència hospitalària "està canviant", amb un augment també important de la gent gran, que "cada cop són més i el seu comportament a urgències és diferent, amb un temps de resolució més alt", assegura Mireia Puig.

Analitzats mes a mes, els temps d'espera varien a l'alça i a la baixa mentre que el volum d'urgències ateses no mostra grans pics ni caigudes al llarg de l'any. Segons la presidenta de la Societat Catalana de Medicina d'Urgències, a la relació entre demanda i temps d'espera s'hi ha d'afegir el factor estacionalitat, amb un volum més alt d'activitat i més llits ocupats als hospitals en època hivernal, que també tensiona el servei d'urgències.