El TSJ de Madrid obre la porta perquè Rajoy, Fernández Díaz i Montoro hagin de declarar a Andorra per l''Operació Catalunya'
El tribunal aixeca la suspensió cautelar en desestimar el recurs que havia presentat l'exministre d'interior espanyol. Se'ls investiga pel presumpte xantatge a dirigents financers del Principat
La Secció sisena de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TJSM) ha acordat aquest dimecres aixecar la suspensió cautelaríssima de la comissió rogatòria que havia tramitat la Batllia d'Andorra per citar a declarar l'expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i els exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro.
La justícia andorrana els investiga pel presumpte xantatge contra dirigents polítics i financers del Principat, que Rajoy, Fernández Díaz -que llavors era el ministre espanyol d'Interior- i Montoro -que era ministre d'Hisenda- van ordenar en el marc de la denominada 'Operació Catalunya', que l'any 2014 pretenia frenar el procés d'independència català tot cercant hipotètics comptes a l'estranger de dirigents d'aquella època, com Artur Mas o Oriol Junqueras.
El TSJM havia paralitzat el procés d'ajuda a les autoritats andorranes el 20 d'octubre passat, a petició de la defensa de Jorge Fernández Díaz, però finalment ha decidit reactivar-lo en constatar -tal com li demanava la fiscalia- que "no hi ha prou motius" per no accedir a les peticions de la justícia andorrana. D'aquesta manera, el tribunal madrileny obre la porta definitivament perquè Rajoy, Fernández Díaz i Montoro s'hagin d'asseure al banc dels acusats a Andorra.
Coaccions, amenaces, xantatge, extorsió i document fals
La Batllia investiga els tres exmandataris espanyols pels presumptes delictes de coaccions, amenaces, xantatge, extorsió, coaccions a òrgans constitucionals i creació de document fals. Tot plegat, amb l'agreujant que s'haurien dut a terme per part de responsables polítics i policials d'un país veí. Els principals destinataris d'aquestes pressions van ser directius de la Banca Privada d'Andorra (BPA), als quals agents del Ministeri de l'Interior haurien amenaçat de forçar-ne el tancament si no trencaven el secret bancari andorrà i els facilitaven dades de suposats comptes de Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras. En el cas dels llavors president de la Generalitat i portaveu d'ERC, l'operació il·legal només va servir per constatar que no tenien cap compte a Andorra. A més a més, malgrat accedir al xantatge, els propietaris de BPA van veure com posteriorment se'ls intervenia igualment el banc i la seva filial espanyola Banco de Madrid, arran d'un requeriment de l'FBI.
El 20 d'octubre el TSJM havia paralitzat la comissió rogatòria de forma cautelaríssima a petició de les defenses, que argumentaven una possible vulneració dels drets fonamentals a la tutela judicial efectiva. Els jutges apunten ara que aquests arguments són "genèrics i inconsistents", i recorda que la justícia espanyola té un acord de reciprocitat entre estats fruit del conveni del Consell d'Europa. Per això, la sala acorda "aixecar la mesura cautelaríssima demanada" per les defenses i concedida el 20 d'octubre i "denegar" la mesura cautelar que també demanaven les defenses per deixar sense execució la decisió de la Direcció General de Cooperació Jurídica Internacional del Ministeri de Justícia de donar curs a la comissió rogatòria internacional demanada per la justícia andorrana.
