El turisme diversificat i la producció de qualitat, motors de la recuperació econòmica del Pirineu
L’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) ha impulsat aquest dijous les Primeres Jornades Econòmiques del territori, que s’han celebrat a Talarn. La trobada ha reunit empresaris i càrrecs públics per tal de debatre els recursos de què disposa el territori pirinenc per fer front a l’actual situació de crisi i per a impulsar el seu dinamisme econòmic. La diversificació del turisme més enllà de la neu, aprofitant els recursos naturals de manera sostenible, i la producció agroalimentària de qualitat es configuren com dos dels motors per a la recuperació de la zona.
L’objectiu de la trobada era "generar un debat conjunt sobre la situació actual; les oportunitats per a assolir un creixement equilibrat i sostenible de l’activitat econòmica, basat en els recursos propis, i avançar en la cooperació entre els sectors públic i privat". El director de l'IDAPA, Arcadi Castillo, ha qualificat la iniciativa de 'tot un èxit de participació que dóna mostra de la preocupació que hi ha en el sector per reactivar l'economia del territori".
Han assistit a la trobada 120 persones d'arreu de les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran. Castillo lamenta però, que "a causa de la complexitat i males comunicacions del territori sempre hi ha menys representació de les comarques més allunyades al punt on es realitza l'acte". És per aquest motiu precisament que aquestes jornades, que se celebraran anualment, tindran caràcter itinerant.
Les jornades partien de la base que "és possible consolidar el turisme com a motor de desenvolupament si s’aposta per la diversificació, més enllà de la neu". En aquest sentit, s'ha posat de relleu les possibilitats d’aprofitament turístic de l’entorn natural, des d’una perspectiva sostenible, així com del patrimoni cultural i gastronòmic. Igualment, l’agricultura i la ramaderia es consideren sectors claus per al futur del territori que haurien de trobar la seva especialització, com ara la producció agroalimentària de qualitat i ecològica.
Característiques pròpies
Segons s'explica l'IDAPA, l’Alt Pirineu i Aran comprèn les comarques de l’Alta Ribargoça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran. És una zona que ocupa el 18% del territori de Catalunya però tan sols l’1% dels habitants. La seva baixa densitat de població i la complexa orografia, marcada pels espais naturals de gran valor, són dos dels seus trets distintius que han provocat que la meitat dels seus residents visquin a les capitals comarcals i que el 47% del territori compti amb alguna figura de protecció.
Les comarques pirinenques van viure un llarg període de despoblament, coincidint amb la industrialització de Barcelona i de les ciutats costaneres, del que es van començar a recuperar a la dècada dels 90, gràcies al turisme i a l’arribada de població immigrada.
Gràcies a aquests factors, totes les comarques de l’Alt Pirineu i Aran van experimentar creixements entre els anys 2000 i 2007, amb un fort increment en el número d’empreses, que va generar un important volum d’ocupació. Les àrees més dinàmiques, però, van ser les de característiques alpines i amb una economia basada en el turisme i la construcció. Aquestes sectors han anat substituint progressivament l’agricultura i la ramaderia, la base tradicional de l’economia muntanyenca.
Precisament, la forta concentració de l’activitat en el turisme i la construcció ha comportat una elevada vulnerabilitat davant d’oscil·lacions de la situació econòmica. Des de l’any 2007, el dinamisme de l’Alt Pirineu i l’Aran ha decaigut considerablement degut a la crisi global.
