El valor dels decomisos a la Farga de Moles per rellotges, perfums i alcohol es multiplica els darrers cinc anys

El valor dels decomisos de rellotges d'alta gamma, perfums, alcohol i d'altres articles de luxe a la duana de la Farga de Moles s'ha multiplicat per cinc des del 2021. De fet, aquest capítol ja ha arribat a superar el volum econòmic dels decomisos per tabac, que tradicionalment ha estat el producte més intervingut a la frontera amb Andorra, a causa del significatiu diferencial d'impostos encara existent amb el Principat en aquest i d'altres productes. Així es desprèn de les dades recollides aquests darrers anys per l'Agència Tributària i a les quals ha tingut accés l'ACN. 

Entre 2021 i 2025, el tabac ha generat prop d'un centenar d'expedients cada any, amb un mínim de 73 en un any i un màxim de 117. En aquest període, l'any amb més volum decomissat va ser el 2023, amb un valor total de 184.500 euros. En canvi, aquest 2026 es preveu que la quantitat es quedarà força per sota, si es té en compte que al primer semestre es va intervenir per un valor de tot just 46.900 euros.

En canvi, el capítol que fins ara s'ha qualificat com a "resta" ha anat en augment. Això inclou no només rellotges, alcohol, i perfums, sinó també telèfons mòbils, càmeres fotogràfiques, objectius, mòbils o medicaments, entre d'altres. Mentre que el valor d'aquests productes decomissats va ser de només 85.939 euros al 2021, al 2024 ja es va enfilar fins als 416.192 euros. És a dir, més del doble que el que s'havia recaptat per tabac de contraban més de quatre cops per sobre del valor del 2021. Al 2025, tot i que va baixar lleugerament, la xifra es va mantenir alta i va arribar als 370.000 euros. També s'ha multiplicat el nombre d'expedients per aquests productes de luxe: ha passat dels 49 del 2021 als 114 del darrer any complet. 

En contrast amb aquesta major intervenció d'articles de luxe, en l'actual dècada ha tendit a la baixa la intervenció de diners en efectiu no declarats. Mentre que al 2022 es va tocar sostre, amb més d'1.325.000 euros en un total de 72 actes, des de llavors la xifra ha anat baixant: al 2023 la xifra d'intervencions per aquest concepte es va reduir gairebé a la meitat (38 actes), al 2024 van seguir baixant fins a quedar-se en 28, i el darrer any complet (2025) només n'hi ha hagut 22, amb un import total de tot just 289.000 euros. Una quantitat semblant a la que hi havia hagut al 2021, quan no s'havia passat dels 258.000 euros.  

Emilio Bayano, cap del Servei de Viatgers de la duana, confirma que hi va haver aquest repunt entre el 2021 i el 2022, tot coincidint amb la recuperació econòmica postpandèmia, però atribueix el posterior descens a que “cada vegada tenim més informació" i a que és obvi que "van decaient les actes administratives per divises”. Des de la duana recorden que el límit legal de diners en efectiu que es pot introduir a Espanya és de 10.000 euros. En cas de trobar-se quantitats superiors, els agents obren una acta d'infracció, decomissen els diners i permeten que el presumpte infractor segueixi el seu viatge amb el que es considera com a "mínim de supervivència". Les sancions poden arribar a ser de fins al 200% dels imports decomissats.

Gossa especialitzada en bitllets

Pel que fa a aquest control de diners no declarats, recentment la duana ha incorporat una gossa especialitzada per detectar-los. Es diu Amy i fa cinc mesos que és a la Farga de Moles, després de ser ensinistrada pel Servei Cinològic de la Guàrdia Civil per poder identificar de manera específica l'olor del paper moneda. El seu guia i ensinistrador és l'agent Miguel Alaya, cap accidental de la Companyia de la Seu d'Urgell, que no només treballa amb ella cada jornada, sinó que també comparteix part de la seva rutina personal i de lleure, que inclou tant tenir-ne cura com jugar-hi i fer-la socialitzar amb altres animals. A més de l'Amy, al punt transfronterer hi sol treballar un altre gos, en aquell cas especialitzat en la detecció de tabac.

La funció de l'Amy dins l'operatiu duaner és la d'una unitat de suport. Entra en acció quan els agents del Servei Fiscal ho requereixen, per fer una darrera comprovació sobre un vehicle, un autobús o un camió que ja ha passat per una primera inspecció visual o documental. Ella té, pràcticament, l'última paraula abans de deixar passar o retenir un vehicle. Alaya ha explicat que "els gossos estan perfectament preparats" i que al final "són ells els qui ens diuen si tot està correcte". Alhora, l'Amy i el seu company operen no només dins el recinte duaner, sinó que també es desplacen si s'escau a polígons industrials o a qualsevol altre punt on el servei fiscal els requereixi. Per preparar-la abans de cada servei, la gossa fa jocs per escalfar i practica amb un sac amb bitllets estripats per familiaritzar-se amb l'olor que fan.

Major interès pels rellotges de luxe

I és precisament aquí on el mapa del contraban ha començat a canviar de forma. Daniel Alaya ho atribueix, entre altres factors, a l'interès en augment pels rellotges d'alta gamma. “Per la seva mida i la facilitat d'ocultar-los, amb relació al valor que tenen, se n'està fent contraban”, detalla. L'agent que reconeix que el seu valor fa que molta gent pensi que val la pena arriscar-se, ja que en molts casos el benefici econòmic dels rellotges pot superar el 20% si no es declaren. En aquest sentit, detalla que s'han trobat rellotges amb un cost que pot oscil·lar entre els 50.000 i els 100.000 euros, fent que el benefici econòmic potencial sigui “significatiu”.

Uns set milions de desplaçaments a l'any per la frontera

La Farga de Moles és actualment l'única duana terrestre de la península Ibèrica amb un país que no forma part de la Unió Europea. Hi transiten cada any uns set milions de persones (de mitjana, uns 12.000 vehicles lleugers i 350 de pesants cada dia), i això obliga a distingir dos controls que operen en paral·lel però amb objectius diferents. Miguel Alaya recorda que “mentre l'espai Schengen regula la lliure circulació de les persones, la Unió Europea és, sobretot, una unió duanera i econòmica, i el que regulem aquí és el control del trànsit o de les mercaderies".

Per això, a la Farga de Moles conviuen dos serveis amb funcions diferenciades: la Policia Nacional, encarregada de verificar la situació legal de les persones que travessen la frontera, i el recinte duaner, on el Resguard Fiscal de la Guàrdia Civil col·labora estretament amb l'Agència Tributària i controla què transporten les persones o empreses que hi passen. L'objectiu últim, insisteixen, "no és entorpir el comerç legítim, sinó protegir-lo".