Els ajuntaments de l'Alt Urgell es constituiran l'11 de juny

La constitució de les noves corporacions locals de Catalunya tindrà lloc l´11 de juny, excepte en aquells ajuntaments on s'hagi presentat algun recurs de caràcter contenciós-administratiu que, en aquest cas, triaran alcalde l'1 de juliol.

Pel que fa a l'Alt Urgell, ja es pot avançar que s'estrenaran com a alcaldes Miquel Sala (CIU), a Oliana; Jordi Calvet (CIU), a Montferrer i Castellbò; i Xavier Bullich (Progrés Municipal), a Cabó. A Oliana, segona població de la comarca, l'alcaldia s'ha decidit de manera excepcional per un sol vot de diferència. Per això, en declaracions a RàdioSeu, el nou alcalde ja ha avançat que treballaran amb "mà estesa" per mirar de representar tota la vila.

Els representants polítics més veterans que encapçalaran un consistori alturgellenc seran Antoni Capdevila (CIU), que és alcalde de Ribera d'Urgellet des de l'any 1991; i Bartomeu Majoral (CIU), d'Alàs i Cerc, que serà reelegit després de 12 anys al capdavant de l'Ajuntament.

En canvi, un dels alcaldes històrics de la comarca, Joan Riu (CIU), de Fígols i Alinyà, que governa des del 1983, podria perdre l'alcaldia si pacten ERC i Progrés Municipal al municipi, ja que sumen un regidor més. Així, el govern podria passar a mans de Jordi Sala (ERC), que ha obtingut tres representants enfront d'un de Progrés Municipal.

L'alcaldia que també dependrà de pactes és la de Valls de Valira. Pere Artigues (CIU), alcalde des del 1999, no suma majoria i podria veure com una aliança entre la candidatura de Progrés Municipal, encapçalada per Ricard Mateu, i la d'ERC, liderada per Francesc Canillo, li arrabassa el govern.

A Valls d'Aguilar, l'aritmètica també força als pactes. L'actual alcaldessa, Dolors Vidal (Progrés Municipal), suma 3 regidors, el mateix número de representants que la formació d'independents AIDEVA, encapçalada per Joan Guàrdia. CIU, amb Jesús Bentanachs, té un regidor que decantaria la balança cap als independents, si és que no es troba una fórmula de consens.

Pel que fa a Coll de Nargó, és un altre dels municipis on caldrà un govern de coalició. Progrés Municipal, encapçalat per Montserrat Ramoneda, ha sumat tres regidors i ha estat la llista més votada. Tanmateix, les possibilitats estan obertes. Benito Fité (CIU) podria tornar a tenir l'alcaldia, que ocupa des de fa quatre anys, si es renova el pacte amb el grup d'ERC, liderat per Rafel Ferré (aquesta vegada hi ha un empat a regidors entre una i altra formació, que en tenen 2).

Alcaldes que seran reelegits

A l'Alt Urgell seran reelegits per tercera vegada consecutiva Antoni Casanovas (ERC), d'Arsèguel, i Xavier Esteve (PP), de Bassella.

Per la seva banda, set alcaldes repeteixen per segona vegada. Es tracta de Joan Gispert (Progrés Municipal), a Cava; Pere Navinés (CIU), a Estamariu; M. Carme Valls (CIU), a Josa i Tuixén; Antoni Fiol (Progrés Municipal), a Organyà; Joan Pallarès (CIU), a Peramola; Francesc Jordana (CIU), al Pont de Bar; i Josep Camps (CIU), a la Vansa i Fórnols. A la Seu d'Urgell serà reelegit Albert Batalla (CIU).

Procediment de constitució dels ajuntaments

El mandat dels membres dels ajuntaments és de quatre anys comptats a partir de la data de la seva elecció i quan finalitza aquest període continuen només per a l'administració ordinària i fins a la presa de possessió dels seus successors, però en cap cas podran adoptar acords que requereix una majoria qualificada.

Segons disposa la llei, entre els dies 30 de maig i 9 de juny es podran interposar recurs contenciós-administratius davant la Junta Electoral de Zona (JEZ), del 4 al 17 de juny es podran formular al·legacions, i entre el 7 i el 27 de juny el Tribunal Superior de Justícia dictarà sentència, que serà notificada a l'interessat el 37 dia posterior a l'elecció.

La Junta Electoral té 40 dies, després de la proclamació d'electes, per publicar al BOE els resultats generals i per circumscripcions.

Finalment, la JEZ remetrà a l'Ajuntament corresponent l'acta de proclamació dels regidors electes. Aquesta acta és el document que acredita la condició de regidor electe, sense perjudici de la presentació de credencials.

La LOREG estableix que les corporacions municipals es constitueixen en sessió pública, tot i que l'hora es fixa de comú acord entre els caps de llista dels diferents partits o agrupacions que hagin obtingut representació.

Serà l'alcaldia sortint que, per resolució, convoqui la sessió i fixi l'ordre del dia, tenint en compte el termini de dos dies hàbils que ha de passar entre la convocatòria i la sessió extraordinària de constitució.

Un cop constituïda la corporació es procedeix a l'elecció d'alcalde. Podran ser candidats tots els regidors que encapçalin les seves corresponents llistes.

Si cap regidor obté majoria absoluta, és proclamat alcalde el regidor que encapçali la llista que hagi obtingut major nombre de vots, i, en cas d'empat, es resoldrà per sorteig.