Els atacs de l'ós al bestiar, al centre de la campanya electoral al Pallars Sobirà i l'Aran
El Govern es compromet a extreure Goiat si segueix causant danys i morts als ramats. El Consorci de Turisme Valls d'Àneu defensa la presència de plantígrads, mentre els ramaders la veuen incompatible amb les activitats tradicionals
La presència d'óssos i, concretament, els seus atacs contra el bestiar han esdevingut tema central de l'actual campanya de les eleccions municipals al Pallars Sobirà i a l'Aran. Defensors de l'ós i ramaders seguixen mantenint posicions molt allunyades sobre la gestió dels plantígrads, alhora que les administracions locals reclamen solucions per acabar amb aquests atacs, que inclouen l'expulsió d'exemplars conflictius com Goiat, ja contemplada al nou protocol acordat amb les administracions superiors.
Segons el projecte Piroslife, que fa seguiment dels óssos i que ha estat impulsat amb fons de la Unió Europea, ara la població d'óssos s'ha estabilitzar en una quarantena d'exemplars, malgrat que l'any passat ja van néixer cinc exemplars més i que recentment s'ha anunciat el naixement de dos nous mascles. Per intentar reduir les morts de caps de bestiar, Piroslife advoca per l'agrupament de ramats i assegura que aquesta mesura, l'any passat, es va saldar amb només 8 ovelles i una cabra mortes. Els ramaders, però, denuncien que aquest sistema és totalment incompatible amb el manteniment de la tradicional ramaderia extensiva -que el Parlament es va comprometre a potenciar- i que, en aquest context el nombre de víctimes de l'ós entre el bestiar és molt superior. En el cas de Goiat, a més a més, mostra un caràcter molt més agressiu i no només ataca cabres o ovelles sinó també bestiar més gran, amb una especial fixació per eugues i cavalls.
El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, ha assumit que Goiat ha esdevingut un risc per a tot el programa d'introducció d'óssos i ara es mostra d'acord d'extreure'l dels Pirineus si enguany manté el seu comportament "anòmal". Conclou que "si es va ser valent per portar-lo, també se n'ha de ser per retirar-lo si cal". Miralles, que anteriorment havia desestimat aquesta opció, assegura que l'interès del Govern és mostrar que l'ós és compatible amb les activitats ramaderes i que, per tant, "si un sol exemplar ens fa malbé aquesta política" s'haurà de retirar perquè és la "millor manera de protegir l'espècie".
Carles Cortina, president del Consorci de Turisme Valls d'Àneu, ha explicat a l'ACN que els turistes que visiten el Pallars són coneixedors de l'existència de l'ós. Cortina reconeix que una part dels visitants expressen que actualment ja els fa "una mica de por" entrar als boscos per aquest fet, però que a d'altres els genera "interès", i conclou que els establiments turístics han d'"educar", perquè creu que "no hi ha perill per a les persones".
Per contra, el president de l'Associació de Ramaders del Pallars Sobirà, Xavier Ribera, rebutja les crides a la convivència i, amb l'experiència dels darrers anys, conclou que "ramaderia extensiva i depredadors són totalment incompatibles". Ribera denuncia la política de "fets consumats" que l'administració ha portat a terme amb la reintroducció dels óssos al Pirineu, perquè han fet una "ocupació unilateral del territori", i recorda que la majoria de finques per on es mouen els óssos són privades. El representant dels pagesos hi afegeix que el sector ramader continua reivindicant que els ossos que "fan mal" als ramats "es retirin de manera immediata, amb l'objectiu de "minimitzar els danys". Els ramaders aposten per "una millor relació entre el sector, els ambientalistes i l'administració".
A les Valls d'Àneu s'han creat un total de 47 experiències vinculades amb la natura i la fauna del Pallars. Aquests productes, on l'os té un paper protagonista, els comercialitzaran un total de 29 empreses de les Valls d'Àneu, Vall de Cardós i de la Vall Ferrera. Piroslife també intenta millorar la imatge de l'ós a les escoles, amb materials didàctics amb els quals pretenen donar una bona imatge del plantígrad, que contrasta amb el rebuig que genera en amplis sectors de la societat pallaresa i aranesa.