Els Bombers Voluntaris de Puigcerdà reben la Creu de Sant Jordi

L’Associació de Bombers Voluntaris de Puigcerdà ha rebut aquest dilluns la Creu de Sant Jordi, el màxim reconeixement que atorga el Govern català, per la seva dedicació, compromís i servei a la vila i a la comarca de la Cerdanya.

Quim Arenes, l'actual cap del parc de Bombers de Puigcerdà, va estat l’encarregat de recollir la distinció, al Palau de la Música, en un acte encapçalat pel president Quim Torra; el president del Parlament, Roger Torrent; i la consellera de Cultura, Laura Borràs. També hi van ser presents entre d'altres el conseller d’Interior, Miquel Buch; el subdirector general operatiu de Bombers, David Borrell; el cap de la Divisió de Grups Operatius Especials, Miquel López, i l'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira. El Parc de Puigcerdà, un dels molts parcs de voluntaris dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, està dotat de 21 efectius. La instal·lació, ubicada al quilòmetre 169 de l'actual carretera N-260, forma part de la Regió d’Emergències Centre.

Història

El Cos de Bombers de Puigcerdà és un dels més antics del país: es va crear oficialment al 1861. Va néixer amb el nom de “Compañía de Bomberos”, integrada aleshores per un total de 18 homes. Antoni Cassi en va ser el primer capità. Un any abans, però, l’Ajuntament havia adquirit nou material contra incendis i pagava el jornal a fusters, paletes i picapedrers de la vila perquè anessin com més aviat millor i amb els estris necessaris a qualsevol incendi; si no, els sancionava econòmicament. La Compañía va estrenar Reglament al 1872.

Entre 1873 i 1874, els Bombers de Puigcerdà van fer probablement les primeres actuacions remarcables de la seva història: van defensar la vila de la destrucció total, en el marc dels incendis que havien provocat els bombardeigs de les tropes carlines en els diferents setges que va patir la vila, de tradició liberal.

Al 1879, es va condicionar un local a l’antic convent de Sant Domènec per guardar les bombes i tot el material contra incendis del Cos. El local es va utilitzar fins al 1906, en què s’ocuparien als baixos de l’edifici de les escoles municipals de Belles Arts.

Ja en ple segle XX, els bombers de la vila van haver de treballar un altre cop per salvar Puigcerdà d’una nova amenaça: l’atac de l’aviació feixista al servei de Franco, que durant la Guerra Civil va bombardejar un parell de cops l’estació del ferrocarril i edificis de la rodalia. La vila va acabar instal·lant al Campanar una sirena d’avís a la població. Acabada la Guerra Civil, la dictadura franquista va reorganitzar el Cos i en va fer fora tots els membres que considerava sospitosos d'haver simpatitzat amb República. Va ser en aquesta nova etapa, al 1951, que el parc dels bombers es va traslladar al Filato, a tocar de l’escorxador, a l'actual carrer Alfons I. Un espai que ocuparien durant tota la segona meitat del segle XX.

Al 1963, la Diputació de Girona començava a constituir el Cos provincial de Bombers, Dos anys més tard, lliurava a la Compañía de Puigcerdà un primer cotxe bomba. No va ser fins al 1972 que es van adquirir els primers equips de ràdio-comunicació.

Al 1979 es va inaugurar l’ampliació del parc de bombers. Un any més tard es traspassava el servei de bombers a la Generalitat de Catalunya, que començava a crear el servei nacional actual. En aquesta nova etapa, els bombers de Puigcerdà van treballar, entre molts altres serveis, en els tràgics aiguats que afectaren tot el Pirineu, i especialment l'Alt Urgell, l'any 1982. També van ajudar a extingir l’incendi forestal que als anys 90 va cremar 115 hectàrees a la muntanya de Queixans.

Al desembre de 1997 s’adjudicaren les obres de construcció del nou parc de bombers, amb heliport a l’exterior, al peu de la carretera N-152, que s'inaugurà el 23 de juny de 1998. Ja al 2003, el departament unificà el servei de bombers de tota la comarca, que fins a aquell moment havia estat dividida entre dues Brigades, la de Lleida i la de Girona. Des d’aleshores, la Cerdanya va quedar sota el comandament de la nova Regió d’Emergències Centre, amb seu a Manresa, dins de la qual el parc va commemorar, al 2011, el seu 150è aniversari.